Mesurem l’hort

L’altre dia, en baixar a plantar ens vam adonar del tamany de l’hort i de com estava organitzat. Però… quan mesura l’hort?

En plantejar la pregunta als alumnes veiem com posen en pràctica els aprenentatges sobre les mesures que vam treballar en el Taller de Matemàtiques.

Alguns decideixen utilitzar les mesures del seu cos (no convencionals), com els peus o els pams, per calcular l’ample i el llarg de tot l’hort.

Altres, demanen baixar el “senyor metre” (metre de plàstic rígid) per mesurar amb ell, però en començar a fer les mesures s’adonen que és complicat i pensen que és millor cercar una altra manera de fer-ho. Alguns alumnes recorden que els seus pares tenen metres més llargs que s’enrotllen i que amb ells podrien fer millor la mesura de l’hort. A la classe no en tenim, però pensen que el Francesc (el conserge) potser en podria tenir un, així que anem a demanar-li.

Quan trobem el Francesc cal explicar-li el que necessitem i el que volem fer, així que han de pensar el que diran. Ell no ens pot ajudar, però ens diu que li sembla que el mestre d’Educació Física, el David, en té un de ben llarg, així que anem a cercar-lo al gimnàs.

Amb l’ajut del metre enrotllable d’Educació Física podem mesurar de manera més còmoda el nostre hort. Primer fem una estimació i després ho comprovem. Realment és més gran del que ells es pensaven!!!

Diapositiva26 (640x480)

Diapositiva27 (640x480)

Diapositiva25 (640x480)

Fitxa recollida informació

Reflexió

Quan hem baixat a veure l’hort hem comprovat que algunes plantes no han sobreviscut. Parlem sobre el que necessiten les plantes i les coses que podem fer per millorar. Reconeixem que no anem prou a l’hort a comprovar com està i caldria estar més a l’aguait. Alguns alumnes parlen sobre com cuiden els seus avis els seus hort i fins i tot proposen preguntar-lis què podem fer per tenir més cura de les nostres plantes de l’hort.

Plantem a l’hort

Les llavors de raves i pèsols que vam plantar fa algunes setmanes han germinat i les plantetes estan a punt per ser trasplantades a l’hort. Així que aquesta setmana baixem a l’hort i les anem plantant al tros de l’hort que correspon al Cicle Inicial.

Diapositiva17 (640x480)

Diapositiva18 (640x480)

Diapositiva19 (640x480)

Les torretes biodegradables són fàcils de plantar, ja que les enterrem directament, però costa una mica treure les plantes dels pots dels iogurts sense trencar-les.

Diapositiva20 (640x480)

Diapositiva23 (640x480)

Aquesta nova visita a l’hort ens permet veure els canvis que ha sofert (es van treure les plantes que hi havia a començament de curs i s’ha preparat la terra per les noves plantes).

Diapositiva24 (640x480)

Comuniquem el que hem après

Aquesta setmana volem que els alumnes recordin com són les llavors i que hem fet per plantar-les. Hem imprès les fotos de la plantada de raves i de pèsols i els demanem que les enganxin en fulls (un pels raves i l’altre pels pèsols) i expliquin el que vam fer i el que vam aprendre. Cadascú, atenem al seu nivell d’escriptura o a la manera en què vol expressar les coses (dibuixos, frases, esquemes…) personalitza les seves conclusions. Els resultats han estat molt positius i podem anar veient com organitzen d’una manera més clara la informació tot i que encara costa una mica plasmar les conclusions del que es fa (així que serà un punt a treballar en properes activitats).

Recordem

Volem veure si els alumnes són capaços de recordar el que hem anat fent a l’hort  i alhora treballar una mica la lectura de frases. Els proposem que retallin unes frases i les enganxin com a peu de foto de les imatges de les visites a l’hort (les frases de cada visita estan pintades amb colors diferents).

Per facilitar la lectura als alumnes de primer deixem que puguin treballar per parelles, de manera que la lectura es pot fer de manera compartida i ajudar-se en la comprensió. Els alumnes de segon treballen de manera individual, però també ajuden si és necessari als alumnes de primer que estan al seu voltant. Els alumnes amb més dificultats són atesos directament per la mestra, facilitant la lectura o proposant la lectura de paraules claus (pintades prèviament).

Diapositiva7 (640x480)

Diapositiva8 (640x480)

Diapositiva9 (640x480)

Diapositiva10 (640x480)

Diapositiva11 (640x480)

Les llavors dels pèsols.

Mostrem les llavors dels pèsols

Parlem sobre com són els pèsols i llancem la pregunta oral : És fruita o verdura ?

Cada alumne dóna una resposta de manera oral. Dir que la majoria de les respostes són encertades.

A continuació expliquem  que anirem  a plantar els pèsols en els envasos de plàstic buits de iogurt, que abans havíem dit als alumnes que fossin portant de casa.
S’han repartit a cada alumne un envàs de iogurt per plantar un màxim de 3 llavors de pèsols al envàs .
Els alumnes decoren amb dibuixos els envasos i els pinten .
Se’ls explica el procés: primer barregem terra negra amb la terra més clara (ja estava preparada)  i després agafem una mica de terra i la dipositem dins de l’envàs sense omplir-lo. Perquè hem de dipositar les llavors dels pèsols i posar-li de nou terra a sobre, ara si omplim fins dalt de terra l’envàs i per finalitzar li posem aigua.
Els envasos els dipositarem en una safata al costat de la finestra perquè li doni la llum.
Els alumnes estan en grups de 8 i van realitzar la tasca un a un segons les instruccions donades abans.

