Archive for juny, 2011
CAURE, CAURE, CAURE… AIXECAR-SE, AIXECAR-SE I AIXECAR-SE…
0En un article anterior, us deia, que encara que la vida de vegades ens tracti una mica malament, sobretot, no perdem la melodia. A continuació teniu un exemple d’una persona que no ha perdut “la melodia”. El noi que veureu en el següent enllaç, va perdre el braços en un malaurat accident.
MOLTES GRÀCIES
0Aquest curs hem començat a incorporar a les nostres aules, una nova proposta. Consisteix en donar un especial protagonisme a com ens sentim , a les nostres emocions. Hem començat a fer petits passos per tal de que l’educació emocional sigui present a la nostra ZER. Comencem a aprendre a reconèixer la nostra alegria , la nostra tristesa, saber relacionar-nos amb els demés, ser persones que sabem escoltar, comprendre als altres prendre decisions i …quelcom que jo considero una peça clau per la nostra felicitat: aprenem a ser agraïts.
I com els mestres hem de saber donar exemple , seré jo la primera que us doni les gràcies!
Vull donar les gràcies a tots companys, mares i pares i com no , a vosaltres ,els alumnes .Gràcies per tot el que m’heu aportat, gràcies per la vostra paciència i pel vostre recolzament. Vaig arribar amb la motxilla buida i després de set cursos marxo amb la meva mateixa motxilla plena de records, de “grans lliçons” no les que he donat sinó les que he rebut, de gran experiències….i sobre tot de molts noms….els noms de tot vosaltres, nenes, nens, mestres, mares i pares, molts de vosaltres ( potser sense saber-ho),m’heu ajudar a créixer coma a mestra i com a persona.
Gràcies de tot cor.
Marta
AVUI TOCA FLAUTA
0Des de fa uns quants cursos que, a partir de Cicle Mitjà, utilitzem la flauta com una eina amb el propòsit d’educar musicalment el nostre alumnat. Des de llavors l’expressió “avui toca flauta” és una expressió habitual als nostres passadissos. De la mateixa manera que els podem apropar a la música a través de la cançó, de la dansa o de l’audició, la flauta ens ha de servir per al mateix objectiu.
Durant un temps semblava que utilitzar la flauta a l’aula de música era una cosa antiquada, poc adient amb la pedagogia musical més moderna, en poques paraules no quedava bé dir que a l’aula de musica es tocava la flauta. No és qüestió de dedicar totes les hores a aprendre a tocar, com podia passar fa uns anys. Però, podem pensar en l’ús de la flauta de bec com un mitjà d’expressió musical més dintre de les classes de música (el plaer de fer música amb un instrument, sentir el goig de tocar amb grup, etc.), i el que crec més important pensar en ella com una eina molt útil de suport al llenguatge musical. És a dir, partir de l’instrument per arribar al llenguatge musical, i no a l’inrevés.
Mentre toquem estem treballant llenguatge musical, ritme i moviment, educació de l’oïda, per tant, què volem més? Això no vol dir que no haguem de complementar les nostres classes amb molts altres aspectes de l’educació musical i també a utilitzar altres instruments com la percussió indeterminada (triangle, caixa xinesa, maraques, claves…) o els instruments de làmines o plaques (xilòfon, metal·lòfon…).
Segurament ens preguntarem si això no es podria fer amb un altre instrument, i la resposta és sí. El que succeeix és que la flauta de bec és un instrument idoni per a la pràctica instrumental escolar, ja que requereix una base tècnica no massa complexa per a iniciar-s’hi, les seves característiques ens permeten començar a tocar-la relativament aviat en l’edat, és fàcil de transportar i avui en dia en podem trobar al mercat a preus molt assequibles i amb una excel·lent qualitat sonora.
Malgrat totes aquestes facilitats, en cap cas, hem de considerar la flauta com la base de la nostra educació musical a l’aula, sinó, com una eina més al servei de l’educació musical.
Comentaris recents