Avui 28 de desembre fa 70 anys que va morir el pianista i compositor francès Maurice Ravel (1875 – 1937).

A banda d’un excel·lent pianista i compositor, Ravel era un gran orquestrador que treia tot el partit de la sonoritat tímbrica de les diferents seccions i instruments de l’orquestra. Com a mostra d’aquest talent, només cal escolar el seu conegut Bolero, o la versió per a orquestra d’una obra de Modest Mussorgsky que inicialment havia estat escrita per a piano: Quadres d’una exposició.

Bolero (1928)

El Bolero va ser un encàrrec de la ballarina Ida Rubinstein. Ravel no hi volia dedicar gaire temps i inicialment va pensar en orquestrar algunes peces de la suite Iberia d’Isaac Albèniz, però quan va saber que el músic espanyol Enrique Fernández Arbós tenia els drets corresponents, abandonà el projecte. Llavors és quan es va decidir a escriure un únic tema i orquestrar-lo de maneres diverses. És per això que el tema es va repetint de manera insistent al llarg de tota l’obra, i a mida que es van incorporant nous instruments, la sonoritat va creixent, aconseguint un clímax musical final que arriba a trascendir la anhililació que podria suposar, per exemple, la monotonia i deshumanització del treball en cadena d’una fàbrica.

Vegeu la coreografia de 1960 de Maurice Bejart per a aquesta composició.

[kml_flashembed movie="http://youtube.com/v/gh_9leIFl7Y" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Quadres d’una exposició (1922)

Per compondre aquesta suite per a piano (1874), Módest Petróvich Mussorgskij (1839-1881) es va inspirar en obres de l’artista i l’arquitecte Victor Hartmann que es van exposar després de la seva mort, en un homenatge pòstum.

Compareu el número “La gran porta de Kiev” en la versió original per a piano de Mussorsky i en la versió orquestral de Ravel.

Aquesta peça de Mussursky està inspirada en un disseny de l’arquitecte Hartmann per a una nova porta de la ciutat de Sant Petersburg (ara Leningrad), un encàrrec del tzar Alexandre II per commemorar que els rebels que atentaren contra ell el 4 juny de 1866 van ser reduïts. L’obra arquitectònica mai es va construir.

Versió del pianista Evgeny Kissin:

[kml_flashembed movie="http://youtube.com/v/B0Z-WTyzCxs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Versió orquestral dirigida per Vladimir Ashkenazy (que també és pianista):

[kml_flashembed movie="http://youtube.com/v/cv93Xzsk23g" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Concert per a la mà esquerra (1931)

Aquesta obra va ser un encàrrec que va rebre Ravel de Paul Wittgenstein (Àustria, 1887-EEUU, 1961), un pianista que havia perdut el seu braç dret en una batalla durant la Primera Guerra Mundial.

Enregistrament de 1966 amb Vlado Perlemuter al piano.

[kml_flashembed movie="http://youtube.com/v/0xqQ0RKdrb8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://youtube.com/v/dwWGwWbQFRE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Si el dia 3 de desembre es celebrava el Dia Internacional de les persones amb discapacitat, aquí tenim un exemple musical de com una minusvàlua -en aquest cas física- no és obstacle perquè una persona pugui desenvolupar les seves potencialitats professionals i/o artístiques.