Rosa Viles Ripoll

DIA DE LA FESTA!!!

20 d’abril de 2013

MOLTÍSSIMES Gràcies
a tothom!

  • Preparació:

    Visita prèvia a la Perellonga, assaig de la cançó “Cal que neixin flors a cada instant” i crida.






  • Caminada:

    Joc de pistes fins a la Perellonga i coca i xocolata.

  • Perfil d’una gran persona:

    Presentació, cançó i recull de fotos.



    • Parlaments i obsequis.

  • Assistència, pica-pica, jocs…

  • UN DIA A RECORDAR!

    AQUEST CURS SE’NS JUBILA LA ROSA!

    .

    ………………………………………………………………………………………….

    Què dir de la Rosa…?

    .

    Qui té la sort de conèixer-la ja sap que és tracta d’una persona d’una vitalitat admirable, d’una memòria envejable i d’un fons tan íntegre que es fa ESTIMAR.

    .

    Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

    42 respostes a Rosa Viles Ripoll

    1. Marisol diu:

      Hola Rosa,

      Al poc temps de començar a treballar a l’Escola de Butsènit vaig saber que a la feina hi havia trobat no una companya, sinó una amiga. La jubilació posa fi a quasi bé trenta anys de treballar plegades, però no a l’amistat que s’ha anat forjant entre les dues al llarg d’aquesta pila d’anys!

      Et desitjo el millor en aquesta nova etapa de la teva vida!

      Una tassa de xocolata desfeta d’Agramunt sempre ens espera!!!

    2. Margaret diu:

      Rosa,
      Estic contenta que et puguis jubilar amb tanta energia com sempre. Com molt bé es diu a la presentació del Blog és una persona que es fa estimar.
      Molta sort en el nou camí que comences!

    3. Ivet diu:

      Hola senyoreta Rosa!

      Tinc molts bons records d’aquells temps. Una de les coses que recordo més, és quan estavem a classe i corrents feiem la feina perque ens deixessis jugar a fer tendes de campanya, jugar a la cuineta, remenar per cada armari de la classe per a veure a quin de tants jocs podiem jugar, etc. A sí! I sobretot que no falti: EL MONSTRUO DE LAS GALLETAS DEL FRANCIS.

      Espero que ara disfrutis d’aquesta nova etapa que vindrà!

      Molta Sort i Molts Records!

    4. Montse diu:

      Rosa!!

      A la vida anem trobant persones amb qui estem a gust i de qui aprenem. Algunes es queden durant molts anys, d’altres durant pocs dies… I n’hi ha que tornen a aparèixer passat el temps. Això m’ha passat amb tu.

      Vas ser la meva primera mestra fa vint-i-sis anys i, molts anys després, vas ser la meva mestra en aquesta professió.

      Ara comences una nova etapa, que segur que disfrutaràs molt perquè saps gaudir de la vida! I espero que podem difrutar-la juntes.

      Com diu la Marisol, queden moltes xocolates desfetes per fer!!

      Una abraçada enorme, senyoreta!!

    5. Ester diu:

      Hola Rosa!!! Sóc l’Ester Solà, vaig estar treballant a la ZER alguns anys .
      Fa molt que no ens veiem, però jo he sabut de tu gràcies a les companyes que m’han anat posant al dia de tot.
      Bé, ha arribat el moment en que has de recollir els trastets i acomiadar-te, pero de ben segur que no marxaràs mai, l’escola és plena de les teves rialles i la teva veu potent ressonarà pels passadissos per sempre més i ningú no podrà oblidar-se de la ROSA amb majúscules, talment com no ho he fet jo.

      FELICITATS pel descans merescut

    6. Genís Soldevila diu:

      Bones Rosa!!

      De ben segur que la meva mare, la resta del professorat, alumnes, ex-alumnes, pares i mares, et trobaran a faltar.

