Moments de plaer i de tristor

Diuen que les situacions que produeixen plaer augmenten els nivells d’endorfines en la sang. És per això important intentar extreure’n la part positiva de tota situació, encara que no sempre és fàcil. Res és perfecte. Hi ha quelcom bo, quelcom difícil, quelcom positiu,… De les situacions bones en treiem satisfacció i plaer, de les dolentes o difícils, n’aprenem i creixem. En els moments de tristor/melangia, de poc serveixen els aforismes. Són bonics, és cert, però potser a vegades són millors els fets, les actuacions. Els fets i actuacions  que nosaltres mateixos som capaços de fer i els que poden oferir-nos els amics. Lamentar-nos simplement no ens ajuda gens, així que, cal actuar. Però què podem fer?

Apunto algunes estratègies que jo mateixa aplico:

  • Sortir a córrer, a caminar, respirar profundament per oxigenar-nos i pensar millor.
  • Deixar passar tres dies abans de prendre cap decisió. La ràbia i la ira no ens deixen pensar amb claretat.
  • Donar permís a les emocions i comunicar-les en moments de neguit.
  • Prendre’s un espai buit.
  • Obrir el pot dels bons moments i la llibreta de les coses positives.
  • Potser aplicar el pensament de perspectiva, si és que ens hem enfadat amb una altra persona.

Apunteu les vostres estratègies i potser entre tots/es ens ajudarem a sentir-nos millor amb nosaltres mateixos.

Acabo aquest article amb una cita  de l’escriptora Isabel Franc: “La autoaceptación es el mejor remedio para evitar una visita al psicólogo”

  abracades.jpg                                   tristesa-quelot.jpg

Quant a M. Teresa Abellan Pérez

Sóc mare, mestra d'educació especial, psicopedagoga i formadora en educació emocional; per mestres, infants i famílies. Des de fa molt de temps m'entusiasma, investigo i aprenc sobre temes socioemocionals. Crec imprescindible treballar l'educació emocional per a formar persones humanes, íntegres i amb habilitats socials suficients per afrontar els reptes socials i viure una vida plena. La meva altra gran afició: córrer i caminar per la muntanya.
Aquest article ha estat publicat en 2. GENERAL, Moments de plaer i de tristor. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Moments de plaer i de tristor

  1. He descobert el teu bloc fa 2 dies i el trobo francament interessant, fins i tot el faré servir com a consell per persones que veig. Felicitats!

  2. Gràcies Joan,
    La teva aportació m’anima a seguir endavant amb el projecte del bloc. Entre tots farem una difusió imprescindible i bàsica per intentar canviar una mica aquest món, meravellós, fascinant i complicat alhora.
    Treballem junts!

  3. Jaume Teres diu:

    M’ha encantat la història de la papallona. És una maleïda actitud que, de vegades, prenc en intentar fer allò que els altres han de fer per ells mateixos i la veritat es que tots hem de sortir del forat petit per nosaltres mateixos, doncs sols naixem i sols ens anem.Tot i que mentrestant estem aquí, tenir companyia i compartir es fantàstic.

  4. Gràcies Jaume pel teu comentari,
    Has afegit una idea important, néixer i morir sols, és cert. Hi ha coses que les hem de fer de manera individual. Ningú més les pot fer per nosaltres. Les hem fet, les fem i les farem.
    Una abraçada per a tu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *