NOIS/ES, avui no he tingut ocasió de parlar-vos de un fet molt important en la vida de la humanitat ,  és commemora 2oo anys que va nèixer Charles Darwin, a classe ha sortit moltes vegades com a referència però en sabem  molt poquet… m’agradaria que busquessíu informació   i miréssiu els vídeos, feu-ho bé, tranquil·lament , en parlarem a classe i veureu que fascinant és conèixer el que va fer aquest home i com ho va fer….espero que tots els que mireu suc de cocu  feu aquest petit exercici que us demano, i digueu-ho a la resta de companys…un petó per tots.

Tot allò qu em’envieu i sigui correcte us ho penjaré  ..

Ah!! Veureu que parla mot de les Illes Galàpagos, sabeu que  fa un any faig passar-hi 8 dies? Alguns sí…doncs mira, us poso unes fotos meves també, amb les tortugues , iguanes,

ossos marins, crancs, ….i mil i una bestioles….

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/s3WmiPByvd8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Biografia de Charles Darwin-enviat per Èlia Martínez

Charles Darwin va néixer a Shrewsbury el 12 de febrer de 1809. Fill de Robert Waring Darwin i Susan Wedgwood, i nét de Erasmus Darwin. Des de ben petit la seva passió era col•leccionar objectes.
El 1818 va ingressar en un col•legi del seu poble fins l’any 1825, ja que el seu pare el va fer anar a la Universitat d’Edimburg per estudiar medicina, però a Darwin no el va entusiasmar; les conferències sobre anatomia l’avorrien i les pràctiques de cirurgia l’aterrien. Per a ell eren molt més importants les excursions on experimentava, observava i col•leccionava, que no pas les avorrides conferències de la facultat. El seu professor d’història natural, Robert Jamenson, havia fundat per als seus estudiants la Societat Pliniana local el 1823, la qual es reunia al soterrani de la Universitat. Darwin es va unir a ella, participant en les excursions d’història natural i, en ella, va llegir les seves primeres conferències científiques. Darwin també va assistir a la Royal Medical Society. El pare de Darwin, però, veient la seva actitud cap a la medicina, va decidir orientar-lo cap a la carrera eclesiàstica. El 1828 va ingressar en el Christ College a Cambridge fins al maig de1831. Allà, va començar a estudiar la carrera de teología, però no va deixar de col•leccionar objectes. Aquell mateix any va realitzar una excursió de tres setmanes pel nord del País de Gal•les amb Adam Sedgwick. En arribar del viatge el van informar d’una vacant per a un naturalista en un viatge d’investigació, que després d’objeccions del seu pare, va poder acceptar i marxar a Londres en companyia d’Henslow per entrevistar-se amb Fitzroy.
Darwin va tenir l’oportunitat d’observar i descriure la flora i la fauna de cada regió visitada, també va reunir col•leccions dels diferents espècimens que hi trobava, a més a més va fer diversos estudis geològics i va descobrir nombrosos fòssils que més tard li van servir per sostenir les seves teories evolutives. El Beagle va tornar a Anglaterra el 2 d’octubre de 1836.
El març de 1837 Darwin es va traslladar a Londres on va començar l’elaboració de les seves Observacions Geològiques. Aquell mateix any va públicar la Zoologia del Viatge del Beagle, que va veure la llum en cinc volums entre 1839 i 1843, i l’any 1845 se’n va públicar una segona edició.
El gener de 1839, Darwin es va casar amb la seva cosina, Emma Wedgwood, amb qui va tenir deu fills. Durant l’any de 1841 la salut de Darwin es va ressentir. En els següents anys va públicar diversos articles sobre els fenòmens d’activitat volcànica a les illes Galápagos, Cap Verd i Tahití.
Cap al 1842, la salut de Darwin no era massa bona. Per això va decidir abandonar Londres i traslladar-se amb la seva família al camp. A Darwin se li van manifestar símptomes tant psíquics com físics de malalties que no van ser exactament localitzades o diagnosticades correctament. El seu estat de salut va millorar considerablement en els últims anys de la seva vida podent treballar de forma més contínua. El dimecres 19 d’abril, a les quatre de la tarda, deixava d’existir un dels homes més rellevants de les ciències naturals de tots els temps. En el funeral, celebrat el dia 25, va ser enterrat a l’Abadia de Westminster.[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/UcXCJkwH8kE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Científics reunits a Praga acorden retirar-li la categoria que tenia des de 1930

La Unió Astronòmica Internacional (UAI) ha aprovat una resolució segons la qual Plutó perd la categoria de planeta. El motiu: és un cos molt més petit que la resta. D’aquesta manera, a partir d’ara el sistema solar té vuit planetes:

Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. La decisió ha arribat després de llargues discussions, en què s’havia arribat a plantejar la possibilitat d’ampliar el sistema solar amb tres planetes més.