      Espero que acabis de passar un bon any i segur que el disfrutaràs com el primer de la teva extensa carrera.

      Per la meva part donar-te les gràcies per recollir molts retalls de premsa, ja que la meva mare sempre em deia, “ja li pots donar les gràcies a la Rosa” jeje!!

      Molta sort Rosa i ànims!!!

      Una abraçada i un petó enorme!!

    7. Sergi diu:

      Hola mestra!

      Es una pena que et jubilis… Els futurs alumnes no podran gaudir de tu.. Amb mi, pots comptar en tot, jo faré el que sigui per tu, com tu ho vas fer per mi en el seu moment, perquè tu vas ser la que em vas ensenyar a tot, juntament amb la Marisol.

      Disfruta d’aquesta etapa!!

    8. Laura diu:

      Hola Rosa!

      Quan m’he enterat m’he possat en aquesta pàgina i m’he possat molt trista. Perque tu ets una gran professora i mai oblidarem els grans moments que hem passat amb tu! Espero que ens trobem algun dia per Preixens!!!

      Ànims!!
      Moltes abraçades i un petó!
      Laura Cantacorps

    9. Mercè diu:

      Hola Rosa,
      jo no he tingut la sort de poder treballar amb tu directament, però sí el d’haver-t’he conegut. Ets una gran persona i sé que a partir d’ara t’espera una gran i magnífica etapa per compartir amb els teus. Gaudeix-la moltíssim. Realment, ets una persona que et fas estimar i molt propera amb la gent. Parlant i estant amb tu, és del tot impossible que no se’m dibuixi un somriure a la cara. Sempre vues el costat positiu de les coses i això és molt important.
      Un abraçada molt forta!
      Ens seguim veient!

    10. Susana Vila diu:

      Hola Rosa,
      no cal que et digui que la vida està plena de moltes etapas, ara en tanques una i en obres una altra. Desitjo de tot cor que facis tot allò que tens a la llibreta de “coses pendents del que fer quan em jubili”.
      Petons i fins aviat!!

    11. Ramon Contijoch diu:

      Hola, Rosa.
      Et desitjo tota la felicitat que siguis capaç d’encabir dins el teu cor; desitjo i estic segur que serà molta.
      Recordo com si fos ahir que en un sopar vam cantar pels teus cinquanta anys amb el Gerard; i jo ja en tinc més d’aquests cinquanta. Vol dir que indefectiblement i irremeiablement anem darrere teu. Una abraçada.

    12. Joan diu:

      Hola Rosaaaaa !
      Avui m’he llevat amb la sorpresa de que et jubiles. No sé que dir, pq cada cop que es jubila un/a mestre/a és jubilen moltes i moltes coses. Jo sí que vaig tenir la sort de treballar una miqueta amb tu, bé, si més no dins la mateixa ZER. Una ZER genial de la qual guardo molts bons records. Espero que la nova etapa que començaràs sigui increïble. Aprofita-la a tope i no deixis mai d’ensenyar tot el que saps.
      Un petó ben gran de la meva part i un altre de la Marisa.

    13. Maribel diu:

      Hola, Rosa.

      Desitjo de tot cor que el sac dels bons records, anècdotes i experiències viscudes a Butsènit i a la ZER del Sió t’omplin de satisfacció i comencis aquesta nova etapa amb les mateixes ganes i energia que et caracteritzen .

      Per part meva enviar-te una forta abraçada i els millors desitjos !

    14. Conxita diu:

      Hola Rosa!
      Ja m’ho deies ja, que a la ZER s’hi estava molt bé i a veure què esperava a fer-hi cap! Des del gimnàs ja em vares fer cinc cèntims del que era per a tu la ZER El Sió i la veritat es que tots et trobarem a faltar.
      Ens encomanes la teva alegria, vitalitat, energia, treball… i sobretot les teves ganes de viure i de fer coses.

