Els invasors de la web!

Era una vegada una noia que es deia Mònica, anava a la classe de Rafael Albertí de 6è a l’escola Puig i Gairalt. Aquesta nena tenia un estoig. A dins hi tenia un llapis de la marca Bic i una maquineta de la marca Mapped.

Un dia la Mònica es va oblidar l’estoig a classe. Aquí s’inicia la història:
El llapis i la maquineta van obrir l’estoig, intentaren sortir però no podien, vam poder veure que no hi havia ningú a la classe, tot era fosc. Van seguir intentant sortir però els era impossible. Va ser aleshores que el llapis es posà damunt la maquineta, aquesta es girà sense voler i li féu punta. El llapis cridà perquè l’altra li havia fet mal, no sabeu com es va enfadar!! Del bot que van fer anaren a parar a terra i per fi van poder sortir de l’estoig.

Al dia següent la Mònica va anar a l’aula de ciències amb tots els seus companys. Van anar perquè els tocava fer aquesta assignatura i també perquè la Mònica havia de recollir el seu estoig. Quan tots van arribar a l’aula de ciències tothom es va quedar bocabadat perquè l’estoig estava llençat a terra i el llapis estava trencat.

Quan la Mònica va veure el llapis trencat el va llençar a les escombraries, d’allà sortia un soroll: era el llapis que estava plorant. Ella el va agafar i el llapis li va dir:

-Jo tinc poders, no sóc com els altres llapis.

La Mònica va dir:

– D’acord et quedaràs sempre amb mi, si tu vols.

El llapis va contestar:

– Doncs sí m’agrada la teva idea, em quedaré sempre amb tu.

– La maquineta es va posar a plorar perquè va veure que la Mònica estimava més al llapis que a ella.

El llapis que estava mirant de reüll es va adonar que un ésser de la seva espècie estava patint i no li va semblar bé. Es va apropar a la maquineta i li va dir:

– No ploris amiga meva, que no veus que les nostres vides estan unides, que jo no em puc fer punta si no sóc amb tu.

– És veritat si volem ser feliços hem d’estar units.La Mònica quan els va veure juntets i somrients els va dir:

– Sabeu que tots junts ens necessitem per fer la nostra feina? ­

Un somriure va omplir les cares dels dos objectes inanimats que havien agafat vida es van donar les mans i van caminar. Conte contat i conte acabat.

Leonés