Plutó, fins ara el planeta més petit del sistema solar, va ser descobert el 1930 pel científic nord-americà Clyde Tombaugh. Des de llavors sempre havia estat objecte de polèmica, per les seves dimensions (és més petit que la Lluna) i perquè la seva òrbita és irregular. Amb tot, els debats sobre l’ampliació o la reducció del nombre de planetes del sistema solar van començar fa tres anys quan, el 2003, Michael Brown va descobrir un cos anomenat UBS313, situat a 14.550 milions de quilòmetres de la Terra i més gran que Plutó.

Arran d’aquesta descoberta, els científics tenien dues opcions: incorporar aquest cos celeste a la llista de planetes del sistema solar o bé retirar-ne Plutó. Si optaven per la primera opció, calia canviar la definició actual de planeta i això hauria obligat a incloure a la llista el satèl·lit més gran de Plutó, anomenat Caront, i l’asteroide Ceres. Per tant, dotze planetes.

Finalment, els experts reunits a Praga s’han decantat per la segona opció. Plutó, el cos més petit i més allunyat del sol, deixa de ser considerat un planeta ‘clàssic’ (com els altres vuit) i passa a ser anomenat un planeta ‘nan’. La decisió, històrica, de la Unió Astronòmica Internacional, obligarà a canviar els llibres de text.

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2033996

El 21 de juliol de 1969 va ser la  primera vegada l’home va trepitjar la Lluna.
Els astronautes van ser aquests:

Neil Alden Armstrong:[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ndOzoF_zTD8" width="325" height="250" wmode="transparent" /]

Astronauta nord-americà, el primer home que trepitjà la Lluna. Enginyer aeronàutic. Fou aviador naval durant la guerra de Corea i després pilot de proves de l’avió coet X-15. Prengué part, amb el càrrec de comandant de la càpsula Gemini VIII, en el primer acoblament orbital nord-americà. Tingué el mateix càrrec durant la missió lunar Apollo-11. D’ençà del 1970 és professor d’enginyeria a la universitat de Cincinnati.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/tCZqb-hFZJE" width="325" height="250" wmode="transparent" /]

Edwin Eugene Aldrin:

Astronauta nord-americà. Juntament amb N.Armstrong, formà part del primer equip que amb l’Apollo-11 trepitjà la superfície lunar. Fill d’aviador, estudià a West Point, fou aviador de combat a Corea i astronauta des del 1963, que es doctorà pel MIT. Participà prèviament en el darrer vol del programa Gemini.

Michael Collins:

Astronauta nord-americà. De família de militars, estudià a West Point i exercí com a pilot de proves en la força aèria. Actuà en el programa Gemini i posteriorment pilotà el mòdul de comandament de l’Apollo-11, que portà els primers homes a la Lluna

El cometa Halley es un cometa gran i brillant que orbita al voltant del Sol cada 76 anys, encara que el seu període orbital pot oscil•lar entre 74 i 79 anys ( aquests canvis poden estar produïts per l’atracció de Jupiter o de Saturn ). És un dels més coneguts i dels més brillants dels estels de. Es va observar per última vegada a l’any 1986 en les proximitats de l’òrbita de la Terra, es calcula que la següent visita sigui en l’any 2061. Encara que existeixen altres estels més brillants, el Halley és l’únic estel que és visible a primera vista i el més ven documentat.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/J6rXPvThGk0" width="325" height="250" wmode="transparent" /]
El cometa Halley va ser el primer a ser reconegut com periòdic, la seva òrbita va ser calculada per primera vegada per l’astrònom Edmund Halley en 1705. Es va observar amb anterioritat a Europa a l’any 1472 per l’astrònom alemany Regiomontano, les observacions de dades mostren que va ser observat per primera vegada a l’any 239 a. de C.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Pbwz1NkvDxM" width="325" height="250" wmode="transparent" /]