      Molta sort en aquesta nova etapa de la teva vida i a disfrutar-la a “tope”, de ben segur que ja ho faràs!!!

      Una abraçada ben forta!

      I fins el divendres ehhhhhhhhhhhh!!!!!

    15. Rosa!!!

      Des de els tres anyets que ens havies tingut a totes tres, i recordo molt bé quan anàvem a la “classe dels petits”. El fumera, el monstre de les galetes… Recordes el Francis? Nosaltres encara hi parlem de tan en tant! Són tants els moments viscuts!! Ara que ho llegeixo… Diria que sense adonar-me’n he fet una replica del que ha dit la Ivet! Je, je, je!

      Rosa…? Que malament em sona! Com sempre hem dit… SENYORETA ROSA ara i sempre!

      Setembre…
      S’ha acabat l’estiu, s’ha acabat la piscina, les nits a la fresca i les festes majors. Els dies es fan curts i tornem a començar l’escola. A la mestra li van passant els anys, però els menuts que comencen, sempre són igual de petits.

      Sincerament espero i desitjo que et quedis amb els bons records que hagis tingut de l’escola de Butsènit i la ZER El Sió, que podria endevinar que n’hi ha força… Tots nosaltres ens quedem amb el record d’una bona professora plena de paciència pels seus alumnes!!

    16. Sara diu:

      Hola profeeee
      Jo també vull posar el meu granet de sorra, els meus records durant el temps que vam estar amb tu són molts, i que segur que tens molts bons moments de la Zer.. amb les excursions, classes, experiments.. i també que algun any a l’hora del pati que us feiem concerts i més.. jaja
      Bé.. només que tenim mols bons records de tu i que aveure si ens tornem a veure aviat.
      Cuida’t molt, un petó

    17. Hola senyoreta,
      segurament que no podré dir-te tot el què penso però ho intentaré. Sé que la vida és inexplicable i què hem d’enfrontar-nos a tot allò que ens dóna. Vull desitjar-te que el camí d’ara l’aprofitis per passar-lo amb la teva família gaudint tot allò que més desitges. Vull què sàpigues a més que tens una altra família com has pogut observar en tots els comentaris, per tant, no l’oblidis mai. Què visquis la vida super bé, en companyia dels teus!!!!!!! (Amb la teva substitució vaig aprovar les oposicions). Cuida’t sobretot i una abraçada. Fins aviat o fins sempre. Muaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!!

    18. Nunsi diu:

      Hola Rosa!
      Em sap greu no poder passar més temps amb tú, però si et diré que he tingut molta sort de conèixer-te i compartir molts anys de treball amb tu, ha estat un plaer.
      Ets com la xocolata que quan la proves una vegada sempre en vols tornar a menjar i mai en tens prou.
      Quan penso amb tu tot són bons records.
      Disfruta d’aquesta nova etapa! Tots ens hi anem atansant …
      Petons!

    19. Rosa Amigó diu:

      Fa molts anys q et vaig conèixer, dedicació plena, humanitat i molt carinyo és el que ens vas regalar. Vas ser la meva profe de primaria a les antigues escoles, tinc un gran sentiment i molts bons records d’aquella època i junt amb la Marisol, estic segura que heu fet el millor equip de treball, estic molt orgullosa d’haver format part del teu camí, del vostre camí.
      Una nova etapa està per venir i de la mateixa manera que ens vas cuidar, et desitjo que disfrutis cadascun dels dies veniders, perquè t’ho mereixes. Una abraçada ben forta, Butsènit sempre serà la teva casa.
      Una abraçada ben forta.

    20. Josefina diu:

      Hola Rosa,
      Desitjo que aquesta nova etapa que començaràs ben aviat l’aprofitis d’allò més junt amb els teus. Camina, llegeix, troba’t amb els teus amics (alguns companys de feina), fes la xerradeta, visita l’escola i els companys de tant en tant… T’ho mereixes!
      Una forta abraçada!

