M’agrada l’obra de Lee Gainer, artista americana nascuda a Virginia (1972); en especial, les seves harmonioses composicions de cilindres, fetes principalment a base de papers, que recorden l’obra “Cercles” de Kandinsky i que han estat font d’inspiració per l’experiència d’aula mostrada en el bloc Color, collage and much more.
Si voleu conèixer el treball actual de Gainer, centrat en la fotografia, feu una ullada a la seva web i al seu bloc Peek, en el qual presenta cada dia a un artista contemporani.
El cercle, com qualsevol altra forma geomètrica, està present en la natura, en el carrer, en l’art, en els objectes del dia a dia que observem i toquem. Per què no aprofitar aquests contextos i substituir els treballs sobre paper descontextualitzats i avorrits, que “de vegades” fan els nostres petits a l’escola, per activitats més vivencials i creatives que potenciïn la imaginació, la diversitat, el raonament, la interdisciplinarietat i tantes coses més. Aquí teniu algunes propostes al voltant d’aquesta forma geomètrica que us poden inspirar.
Possiblement no heu sentit parlar mai de kirigami tot i que alguna vegada l’haureu practicat sense relacionar-lo amb el seu nom. Tots sabem que l’origami és l’art de plegar paper, doncs el kirigami és l’art de retallar-lo.
Com que ja comencem a notar la tardor, aquí teniu unes imatges de kirigami de fulles:
De Zakka Life (on trobareu algunes plantilles de mostra).
En el bloc Paint cut paste trobo aquesta senzilla activitat d’impressions amb elements naturals sobre boletes d’argila blanca. El conjunt d’elles és per sí bonic de contemplar, però també poden constituir un joc d’aparellament amb el corresponent element natural o una alternativa de detall per oferir als amiguets o companys d’escola.
Fa pocs dies vaig conèixer a Menena Cottin - dissenyadora gràfica venezolana, il·lustradora i escriptora- a través del seu llibre El llibre negre dels colors i , cercant una mica, descobreixo dos vídeos que mostren el contingut de dos dels seus altres interessants llibres il·lustrats.
La doble història de un vaso de leche ens acosta a la geometria descriptiva interpretant un objecte tridimensional, com és un got de llet, des de diferents punts de vista.
Menena Cottin. La doble historia de un vaso de leche. Ediciones Tecolote, 2007.
Equilibrioens convida a reflexionar sobre l’equilibri i el desequilibri a través, com a la resta dels seus projectes, d’una il·lustració tan minimalista i tan ben trobada.
Les safates o taules sensorials són recursos utilitzats a moltes llars d’infants. El seu gran potencial educatiu possibilita manipular, experimentar i investigar amb diversitat d’elements i comporta, a la vegada, un plaer sensorial i un desenvolupament del raonament lògic-matemàtic a través de les relacions que s’estableixen entre els objectes. Els materials que componen les safates cal que estiguin ben triats i han de respondre a uns objectius concrets.
Vet aquí alguns exemples.
La primera imatge correspon a una safata plena de sorra amb objectes amb i sense atracció magnètica que caldrà experimentar i descobrir a través un gros imant. La fotografia la vaig fer a l’escola Belén de Granada (infantil 0-6).
Per la xarxa trobo safates relacionades amb les estacions de l’any i la natura i també taules sensorials amb materials, alguns d’ells, sorprenents. Feu una ullada a les webs Creative Tots i PreKinders, n’ hi trobareu bons exemples.
Si us agrada l’origami no deixeu de fer una mirada molt profunda a la web japonesa Origami club. Hi trobareu moltíssims i curiosos models, tots amb les seves corresponents instruccions, una d’elles animada. Jo em quedo amb qualsevol dels seus animals. I vosaltres?
Durant aquesta primera setmana de novembre, TV3 estrena cinc nous capítols d’ Una mà de contes. Es tracta de contes de contingut matemàtic realitzats amb col·laboració del CREAMAT (Centre de Recursos per Ensenyar i Aprendre Matemàtiques) i amb la llicència d’estudis portada a terme per la Carme Aymerich. Cada dia, sobre les 17,50 h, s’emetrà un dels contes creats amb la tècnica d’ombres. I ja en portem dos, però no patiu… a mida que es van emetent es poden veure a la web de TV3 a la carta i aviat a la pròpia web d’ Una mà de contes.
Us en deixo un, el d’avui, que porta per títol: La caravana de la Júlia i que, entre altres continguts, fa referència a la idea d’infinit. Gaudiu-ne i feu-lo gaudir en tots els seus aspectes: matemàtic, plàstic i narratiu.
Fa uns mesos, en una altra entrada del bloc, vaig fer esment a un joc de construcció de la casa Miller Goodman que vaig acompanyar d’un vídeo d’animació realitzat amb les seves peces. Avui us presento un dels seus nous models : Playshapes, un joc de 74 figures geomètriques de fusta que poden agrupar-se o apilar-se produint creacions en 3D. Les peces, pintades per una sola cara, permeten crear composicions que combinen el color natural de la fusta amb tocs de color i també, segons els seus autors, es poden utilitzar com a plantilles de dibuix.
Us presento una de les meves darreres adquisicions: “M” es de mirarse en el espejo, un conte de Duncan Birmingham basat en les simetries, les pàgines del qual conviden a trobar elements o personatges utilitzant una tira de paper-mirall que cal posar verticalment en el lloc adient de cada il·lustració.
En la imatge de dalt us mostro dues de les seves pàgines que segur us ajudarà millor a entendre aquesta original proposta.
Birmingham, Duncan : “M” es de mirarse en el espejo. Madrid: Ed. Tarquin.2007.
