De la mateixa manera que m’agrada interpretar o escoltar una i altra vegada determinades obres musicals, també hi ha textos que de tant en tant m’agrada rellegir perquè sempre hi descobreixo aspectes nous o en retrobo d’altres que ja m’eren coneguts i que les circumstàncies fan que el vegi des d’un altre punt de vista. Aquest és el cas de l’anomenat Testament de Heiligenstdt de Ludwig van Beethoven.
Us recomano que llegiu amb atenció aquest text que us proposava a l’enllaç anterior, i que intenteu descobrir, més enllà d’un Beethoven turmentat per una malaltia que, com a músic és especialment greu, un home que intentava afrontar i superar les adversitats amb una de les armes al seu abast: la creació musical.
Sortosament, les meves circumstàncies són força diferents, però en aquests moments en que estaré temporalment fora de servei m’ha semblat adient fer esment a aquest text de Beethoven, si més no perquè malgrat tot, l’esperit de lluita i el seu amor (a la música, a la natura, als éssers humans de noble condició, etc.) el van ajudar a superar els mals moments pels què passava, i això el converteix en un bon model a seguir.
Hi ha moltes frases d’aquest text de Beethoven que em resulten especialment destacables però, com he dit al principi, segons les circumstàncies en les què em trobo, a vegades em fixo més en unes o en unes altres.
¡Oh, hombres que me juzgáis malevolente, testarudo o misántropo! ¡Cuán equivocados estáis! (…) Oh, hombres, cuando algún día leáis estas palabras, pensad que habéis sido injustos conmigo.
Per què es tendeix a posar etiquetes a les persones, fins i tot abans de conèixer-les bé?… Per què no dediquem el temps i l’interès necessaris per comprendre millor les circunstàncies de les persones amb les que ens relacionem o que tenim al nostre voltant?… Per què hi ha persones que es mostren insensibles i indiferents vers les preocupacions, les cabòries i els problemes dels altres?… Què passarà quan sigui a l’inrevés: com es sentiran aleshores? … I com a reflexions generals, les plantejo com una direcció en dos sentits: des del jo vers els altres (com a autoreflexió personal de les nostres actituds vitals) i des dels altres vers el jo.
Agradezco a todos mis amigos…
Les persones que estimem i que ens estimen són un puntal en les nostres vides perquè compartim plegats penes i alegries, i ens fem costat quan ens necessitem; ens alegrem mútuament de la felicitat i fites assolides, i ens ajudem a superar moments difícils. Tot i això, els ho agraïm de tant en tant?… Els fem saber que estem molt contents de tenir-les com a amics/amigues?… Així doncs, aprofito aquest moment per dir-los: gràcies! Gràcies per ser com sou, gràcies per saber escoltar, gràcies per saber riure i plorar plegats, gràcies per tots els moments que hem compartit i que ens han ajudat a ser millors persones.
I vosaltres, quines paraules o frases descataríeu de l’anomenat Testament de Heiligenstdt de Beethoven?
I per acabar d’una manera explícitament musical, una proposta: escoltar el primer moviment (Adagio sostenuto) de la Sonata Núm. 14 do diesi (#) menor, Op. 27 , popularment coneguda com a “Clar de lluna”, interpretat pel cèlebre Daniel Baremboim. Aquest primer moviment dels tres en què s’organitza aquesta sonata per a piano, té un caràcter molt intimista. M’agrada especialment el moviment de la càmera perquè, precisament, permet contrastar l’escolta atenta del públic d’una sala de concerts (un teatre, per a ser més exactes) en la que s’endevina una assistència multitudinària, amb la concentració i recolliment del pianista necessaris per a interpretar l’Adagio sostenuto. Una classe magistral d’atenció per part del públic!
[kml_flashembed movie="http://youtube.com/v/E10K73GvCKU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Hola Marta!
Aquesta obra és molt bonica, i ja l’havia escoltat abans quan vaig anar de creuer, i la van posar per ballar (però és molt lenta).
M’ha agradat molt el paràgraf que has escrit a l’article dient que mai agraïm als amics el que són, com ens ajuden i com comparteixen els nostres sentiments, i jo també els hi vull donar les gràcies com has fet tu: Moltes gràcies!!!!
A Primària jo vaig fer un treball sobre Ludwig van Beethoven i vaig descobrir moltes coses sobre la seva vida particular, i sobre la malaltia que va tenir que no hi podia sentir.
Beethoven va ser un dels millors compositors!!!!!!
Que et recuperis Marta!
Hola Marta.
Estic fent un curs de recursos TIC i m’ha fet molta gràcia veure un bloc fet per tú. T’haig de dir que la mestra l’ha deixat molt i molt bé, que és molt interessant. Per cert, es van arribar a penjar algunes d’aquelles auques? Si és que sí, no les he sapigut trobar.
Adeu i un petó. Records a tots/es
Hola Ivette.
Em fa molt il·lusió retrobar-te… ni que sigui vitualment.
I m’ha agradat especialment que deixessis un comentari precisament en aquest post. És una mena de testimoniatge de que els amics i les amigues, les persones que ens anem trobant a la vida i que les circumstàncies fan separar-nos, les tenim presents.
Dóna les gràcies a la teva professora del curs sobre les TIC per donar a conéixer aquest bloc. L’important que és resulti útil a qui el llegeixi.
Sobre les auques… doncs encara no he trobat la manera de penjar-les. A veure si tu, ara que estàs fent el curs, trobes la solució! Aleshores les penjaria al bloc http://blocs.xtec.cat/jvvmusica/ que és on publico els treballs de classe.
Una abraçada.
Marta
A mi, de Beethoven, algunes músiques que m’agraden molt i d’altres no, però en general les seves obres són molt boniques
Hola Marta:
Jo també vaig al curs TIC i, tot i que sabia que tenies aquest bloc, també et volia dir que la profe va deixar clar que aquest bloc està especialment molt bé.
I és veritat. Bons articles, bons pensaments, bona feina. Sempre es pot aprendre de tu. Felicitats.
En quant a Beethoven……….. ja saps que és un dels meus predilectes i no només per la música, sinó per la seva part humana. Tanta tragèdia que li va tocar viure i tot i així no va perdre l’amor a la vida ni a les persones. Tantes injusticies que va haver de patir i tot i així sempre lluitant pel que ell creia just en abenefici d’altres.
Tal com diu Quino en boca de “Mafalda”, ja que aquest sol que ens il.lumina és el mateix que el va il.luminar a ell, que ens contagïi a tots una miqueta.
Un petó (i que et recuperis).
Judit
Gràcies Judit per les teves paraules. Fa uns dies la Ivette, avui tu… caram, no sé si teniu la mateixa professora, ni si us coneixeu tu i la Ivette… en tota cas, doneu-li les gràcies per fer-ne ressó del bloc.
Com sempre, els teus comentaris són tan enginyosos i encertats que donen en el clau. Tens tota la raó, Beethoven és un dels grans mestres. I Quino i la seva “troupe” (la Mafalda, en Manolito, la Susanita, en Felipe)… una altra manera de veure el món! Tots dos són genials, cadascú a la seva manera.
Una abraçada ben forta.
Marta