    21. gcaldero diu:

      Iep!!!!
      Rosa!!!! Ja era hora que et jubilessis dona, quan vaig arribar a la ZER ja pensava que estaves apunt de jubilar-te però…
      … però hagués estat molt mala sort per mi no haver compartit 5 anys de la meva novella vida de mestre al teu costat.
      Et mereixes ja desconnectar, gaudir d’aquesta nova etapa de la vida que estic segur sabràs fer.
      De la nostra amistat em queden un sac de bons records i bones anècdotes, com aquells amics invisible realment invisibles, els monòlegs que et feies tu sola parlant de no sé qui de cal no sé quants que ni tan sols sabia qui era però era com si jo ho hagués de saber, d’aquell mocador que passava pels nassos de tothom, d’aquell magnífic calaix on mai trobava res però, increïblement tu sempre trobaves amb un tres i no res allò que feia mitja hora que buscava, el teu 50è aniversari com ha dit el Ramon, la teva magnífica amistat com ha dit la Marisol, i tantes altres coses.
      Un beset ben gran des de la Terra Ferma i a gaudir que ara comença el bo de la vida!!!!

    22. Carla diu:

      Rosa!! Bé, ja fa bastants dies que seiem a les cadiretes, fèiem lletres lligades i de pal amb aquells llapis tan groixuts, utilitzàvem punxons i discutiam per qui es quedava els llargs o els curts i competíem quan pintàvem un dibuix a veure qui s’escapava menys de la ratlla… Tot aquest plec de records formen part del passat i de la nostra formació però per molt què passin els anys sempre els tindrem presents i darrera de tot això hi ha la teva persona, així que moltes gràcies per ensenyar-nos tots els valors que des de ben petits ens heu remarcat tu, la Marisol i tots els professors. Per molt que passin els anys sempre us tindrem presents i al pensar en la Zer serà tot nostàlgia. Molts petons, i sort!

    23. Jordi Roca diu:

      Hola Rosa!!!
      Doncs re desitjar-te que siguis molt feliç en aquesta nova etapa de la vida on podràs estar més per la família, pels amics, i on podràs tenir més temps per les teves aficions.

      També vull fer menció dels quatre anyets que vam compartir, on vaig aprendre valors molt importants que reflexava la teva personalitat. Em vaig fixar amb una senyoreta mestra que demostrava tenir un caràcter desenfadat, simpàtica, amigable, senzilla, humil, poc complicada, lluitadora i molt valenta…cosa que agraeixo enormement ja que al ser jovenet fixar-te amb persones com tu em va ajudar a aprendre molt.

      Només hem queda dir que no canvïs mai i que continuis amb tanta energia com quan ens vam conèixer, desitjo que tinguis uns futurs anys plens d’il·lusions i felicitat ja que t’ho mereixes!!!!
      Petons!!!

    24. Jesus i Erik diu:

      Hola “Senyoreta Rosa”!!

      Doncs sempre seràs, la ” LA SENYORETA” per tots nosaltres! Des dels més grans als més petits, ens has educat, ensenyat i has compartit el nostre cami, per arribar a ser el que som avui!

      Jo, recordo les escoles velles, el pati, les sortides a la “perellonga ” amb coca i xocolata, el “CUARTO DE LES LES RATES!!” jejeje, són anys de nostàlgia, qui poguès torna-hi!!

      Ens vam fer grans, el meu fill, l’Erik, ha tingut la sort de poder gaudir de la “faldeta de la Rosa”
      quan en el seu primer curs d’escola l’hi calia carinyo, per anar al cole, content i amb il·lusiò!!!
      Encara, ara després del tercer curs, ens pregunta, quan tornarà la Rosa…(és que s’hi estava tan bé a la faldeta de la Rosa…)!!!

      En fi, Rosa, som dos generaciòns que em gaudit de la teva companyia, i que d’ara en endavant et desitgem el millor en la teva nova etapa.

