Educació Primària

M’estimo els mestres

0

Article a l’ARA

Article d’un periodista i pare a la vegada ….

Educar deu ser una cosa semblant a espavilar els marrecs i frenar els adolescents. Just el contrari del que fem: no és estrany veure nens de quatre anys amb cotxet i xumet parlant pel mòbil, ni tampoc ho és veure’n de catorze sense hora de tornar a casa. N’hem dit sobreprotecció, però és la desprotecció més absoluta: el nen arriba a l’institut sense haver anat a comprar una trista barra de pa, just quan un amic ja s’ha passat a la coca.

Sorprèn que hi hagi tanta literatura mèdica i psicopedagògica per afrontar l’embaràs, el part i el primer any de vida, i que hi hagi un buit que arriba fins als llibres de socors per a pares d’adolescents, aquests que llueixen títols tan suggerents com El meu fill em pega o El meu fill es droga. Els nens d’entre dos i dotze anys no tenen qui els escrigui. Des que abandonen el bolquer (ja era hora!) Fins que arriben les compreses (i que durin), des que els desenganxes del xumet fins que t’ensumes que s’han enganxat al tabac, els pares fem una cosa fantàstica: descansem. Reposem forces de l’estrès d’haver-los parit i ensenyat a caminar i ens desentenem fins que tocarà anar-los a buscar de matinada a la discoteca.

Ara que per fi tornem a poder dormir, i fins que la por a l’accident de moto ens torni a desvetllar, fem una migdiada educativa de deu o dotze anys. Algú s’esgarrifarà pensant que aquest període és precisament el moment clau per educar-los. Tranquil, que per alguna cosa els portem a l’escola. I si arriben immadurs a primer d’ESO que ningú pateixi, allà els esperen els col·legues de batxillerat que ens els sobreespavilaran en un curs i mig, màxim dos. Al model de pares que sobreprotegeix els petits i abandona els adolescents ningú no els podrà acusar d’haver fracassat educant els seus fills. No ho han intentat si més no. Els mestres fan alguna cosa més que vaga o vacances, i l’educació és bastant més que un problema.

Demano perdó tres vegades: per col·locar en un títol tres paraules tan cursis i passades de moda, per haver-ho fet per parlar dels mestres, i, sobretot sobretot, perquè la meva idea és, ho sento molt, parlar bé d’ells. Sé que la meva doble condició de pare i periodista, tan radical que les seves sigles són PP, em convida a criticar-los per fer massa vacances (com a pare) i em suggereix que parli de temes importants, com la llei d’educació (és el mínim que es li demana a un periodista aquesta setmana). Però estic fart que la paraula més utilitzada al costat d’escola sigui “fracàs” i al davant d’educació hi acostumi a aparèixer sempre el concepte “problema”, i que “mestre” acostumi a compartir titular amb ‘vaga’. L’escola fa alguna cosa més que fracassar, els mestres fan alguna cosa més que fer vaga (i vacances) i l’educació és bastant més que un problema.

De fet és l’única solució, però això ens ho tenim molt callat, per si de cas. El meu procés, íntim i personal, ha estat el següent: vaig començar sent pare, a partir dels meus fills vaig aprendre a estimar el fet educatiu, la feina de criar-los, d’encarrilar-los, i, ves per on, ara m’estimo els mestres, els meus còmplices . Com no he de voler a una gent que es dedica a educar els meus fills? Per això em dol que es parli malament per sistema dels meus estimats mestres, que no són tots els que cobren per fer-ho, és clar, sinó els que són, els que sumen a la professió les tres paraules del títol, els que mentre molts pares se’ls imaginen en una platja de Hawaii són tancats en alguna escola d’estiu, fent formació, buscant eines noves, mètodes més adequats. Us desitjo que aprofiteu aquests dies per rearmar-vos moralment. Perquè cal molta moral per ser mestre. Moral en el sentit dels valors i moral per afrontar el dia a dia sense sentir l’estima i la confiança imprescindibles. Ni els de la societat en general, ni els dels pares que us transferim la canalla però no l’autoritat.

Us imagineu un país que deixés el seu material més sensible, les criatures, en els seus anys més importants, dels zero als setze, i amb la missió més decisiva, formar-los, en mans d’unes persones en qui no confia? Les lleis passen, i les pissarres deixen d’embrutar-nos els dits de guix per convertir-se en digitals. Però la força i la influència d’un bon mestre sempre marcarà la diferència: el que és capaç de penjar la motxilla d’un desànim justificat al costat de les motxilles dels alumnes i, ja alliberat de pes, assumeix de bon humor que no serà recordat per el que li toca ensenyar, sinó pel que aprendran d’ell.

Carles Capdevila / Periodista

Castigat

0

Castigat! És necessari?  Autora: Maria Lluïsa Ferrerós

Alternatives educatives, enginyoses i eficaces

L’expressió “Castigat!”, seguida de “i et quedes sense (sortir, paga, mòbil, Wii, Play, DS, Messenger, ordinador, futbol, ball…)!”, es repeteix constantment a les famílies actuals com a forma habitual de càstig, i molts pares es sorprenen quan, fins i tot traient tots els al·licients als seus fills, aquests ni tan sols reaccionen i continuen portant-se malament.

Ja no sabem que ens hem d’inventar per tal que els nostres fills compleixin les seves obligacions (mínimes, per cert): que facin els deures, que es dutxin, que siguin puntuals, que no contestin malament, i un llarg etc. És el càstig de moda però la majoria de pares es queixen de que ja no funciona ni això, i reconeixen que ja no saben què fer perquè els seus fills reaccionin. Però ¿és educatiu? ¿I efectiu?

Vivim en una societat de consum i l’únic que fem per educar els nostres fills és disminuir aquest consum d’oci per reconduir el seu comportament.

Per aconseguir que els fills respectin els límits i es comportin bé és necessari enfortir les conductes adequades i només corregir les inapropiades quan aquestes siguin reincidents, i sobretot, oferir un bon model i exemple a casa. Però el més important perquè el càstig sigui educatiu és que ha de ser excepcional, proporcional, equilibrat, coherent i aplicable. Aquest llibre explica com aplicar-lo de manera correcta per a edats diferents i per a les circumstàncies més habituals.

La lectura font de plaer

0

El banc de recursos: “La lectura font de plaer i coneixement” és el fruit d’un treball de col·laboració entre diversos centres de recursos pedagògics (CRP) dels serveis educatius del Departament d’Educació. Aquest treball en xarxa té com a objectiu la cerca, organització i difusió de recursos, de manera que es faciliti l’accés a un espai comú d’informacions, materials i propostes sobre una temàtica, en aquest cas, la lectura com a eina d’aprenentatge i de foment de l’hàbit lector.

La iniciativa de crear un banc sobre la lectura va sorgir per la necessitat d’oferir un suport i un bon conjunt d’eines al professorat i als centres que estaven organitzant el projecte de lectura i les competències a l’entorn de la informació.

El banc ofereix informacions sobre cursos de formació, activitats, llicències d’estudi, propostes didàctiques sobre lectura, materials sobre competències en informació, seleccions bibliogràfiques i guies de lectura, documentació, entitats, llibreries especialitzades, és a dir, un ventall de recursos prou ampli que permetin l’organització i dinamització de la biblioteca com un veritable centre de recursos per a l’aprenentatge i la investigació, on el pla de lectura, per aprendre i per fomentar l’hàbit lector, en sigui l’eix vertebrador.

L’espai web del banc està organitzat de manera que des de la banda superior s’accedeix al catàleg conjunt de la mediateca dels CRP, als altres bancs, al Programa de Biblioteca Escolar Puntedu, etc., i a través del menú de l’esquerra s’accedeix a la informació pròpia del banc, que ara té 10 punts d’accés en un primer nivell. Cadascuna d’aquestes entrades (agenda, bones pràctiques, competència informacional, documentació…) té estructurada la informació segons el contingut dels recursos.

Es pot consultar la diversa informació organitzada en el web http://www.xtec.net/sgfp/crp/recursos/banc/lectura/index.htm

Adéu Jordi Teixidor

0

Ha mort l’escriptor Jordi Teixidor

L’escriptor Emili Teixidor ha mort aquest dimarts al seu domicili als 78 anys, víctima d’un càncer contra el qual feia temps que lluitava. L’escriptor, nascut a Roda de Ter el 1933. Llicenciat en Magisteri, Dret, Filosofia i Lletres i Periodisme; va exercir de mestre a Osona i va cultivar la literatura infantil i juvenil durant anys fins que tardanament va decidir fer el salt a la literatura adulta.

L’autor va escriure nombrosos llibres publicats fa més de quatre dècades en l’àmbit infantil i juvenil, des de Les rates malaltes, de 1967, a Dídac, Berta i la màquina de lligar boira, de 1969. Durant els setanta, va col · laborar amb les revistes juvenils Cavall Fort, Tretzevents i Oriflama, i el 1972, va publicar una de les seves millors novel·les per al públic d’aquestes edats, L’Ocell de foc. Fou fundador de l’Escola Patmos, i la seva convicció de “com d’important és per als més joves l’accés a la lectura, pel que tenia petits trucs”.

Una mica més tard, va començar a ser reconegut per obres per a adults com el recopilatori Sic transit Glòria Swanson, premi Crítica Serra d’Or, i les novel·les Retrat d’un assassí d’ocells, El llibre de les mosques, premi Sant Jordi de novel·la, i Pa negre, de 2003, amb la qual va obtenir diversos premis com el Joan Crexells, el Lletra d’Or, el premi Nacional de Cultura de Literatura i el Maria Àngels Anglada. El 1992, se li va concedir la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya.

El seu últim títol en l’àmbit de la narrativa és Els convidats, editat el 2010, i estava escrivint una nova novel·la, que, segons la seva editora, Ester Pujol, està molt avançada.

El gran èxit li va venir amb la seva quarta novel·la, la més ambiciosa i més ben rebuda, Pa negre (2003), 400 pàgines en què va abocar la memòria personal de la seva infància en una zona rural d’Osona, retratant els durs anys de la postguerra i aconseguint un absolut best-seller i un llibre amb un ampli recorregut entre els lectors. La novel·la va ser la base de la pel·lícula homònima dirigida per Agustí Villaronga.

El llegat

L’escriptor Josep Maria Espinàs ha destacat el tracte personal que sempre havia tingut amb ell i el seu “esperit tranquil i optimista”. “Sento molt la seva mort”. A Espinàs el llegat que l’autor de Roda de Ter ha deixat en el món de la literatura juvenil (que té en la novel·la L’ocell de foc el seu principal exponent) li sembla una de les seves aportacions més destacades.

També la productora de l’adaptació cinematogràfica de Pa negre, Isona Passola, s’ha sumat a les mostres de desolació i ha destacat la trajectòria literària de Teixidor, a qui ha qualificat de “mestre”. “Les seves obres són fantàstiques. És molt interessant que la gent busqui tots els seus contes perquè les seves obres van del local a l’universal per la via de l’emoció directa”, ha subratllat, i ha afirmat que va aconseguir trencar la frontera que un llibre català reculli èxits de venda fora de Catalunya.

Aquesta ha estat també una de les coses subratllades pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, per a qui l’escriptor ha fet una tasca extraordinària a favor del foment i la divulgació de la lectura, gràcies a les quals tres generacions han après a llegir a través dels seus llibres. “El trobarem a faltar tant en termes literaris com en termes humans”.

Podeu llegir la seva entrevista  a la Contra de la Vanguardia de 2008:

http://blocs.xtec.cat/escolapiatarrega/llegir-en-familia/si-llegeixes-quedes-maleit-per-sempre/

Els llibres d’aquest autor que tenim a l’Escola són:

Amics de mort  Teixidor, Emili.  Cruïlla

Cada tigre té una jungla  Teixidor, Emili.  Cruïlla

Corazón de Roble  Teixidor, Emili. SM

Dídac, Berta i la màquina de lligar boira  Teixidor, Emili.  La Galera, 1995

El Soldat plantat  Teixidor, Emili.  Cruïlla, 1989

Els fantasmes de la biblioteca o la cadena secreta  Teixidor, Emili.  Palahí

Frederic, Frederic, Frederic  Teixidor, Emili.  Cruïlla

La Botiga de la Formiga Piga  Teixidor, Emili.  Cruïlla, 2006

La Formiga Piga lliga  Teixidor, Emili.  Cruïlla

L’amiga més amiga de la Formiga Piga.  Teixidor, E.  Cruïlla, 1999

L’Ocell de foc  Teixidor, Emili.  Cruïlla, 1988

Quina gana tinc! Teixidor, Emili.  Cruïlla, 2005

Dia mundial del Medi Ambient

0

5 de juny: Dia Mundial del Medi Ambient

Va ser establert per l’Assemblea General de les Nacions Unides el dia 15 de desembre de 1972, any de la Conferència d’Estocolm (Suècia), primera gran cimera mundial sobre el tema del medi ambient.

Es va començar a celebrar el dia 5 de juny des de 1973. Aquest any 2012, el lema proposat per les Nacions Unides per al Dia Mundial del Medi Ambient és: Una economia verda: t’inclou a tu?

Aquí trobareu alguns recursos i activitats per fer!

Recursos educatius sobre el tema:

 MEG amb la Nova Cultura de l’Aigua (2008) aquí podeu trobar diferents estratègies per contribuir a la nova cultura de l’aigua des del cau. Hi ha diferents propostes de projectes i voluntariats.

Guia Habitat: es tracta d’una guia d’activitats lúdiques per a l’educació ambiental, en la què es poden trobar diferents recursos segons edat i temàtiques. Realitzada per l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona.

Materials didàctics EDPAC (Educació per a l’Acció Crítica): es tracta d’una plana web en la què hi ha posts amb diferents propostes didàctiques i de sensibilització, algunes d’elles sobre medi ambient.

Edubosc: es tracta d’una eina didàctica sobre els boscos, en la què s’hi pot trobar una guia per l’educador i una altre pels infants (principalment d’entre 8 i 10 anys). Realitzat per la Fundació Boscos.

Recursos relacionats amb el consum i la contaminació acústica: Recull d’informació sobre el consum i la contaminació acústica, orientacions pedagògiques sobre com es poden treballar, una sèrie d’experiències interessants que han fet alguns centres educatius, bibliografia i enllaços relacionats. (Generalitat de Catalunya).

Activitats

Pel·lícula Hi havia una vegada una illa (tot Catalunya): estrena el dia 7 de juny a més de 30 sales de tot l’Estat, amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient. Aquest documental ensenya des de primera línia els efectes immediats del canvi climàtic. Consulteu les projeccions a Catalunya a la secció “Where and when”.

 

Llibres recomants estiu

0

LLIBRES RECOMANATS: ESTIU 2012 

 INFANTIL

 On és el meu barret? Jon Klassen. Ed. Pepa Montano 2011.

L’Elmer i l’avi Eldo. David Mckee. Beascoa 2012.

La avellana. Eric Battut. Kokinos 2011.

 

 PRIMÀRIA 

CICLE INICIAL

Atrapat. Oliver Jeffers. Andana 2011.

Coco i Piu. Alexis Deacon. Ekaré 2011.

Los siete hermanos chinos. Rodolfo Castro. OQO 2011

 CICLE MITJÀ

La filla del carboner. Carme Bernal. Abadia de Montserrat 2012.

Ennuvolat amb risc de mandonguilles. Judi Barrett. Corimbó 2012

Hambre de lobo. Eric Pintus. Oceano Travesia 2012 

CICLE SUPERIOR

El petit tigre rugidor. Reiner Zimnik. Ed. Jardí secret de Viena 2011

En Batu. Tute. Bang edicions 2011.

El autobús de Rosa. Fabrizio Silei. Barbara Fiore 2011

 

SECUNDÀRIA

 1r – 2n ESO

Ciutat d’orfes. Avi. Bambú 2012.

Les maletes d’Auschwitz. Daniela Palumbo. EstrellaPolar 2012

Aún te quedan ratones por cazar. Blanca Álvarez. Anaya 2012

 

3r – 4t ESO

Bering. Jordi Cortés. Bambú 2012

Un estiu diferent. Jenny Hann. Cruïlla 2012.

Cuentos policíacos. V.V.A.A. Oxford 2011. 

 

PARES, MARES, AVIS, ÀVIES…

 Maic. Tina Vallès. Baula 2011.

La librería ambulante. Christopher Morley. Periférica 2012.

Amb l’aigua al coll. Petros Markaris. Tusquets. 2011.

Quan érem feliços. Rafel Nadal. Destino 2012

L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra. Jonas Jonasson. La Campana

 Grup d’Animació a la lectura. Escola Pia de Catalunya http://elgoigdellegir.blogspot.com/

 

Tornem a plantar a l’hort

0

A la primavera és temps de plantar!

L’hort és una activitat que es va desenvolupant a poc a poc a mesura que es va consolidant tot el projecte. Mica en mica es va perfilant millor la seva funció en l’organització de l’escola.
 

 

Les activitats que s’hi desenvolupen són: tenir cura de l’hort (buscar informació, cavar, sembrar, regar, collir, senyalitzar, tenir cura de l’entorn, realitzar observacions … Tots els cursos d’Infantil i Primària tenen assignada la seva tasca i l’alumnat d’ESO ha cercat informació sobre les diferents plantes.

Després de recollir els fruits de l’hivern: cols, enciams, coliflor, bledes, espinacs, escaroles, porros, cebes… encara han quedat les bledes i les plantes medicinals i sobretot les maduixeres d’ Educació Infantil que estan magnífiques i fins i tot hem pogut veure alguna maduixa ben vermella. Als els nens i nenes petits  els hi ha fet molta il·lusió.

Ara ha tocat plantar cols llombardes, tomàquets, enciam de fulla de roure, mongetes, api, julivert, pastanagues, de nou porros, pebrots i escaroles (però aquestes se les han menjat els ocells). S’ha tingut de posar fils i un espantaocells per espantar-los!

També s’han plantat moltes flors: berbenes, dàlies, petúnies … com es pot veure al vídeo penjat a la web de l’escola.

Us recomanem que mireu cada dissabte a les 20:30 hores a TV3 el programa: Benvinguts a l’hort !

 http://www.tv3.cat/benvingutsal’hort

Poesies sobre Sant Jordi

0

Senyor sant Jordi,
patró
cavaller sense por,
guarda’ns sempre
del crim
de la guerra civil.
Allibera’ns dels nostres
pecats
d’avarícia i enveja,
del drac
de la ira i de l’odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda’ns a merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent
catalana.
Amén

 
Salvador Espriu 

……………………………………………………………………………………

 

LA DIADA DE SANT JORDI
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
“Sant Jordi mata l’aranya “.
L’aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se’n xuclava la flaire,
i el mes d’abril era trist

 i els nens i nenes ploraven

Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires. 
 

Joan Maragall (1860-1911)

 

……………………………………………………………………………. 

SANT JORDI GLORIÓS

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d’aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l’estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Segarra (1894-1961  

……………………………………………………………..

 

LA FIRA DE SANT JORDI (fragment)

A la fira de les roses
a firar-me antany aní,
el roser de què em firí
en fa enguany de tan hermoses
que n’he fet parada aquí.
Hi ha la rosa alexandrina,
la vera i la d’esbarzer,
també les de Palestina,
que floreixen sense espina
de Jericó en lo roser. 
 

Jacint Verdaguer (1845-1902)

 

Recomanats Sant Jordi 2012

10

LLIBRES RECOMANATS SANT JORDI 2012

EDUCACIÓ INFANTIL

Artur. Marc Taeger. Faktoria de libros 2011

La granja dels set estables. Roberto Aliaga. McMillan 2010

Hola doctor! Michaël Escoffier. Océano 2010

CICLE INICIAL PRIMÀRIA

En llufa, monstre de l’aiguamoll. Eleanor Davis. La Galera 2011

Art y Max. David Weisner. Oceano Travesía 2011

Olivia en Venecia. Ian Falconer. Fondo de Cultura Económica 2011

CICLE MITJÀ PRIMÀRIA

Tots els colors del camaleó. Jordi Losantos. Cruïlla 2011

El cuento del carpintero. Iban Barrenetxea. A buen paso 2011

Otttolina al mar. Chris Ridell. Cruïlla 2009

CICLE SUPERIOR PRIMÀRIA

El pare Mumin i el mar. Tove Jansson. La Galera 2011

Deixeu en pau la Mississipi. Cornelia Funke. Bromera 2011

Las sombras. Jacqueline West. Siruela 2011

1r-2n ESO

La porta dels tres panys. Sònia Fernandez-Vidal. La Galera 2011

Dónde los árboles cantan. Laura Gallego. Ediciones SM 2011

Camins damunt les dunes. Rafael Vallbona. La Galera 2011

3r- 4rt ESO

Tremolor. Maggie Stiefvater. Cruïlla 2010

La lluna de gel. Santi Baró. Barcanova 2011

Shackleton. Lluís Prats. Bambú 2011

ADULTS

Jo confesso. Jaume Cabré. Proa 2011

La llibertat. Jonathan Franzen. Columna 2011

Miracle a Llucmajor. Sebastià Alzamora. Proa 2010

Grup d’Animació a la lectura: Escola Pia de Catalunya

 

10 coses per saber més de Dickens

0

Bicentenari del naixement de Charles Dickens

Charles Dickens. El seu nom evoca tendres postals nadalenques però també lúgubres hospicis i retrats del Londres victorià més injust. Ell va revelar en la seva obra les desigualtats socials de la qual era en aquells dies capital del món, aconseguint amb la seva denúncia convertir-se en un dels majors autors de bestsellers de la història de la literatura.

 Va convocar a multituds i es va erigir com una celebritat malgrat els seus humils orígens. La seva traumàtica infància i la seva parca formació de autodidacta, només aniria al col·legi a partir dels nou anys, no li van impedir consagrar entre els grans. Amb 27 anys, era el novel·lista més popular i reconegut d’Anglaterra.

La seva habilitat per fagocitar tot el que l’envoltava i portar al paper les seves pròpies vivències amb un innat olfacte periodístic, el van catapultar des del seu humil lloc de taquígraf de tribunals a transformador del panorama literari de la seva època.

 Ell ens va ensenyar a celebrar el Nadal, encara que també va ser qui va denunciar la duresa de l’Anglaterra victoriana. El seu èxit el va convertir en l’autor més seguit del seu temps, precursor de l’era dels escriptors mediàtics líders d’opinió.

Aquestes són deu de les claus del seu èxit perdurable:

 
1 – Va convertir a personatges infantils en protagonistes absoluts de novel·les serioses.
El petit Charles es va veure obligat a treballar des de l’edat de dotze anys en una fàbrica de betum. El seu pare, donat a contreure deutes, va ser empresonat, pel que la seva mare va obligar a treballar al petit. Allà entre bots i etiquetes es va forjar la sensibilitat d’un geni, aquest seria el germen d’un esperit compromès amb la seva realitat social.
D’aquesta experiència vital sorgeix David Copperfield, el seu primer gran èxit, però també el petit Pip de Grans Esperances, o l’oprimit Oliver Twist. Tots són el petit Dickens: tres protagonistes, tres nens desemparats obligats a viure privats d’una justa infància. Charles és cada un d’ells, la seva denúncia és la seva teràpia.

2 – Va ser el primer autor a utilitzar en les seves obres el terme detectiu.
Al costat del seu gran amic, el també literat Wilkie Collins, va concebre el relat policial, la novel·la negra beu en bona part, les seves fonts.

3 – La classe obrera, protagonista d’un relat.
Utilitzant l’humor i el seu domini de la sàtira, Dickens aconsegueix en Temps difícils (1854) denunciar el tracte dispensat pels empresaris als treballadors, considerats meres mans, en plena revolució industrial, prescindibles apèndixs de les màquines que manejaven.

4 – Prolífic conferenciant, va ser el primer autor mediàtic
Va fer el seu primer aplec d’arrogància a Boston, quan un dels cambrers de l’hotel en què s’allotjava va deixar la porta de la seva habitació mig oberta per tal que els hostes poguessin observar. Des dels seus lliuraments setmanals als diaris aconseguia convocar una cohort de seguidors i admiradors que acudien meravellats a les seves conferències i esperaven ansiosos l’última entrega de les seves obres per lliuraments.

5 – Defensor dels desfavorits
Humanitzar a les prostitutes i va mostrar la vida a la presó, que ell havia visitat, en La petita Dorrit i en Els papers pòstums del Club Pickwick, el seu primer bestseller.

6 – Precursor de la defensa dels drets d’autor
Batallar amb el pirateig de les seves obres als Estats Units. En aquells dies, la llei nord-americana només protegia els autors nascuts en aquell país, de manera que qualsevol editor podia publicar les obres de Dickens sense pagar-li un dòlar en drets, i també els diaris en les narracions per entregues. Això va perjudicar econòmicament, i ho va denunciar, però només va servir perquè la premsa nord-americana l’acusés de cobdiciós. Paradoxalment, aquesta falta de remuneració va ajudar a estendre la seva fama, ja que els seus llibres es venien molt barats i tenia el favor de moltíssims lectors.

7 – Les ciutats també poden ser protagonistes.
La seva Història de dues ciutats convertia a les urbs més famoses del seu temps, Londres i París, en protagonista col·lectiu

8 – Gran productor de bestsellers
Els papers del club Pickwick va sortir amb una modesta tirada de 400 exemplars, però a la 15 ª edició es va multiplicar per cent, arribant als 40.000. Història de dues ciutats, amb uns dos-cents milions d’exemplars venuts, és considerat en diverses fonts com el major bestseller de la història. Però no només es venien bé les seves novel · les, sinó que va convertir en èxit fins a un llibre de receptes de cuina publicat a mitjans del segle XIX escrit amb la seva dona.

9 – Un valor segur per al cinema i la televisió
Totes les seves novel·les han estat i són dutes en diverses ocasions a la gran i petita pantalla. En particular, Conte de Nadal acumula incomptables versions, des del cinema en blanc i negre fins als “Teleñecos”.

10 – Director de diari
Com a màxim responsable del Daily News, va iniciar seccions d’interès sentimental, que van captar moltíssim interès del públic. Una d’elles donava consells als i les joves per al matrimoni. Llàstima que només durés 18 dies al capdavant del diari.
Charles Dickens va ser víctima d’un fulminant vessament cerebral el 9 de juny de 1870, tenia només 57 anys. Va ser enterrat sense gaire pompa, segons els seus desitjos en l’Abadia de Westminster en l’anomenat racó dels poetes entre Handel i Sheridan.
L’endemà de la seva mort podia llegir al Daily News: “Gràcies a les seves estampes de la vida diària, que no a les cròniques oficials, les generacions futures tindran l’oportunitat de saber com es desenvolupava la vida al segle XIX”.

Avui, dos-cents anys després del dia del seu naixement continua sent portada, la seva estela marca el camí d’editors i les generacions futures. 

La Vanguardia 7 /2/2012  Teresa M. Amiguet Molina

Go to Top