Els invasors de la web!

Hi ha molts animals en perill d’extinció, com per exemple:
-L’os panda
-La balena
-El Koala
-Les Tortugues
I hi ha molts més que moren: per caçadors, per no poder menjar, per no tenir refugi del mal temps…

L’òs panda: és una espècie d’òs que menja bambú, quan té cries té la costum de defensar-les del perill i si és necessari arriscar la seva pròpia vida.

La balena: és un peix marí molt gran que sol ser caçat pels pescadors. La balena no cuida de les seves cries.

El Koala: és una espècie d’òs de color negre i blanc. El seu menjar preferit és el bambú i sempre està amb les seves cries. El caçador acostuma a matar al Koala.

Les tortugues: Les tortugues també estan en perill d’extinció. Les seves mares deixen els ous a plena vista dels ocells, i així es com els ocells se les mengen, Només les més ràpides es poden salvar.

Montse

Les eleccions municipals 2.011 parcialment les ha guanyat el partit popular espanyol aconseguint governar a Sevilla que feia 30 anys, si si, dic 30 anys, que governava el partit socialista obrer espanyol. A Barcelona hi ha hagut un canvi de papers entre el partit socialista i convergència i unió. Jordi Hereu l’actual alcalde en funcions canviarà els papers amb Jordi Trias. Mentre que aquí a L’hospitalet segueix la Núria Marín per part del PSC.
(informació extreta de les notícies de la 1 de televisió espanyola)

Carlos

Ja era l’últim dia d’escola i no sabia que posar-me i, és clar, feia tanta calor que no tenia ganes de sortir però havia de fer-ho, era l’ultim dia per veure als meus amics.
Jo vaig cap a un institut de monges perquè el meu cosí esta allà. Jo no vull anar-hi, vull anar amb els meus amics de la infància .
Quan vaig arribar a l’escola els meus amics em van llançar un globus ple d’aigua ..i jo no em vaig quedar enrere. Més tard vam menjar un àpat boníssim i després vam agafar un full per posar dedicatòries a tots els companys.
I de sobte ens veiem fen una rotllana explicant contes, històries i somnis que hem tingut.
Ja era l’hora de marxar i tothom plorava. Jo no hem vaig poder negar. Vam intercanviar els números de mòbil per poder parlar quan fos necessari, però no seria igual. Jo volia jugar, veure’l cara a cara però no podia ser.
Quan marxava l’Anna em va dir que jo sempre havia estat més que un amic per a ella. Em va abraçar i em va fer un petó a la galta. Jo volia que em fes un petó de veritat però no..
La Jana estava molt trista em va explicar que marxava al seu país, la Xina. Es va acostar i em va ferr una abraçada (és clar sóc un “crack” amb les noies).
Al final va ser un dia molt especial no l’oblidaré mai.
Petons, i fins aviat.
Marc

Shirley

Us recomano un parell de jocs.

Bilal

Monopatín 2

Carreras