      I… portat bè…oh ja ho saps…. CUARTO de….

      Fins aviat!!!!

    25. Trini diu:

      Bon dia i ben trobada!!!!

      Ostres, quina il·lusió saber de tu, Rosa!!! així que ja en tens prou de classes???? el poc temps que vaig compartir amb tu, em va quedar claríssima la teva vocació com la teva vitalitat inesgotable amb els més petits…..des de Torà una abraçada i molta sort!!!!! disfruta de la nova etapa que te la ben mereixes!!!!!

      Ara estic de compactació de lactància…..A veure si us faig una visita a l’escola abans de reincorporar-me a la feina!!!

      Trini

    26. ABE diu:

      Hola Rosa,

      em fa molta pena que et jubiles. però estic molt content que hagis treballat a l’escola de Butsènit.

      A veure si et vec algun dia!

      Gràcies per tot.

      Adéu.

      ABE

    27. Joan Ramon diu:

      Hola Rosa.

      Com va la vida?
      Gràcies, m’he divertit molt amb tu!
      Vine a veure’ns!
      Et trobarem a faltar!
      Molts petons, fins una altra!

    28. Kora diu:

      Hola Rosa!!!!!

      jo! ja no et tindrem més!!!

      Desitjo que et vagi bé! I a veure si algun dia vens per l’escola, que d’aquí dos anys me’n vaig.

      M’ho vaig passar molt bé amb tu.

      Petons kora

    29. Eric diu:

      Hola Rosa,

      Com estas?

      M’ha agradat tot el que ens has ensenyat.

      Aquest any ja marxo a l’institut amb l’Òscar!
      Que et vagi bé la jubilació.

      Adéu Rosa.

      Eric

    30. Òscar diu:

      Hola Rosa! És una pena que et jubilis….! se’t trobarà a faltar aquí a l’escola de Butsènit i a totes les de la ZER!

      GRÀCIES PER TOT LO QUE HAS FET PER NOSALTRES!

      Adéu! Que et vagi bé la nova etapa que passes ja!

      Aquest any ja marxo a l’institut amb l’Eric!

    31. NEREA diu:

      Hola Rosa,

      Com estàs? et trobaré a faltar. M’ha agradat tot el que has ensenyat
      Adéu que et vagi bé, fins una altra.

    32. Sandra diu:

      Hola Rosa,
      després de llegir tots els comentaris que t’han escrit la gent, em fa feliç veure com t’estima tothom. Jo vaig tenir la sort de ser la teva mitja jornada durant l’últim curs que vas passar a l’escola, per coses de la vida, la nostra estancia juntes a classe va ser curta però intensa. De tu vaig aprendre moltissímes coses i no només curriculars sinó també com ser millor mestra com per exemple: a tenir més paciència, a treballar sempre amb ganes i il·lusió, la teva energia i vitalitat com era tanta (i continua sent) se’ns apegava a la resta de companyes de l’escola. Pensan-t’ho bé em sembla que vaig ser la última companya nova en la teva carrera com a mestra. Sort que encara que ens quedaran les xocolates desfetes els divendres a la tarda.

      Gaudeix d’aquestes vacances sense fi que tant bé t’has guanyat.

      Una forta abraçada “muchacha”

    33. Cristina Pérez Llobera diu:

      Hola Rosa,
      Quins bonics records em venen a la memòria quan sento parlar de la Zer del Sió i de tots vosaltres i quin orgull haver-ne format part… Ara treballo a Cambrils, en una escola de dos línees (on hi van també els meus dos fills; el Dennis que va a 1r i la Xènia que a començat a p3) però sempre que tinc l’ocasió, parlo de l’ experiència tant gratificant i inmillorable que és ser mestra d’escola rural i tenir com a alumnes, nens i nenes i pares i mares que encara creuen i veuen els i les mestres com a figures que treballen per als seus fills i que es mereixen tot el seu respecte i admiració…
      Encara em sento unida a tots vosaltres de moltes maneres i no volia deixar passar aquesta oportunitat per a dir-te i donar-te GRÀCIES per tot el que vas fer per mi durant aquells cinc anys que vaig estar com a mestra itinerant d’anglès a la zer. Sempre vas tenir una rialla que oferir-me, unes paraules d’ànim i positives en tots els moments que vaig viure i conviure en el dia a dia escolar. Sencilla, humil, clara i directe, d’aquella mena de gent de la que realment pots qualificar com a “bona persona”. Et recordo amb el teu etern somriure a la cara i al costat de la teva companya de viatge i que ha estat la Marisol. Rosa, et desitjo molta pau, il.lusió i ganes de tot però sobretot, molta salut per a poder gaudir de la vida de descanç que aquest any començaràs. A la Nunsi, Marisol, Josefina, Antonio, Maribel, Margaret, Marcel i Ramon, ( espero no deixar-me a ningú…) una abraçada ben forta i dir-vos que us guardo en el meu raconet dels bons records.
      Un petó ben fort Rosa i que la vida et somrigui de la mateixa manera que tu ho has fet tots aquests anys. Fins sempre, companya.
      Cristina Pérez Llobera.

    34. Ramon Castelló diu:

      A la gran mestra Rosa Viles,

      Aviat deixaràs l’activitat docent activa, et jubilaràs.

      Fa pocs anys que ens coneixem, però per les referències de moltes persones puc afirmar que has estat una gran mestra. La teva vida d’esforç, constància, de bon fer, de viure la professió més enllà de les obligacions t’han fet ser una gran MESTRA, amb MAJÚSCULES.

      El bon clima de diàleg, d’unitat i de bones relacions humanes han afavorit la convivència i harmonia entre els diferents sectors de la comunitat educativa.

      Et mereixes tenir temps per a tu, és hora de pensar més en una mateixa, en la teva família, en allò que t’agrada fer, en les teves il•lusions… més que en els altres. Als altres t’hi has dedicat tota la vida, pots permetre’t ara temps per a tu.

      Com a inspector crec que professionalment te’n vas amb la feina ben feta i, com a persona, tens la meva admiració i, sobre tot, saps que pots comptar amb nombroses persones que t’estimen.

      Les vegades que vaig poder parlar amb tu, em demostraren que estava davant una gran persona, gran pels seus valors, per la seva professionalitat, però més gran per la seva maduresa personal.

      Et desitjo el millor i et dono les gràcies per considerar-me amic teu i, sobretot, per fer millor a tantes persones, transmetre valors humans i per haver-te dedicat a aquesta magnífica professió que és la de ser mestre.

      Tu has estat una gran MESTRA, el bé que has fet té un valor incommensurable i l’agraïment de la societat sempre serà poc pel que tu et mereixes.

      Ramon.

    35. Alba diu:

      Hola Rosa,
      La vida avança i no recula, embolcallant-se de records, esguards nostàlgics i noves il·lusions. Desitjo que siguis molt feliç en aquesta nova etapa de la teva vida i que puguis viure-la en companyia de totes les persones que estimes, ja que la vida avança entre familiars, companys i amics, emplenant-se d’emocions i dibuixant els somnis que abraça el desig.

      Et dóno gràcies pels bons moments que vam compartir a la Zer, ja que tinc la sort d’haver-te conegut i d’haver pogut treballar al teu costat i la veritat és que ets una persona que es fa estimar i la teva simpatia, somriure i valentia fa que siguis un model a seguir per a mi i per a moltes persones.

      Una abraçada molt gran.

      Alba.

