Educació Emocional, una filosofia de vida.

Diuen que les situacions que produeixen plaer augmenten els nivells d’endorfines en la sang. És per això important intentar extreure’n la part positiva de tota situació, encara que no sempre és fàcil. Res és perfecte. Hi ha quelcom bo, quelcom difícil, quelcom positiu,… De les situacions bones en treiem satisfacció i plaer, de les dolentes o difícils, n’aprenem i creixem. En els moments de tristor/melangia, de poc serveixen els aforismes. Són bonics, és cert, però potser a vegades són millors els fets, les actuacions. Els fets i actuacions  que nosaltres mateixos som capaços de fer i els que poden oferir-nos els amics. Lamentar-nos simplement no ens ajuda gens, així que, cal actuar. Però què podem fer?

Apunto algunes estratègies que jo mateixa aplico:

• Sortir a córrer, a caminar, respirar profundament per oxigenar-nos i pensar millor.
• Deixar passar tres dies abans de prendre cap decisió. La ràbia i la ira no ens deixen pensar amb claretat.
• Donar permís a les emocions i comunicar-les en moments de neguit.
• Prendre’s un espai buit.
• Obrir el pot dels bons moments i la llibreta de les coses positives.
• Potser aplicar el pensament de perspectiva, si és que ens hem enfadat amb una altra persona.
• …

Apunteu les vostres estratègies i potser entre tots/es ens ajudarem a sentir-nos millor amb nosaltres mateixos.

Acabo aquest article amb una cita  de l’escriptora Isabel Franc: “La autoaceptación es el mejor remedio para evitar una visita al psicólogo”