Avui no hem baixat a l’hort per plantar les llavors perquè resulta molt difícil, ja que es tracta d’un grup molt nombrós. L’activitat s’ha realitzat en l’aula.
Dins de les rutines diàries de l’aula , els alumnes exerceixen uns càrrecs, que es van canviant periòdicament. La persona encarregada de les plantes en les rutines diàries, és la que regarà els pèsols fins que germinin i després els trasplantem a l’hort.

Diapositiva12 (640x480)

Plantem llavors de raves

Aprofitem la tasca d’avui per aprendre a cercar informació de textos discontinus, en aquest cas es tracta de veure quines són les característiques dels raves i de quina manera els hem de plantar. Primer treballem els coneixements previs dels alumnes i després compartim les troballes que fem a partir de la lectura de l’envàs que conté les llavors que hem de plantar.

Donats els problemes d’organització de les sessions anteriors optem per fer l’activitat a l’aula després de baixar a omplir una galleda de terra per poder omplir les torretes que ens han donat des de la comissió (petites torretes de material biodegradable que es poden plantar directament en l’hort).

Primer recordem com ens deien les instruccions que havien de plantar les llavors i després ho fem en petits grups. És curiós veure com analitzen les petites llavors abans de plantar-les, per ells és tot un misteri.

Diapositiva13 (640x480)

Diapositiva16 (640x480)

Diapositiva14 (640x480)

Plantem herbes aromàtiques

Des de la comissió de l’hort ens han facilitat unes jardineres, dues plantes de romaní i uns sobres amb llavors de menta, pèsols i raves. Aquesta setmana hem decidit començar per la plantada del romaní i deixar les llavors per la setmana vinent. La nostra idea és aprofitar el tema de la plantada per treballar l’organització del pensament i la coherència i l’ordre a l’hora d’explicar els processos, per això anirem fent fotos del que farem per tal que posteriorment puguin explicar com s’ha fet.

Expliquem a l’aula per grups classe l’objectiu de l’activitat i el procés que farem,baixant a continuació a l’hort (al porxo està la terra i els estris de jardineria). La baixada en si ja ha estat una mica problemàtica, el nombre d’alumnes és elevat i el canvi d’espais representa una dificultat per molts d’ells (els moments de fila o passadissos poden ser aprofitats per prendre l’atenció i xerrar amb els amics, perdent una mica la intenció i l’objectiu previst). Així que una de les classes, en veure les dificultats, torna a l’aula, mentre l’altra es queda per intentar fer l’activitat.

Només hi ha una jardinera i una planta, per la qual cosa cal que ens organitzem per intentar que tothom pugui participar de l’activitat. Estem al començament de curs i els hi és una mica difícil organitzar-se de manera més o menys autònoma. Tothom participa d’alguna manera, posant una mica de terra, traient la planta, posant-la a la jardinera… Mentrestant es van fent les fotos.

En acabar, pugem a la classe i li passem la jardinera a l’altra classe per tal que ells puguin plantar l’altra mata de romaní.

Diapositiva3 (640x480)

Coneixem les hortalisses

Ja hem anat a veure l’hort i necessitem saber quines plantes coneixen els nostres alumnes. Alguns tenen avis que tenen un hort i comparteixen amb els companys i companyes els seus coneixements. N’hi ha d’altres que saben alguns noms en castellà, però desconeixen com es diuen en català. I fins i tot n’hi ha d’altres que sembla que el tema de les hortalisses és un gran desconegut. Això també ens dóna peu a treballar el tema de l’alimentació saludable i la importància que tenen les fruites i verdures en la nostra alimentació.

Hem trobat una fitxa en una web francesa (aquest curs n’hi ha moltes escoles de França que treballen el tema dels llegums i les verdures com a eix transversal i resulta fàcil trobar alguns materials) que hem adaptat per tal de treballar amb els alumnes el vocabulari de les plantes de l’hort i les parts de les plantes que ens poden menjar (arrel, fulla o fruita).

La feina és força visual i les paraules del vocabulari estan en lletra de Pal, tot i l’ajut dels companys de segon, per a alguns dels alumnes de primer els pot resultar encara una mica feixuga la tasca de lectura.

plantes1 plantes 2

Anem a l’hort

Fa uns dies que ha començat l’escola i ha arribat l’hora de visitar l’hort. No el veiem des del juny i volem comprovar en quin estat es troba després de dos mesos sense que ningú se’n cuidi.

Hi hem anat les dues classes juntes però, un cop allà, hem vist que no era bona idea. Hi havia massa gent per tant poc espai i es feia difícil aconseguir el nostre objectiu, és a dir, observar l’estat de l’hort. Decidim alternar la visita per grups-classe.

Una altra dificultat amb la que ens hem trobat ha estat la manca de planificació de la observació perquè, tot i fixar-nos en moltes coses, ens ha faltat una visió global. Ho hem fet de forma massa espontània i individual, amb poca reflexió sobre el procés.

Un cop a la classe, hem demanat als alumnes que reflectissin en un full el que havien après. Cadascú ha triar el format (dibuix, paraules, frases, esquema…) amb el que expressar-se.

Això ens ha donat una idea sobre la capacitat d’atenció i reflexió de la que parteix el grup, així com el nivell de lectoescriptura.