    36. Yolanda Jové diu:

      Hola Rosa,

      Nosaltres hem compartit pocs mesos treballant juntes però els suficients per adonar-me de la gran força i empenta que tens.
      Durant els tres anys que he estat venint a la Zer sempre has estat molt present per a tots nosaltres.
      Sols em queda desitjar-te el millor en aquest a nova etapa i que la puguis gaudir com has fet fins ara amb la companyia de tots els que t’estimen.

      Una abraçada molt forta

      Yolanda (EAP)

    37. César diu:

      Bones Rosa,

      casi no ens hem conegut, però te desitjo lo millor i que gaudeixis de la teva jubilació molt merescuda.
      Una cosa que t’admiro és la teva fortalesa i el teu esperit de lluita, simplement admirable.

      Una abraçada.

    38. SOLI diu:

      Hola Rosa:

      Avui m´haig llegit les dedicatories que et dediquen els companys,alumnes,ex-alumnes i amics en general.

      Es reflexa l’ admiració i l’ estimació que tothom et té,i de quina manera has deixat empremta a tots ells ,la vida viscuda amb tú a sigut molt positiva,perquè els has fet de mare,mestra i amiga a la vegada.

      Jo no haig tingut la sort de puguer tractar amb tú,pero m’ ha quedat clar que ets una persona genial i el que has fet i fas és perquè tens una gran capacitat per estimar.

      Et desitjo lo millor en aquesta nova etapa de la vida i que la visquis intensament junt amb la teva familia, pero de tant en tant ves recordant la vida viscuda,perquè de segur que et será tant
      gratificant com la que visquis en aquell moment.

      un peto molt fort de la meva part.

      soli

    39. Eva diu:

      Hola Rosa!

      Hi ha coses que s’aprenen fent-les. S’aprèn a escriure escrivint, s’aprèn a nedar, nedant. I jo he après a escriure de la teva mà.
       
      Has estat el mirall on he pogut aprendre i veure que hi ha feines que sense vocació és impossible fer-les. El dia a dia a l’escola ha sigut el meu aprenentatge: l’actitud de servei als altres i d’entrega a la professió, el gest amorós i, alhora, professional en el tracte, la sensibilitat quan s’interacciona amb els altres i el fet de no tirar la tovallola malgrat les adversitats…Tot plegat m’ha format com a persona. Gràcies.
       
      Estic molt contenta de la meva escola de Butsènit, és una escola petita en comparació amb d’altres però amb professionals de gran talla que fan que els alumnes siguin tractats com a prínceps, jo em vaig sentir així. Gràcies novament.
       
      Aprofito l’oportunitat per dir-te que has deixat la motxilla plena a cadascun dels teus alumnes. Moltes, moltes, moltíssimes gràcies!!

      Desitjo que aprenguis molt en aquesta nova etapa de la teva vida…
      Una abraçada!!!

      Eva.

    40. msolduga diu:

      Quin missatge més bonic!!!!

      Gràcies a tu Eva.

      Marisol

    41. Alba, Roger i Joel diu:

      Hola “senyoreta” Rosa,

      Si, “senyoreta”, perquè hi ha coses que no canvien mai. Ni que et jubilis. Per nosaltres, sempre seràs la “senyoreta” que ens va començar a…, que ens va ensenyar a…, i dintre els records de la nostra infància hi ha el raconet de la “senyoreta” Rosa ocupant un dels llocs importants.

      I la jubilació, què dir… Doncs una nova etapa en la que viuràs els nens d’una manera diferent i als ex-alumnes ens seguiràs veient per la Ribera, com fins ara.

      Esperem que et vagi molt bé i que gaudeixis d’aquesta nova etapa com sabem que vas fer en l’anterior. Perquè evidentment, només es pot ser bona “senyoreta” si es gaudeix del que es fa com ho vas fer tu.

      Una abraçada molt forta.

      Alba, Roger i Joel

    42. carolina diu:

      Rosa
      Quina pena q et jubilis
      Jo no vaig poder anar-hi. Quina pena,
      segur q t’ho vas passar bé!

      Carolina

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *