Bicentenari del naixement de Charles Dickens
Charles Dickens. El seu nom evoca tendres postals nadalenques però també lúgubres hospicis i retrats del Londres victorià més injust. Ell va revelar en la seva obra les desigualtats socials de la qual era en aquells dies capital del món, aconseguint amb la seva denúncia convertir-se en un dels majors autors de bestsellers de la història de la literatura.
Va convocar a multituds i es va erigir com una celebritat malgrat els seus humils orígens. La seva traumàtica infància i la seva parca formació de autodidacta, només aniria al col·legi a partir dels nou anys, no li van impedir consagrar entre els grans. Amb 27 anys, era el novel·lista més popular i reconegut d’Anglaterra.
La seva habilitat per fagocitar tot el que l’envoltava i portar al paper les seves pròpies vivències amb un innat olfacte periodístic, el van catapultar des del seu humil lloc de taquígraf de tribunals a transformador del panorama literari de la seva època.
Ell ens va ensenyar a celebrar el Nadal, encara que també va ser qui va denunciar la duresa de l’Anglaterra victoriana. El seu èxit el va convertir en l’autor més seguit del seu temps, precursor de l’era dels escriptors mediàtics líders d’opinió.
Aquestes són deu de les claus del seu èxit perdurable:
1 – Va convertir a personatges infantils en protagonistes absoluts de novel·les serioses.
El petit Charles es va veure obligat a treballar des de l’edat de dotze anys en una fàbrica de betum. El seu pare, donat a contreure deutes, va ser empresonat, pel que la seva mare va obligar a treballar al petit. Allà entre bots i etiquetes es va forjar la sensibilitat d’un geni, aquest seria el germen d’un esperit compromès amb la seva realitat social.
D’aquesta experiència vital sorgeix David Copperfield, el seu primer gran èxit, però també el petit Pip de Grans Esperances, o l’oprimit Oliver Twist. Tots són el petit Dickens: tres protagonistes, tres nens desemparats obligats a viure privats d’una justa infància. Charles és cada un d’ells, la seva denúncia és la seva teràpia.
2 – Va ser el primer autor a utilitzar en les seves obres el terme detectiu.
Al costat del seu gran amic, el també literat Wilkie Collins, va concebre el relat policial, la novel·la negra beu en bona part, les seves fonts.
3 – La classe obrera, protagonista d’un relat.
Utilitzant l’humor i el seu domini de la sàtira, Dickens aconsegueix en Temps difícils (1854) denunciar el tracte dispensat pels empresaris als treballadors, considerats meres mans, en plena revolució industrial, prescindibles apèndixs de les màquines que manejaven.
4 – Prolífic conferenciant, va ser el primer autor mediàtic
Va fer el seu primer aplec d’arrogància a Boston, quan un dels cambrers de l’hotel en què s’allotjava va deixar la porta de la seva habitació mig oberta per tal que els hostes poguessin observar. Des dels seus lliuraments setmanals als diaris aconseguia convocar una cohort de seguidors i admiradors que acudien meravellats a les seves conferències i esperaven ansiosos l’última entrega de les seves obres per lliuraments.
5 – Defensor dels desfavorits
Humanitzar a les prostitutes i va mostrar la vida a la presó, que ell havia visitat, en La petita Dorrit i en Els papers pòstums del Club Pickwick, el seu primer bestseller.
6 – Precursor de la defensa dels drets d’autor
Batallar amb el pirateig de les seves obres als Estats Units. En aquells dies, la llei nord-americana només protegia els autors nascuts en aquell país, de manera que qualsevol editor podia publicar les obres de Dickens sense pagar-li un dòlar en drets, i també els diaris en les narracions per entregues. Això va perjudicar econòmicament, i ho va denunciar, però només va servir perquè la premsa nord-americana l’acusés de cobdiciós. Paradoxalment, aquesta falta de remuneració va ajudar a estendre la seva fama, ja que els seus llibres es venien molt barats i tenia el favor de moltíssims lectors.
7 – Les ciutats també poden ser protagonistes.
La seva Història de dues ciutats convertia a les urbs més famoses del seu temps, Londres i París, en protagonista col·lectiu
8 – Gran productor de bestsellers
Els papers del club Pickwick va sortir amb una modesta tirada de 400 exemplars, però a la 15 ª edició es va multiplicar per cent, arribant als 40.000. Història de dues ciutats, amb uns dos-cents milions d’exemplars venuts, és considerat en diverses fonts com el major bestseller de la història. Però no només es venien bé les seves novel · les, sinó que va convertir en èxit fins a un llibre de receptes de cuina publicat a mitjans del segle XIX escrit amb la seva dona.
9 – Un valor segur per al cinema i la televisió
Totes les seves novel·les han estat i són dutes en diverses ocasions a la gran i petita pantalla. En particular, Conte de Nadal acumula incomptables versions, des del cinema en blanc i negre fins als “Teleñecos”.
10 – Director de diari
Com a màxim responsable del Daily News, va iniciar seccions d’interès sentimental, que van captar moltíssim interès del públic. Una d’elles donava consells als i les joves per al matrimoni. Llàstima que només durés 18 dies al capdavant del diari.Charles Dickens va ser víctima d’un fulminant vessament cerebral el 9 de juny de 1870, tenia només 57 anys. Va ser enterrat sense gaire pompa, segons els seus desitjos en l’Abadia de Westminster en l’anomenat racó dels poetes entre Handel i Sheridan.
L’endemà de la seva mort podia llegir al Daily News: “Gràcies a les seves estampes de la vida diària, que no a les cròniques oficials, les generacions futures tindran l’oportunitat de saber com es desenvolupava la vida al segle XIX”.
Avui, dos-cents anys després del dia del seu naixement continua sent portada, la seva estela marca el camí d’editors i les generacions futures.
La Vanguardia 7 /2/2012 Teresa M. Amiguet Molina
Grup d’Animació a la lectura. Escola Pia de Catalunya http://elgoigdellegir.blogspot.com/
