Monthly Archives: febrer 2009

El món commemora el segon centenari de Darwin

NOIS/ES, avui no he tingut ocasió de parlar-vos de un fet molt important en la vida de la humanitat ,  és commemora 2oo anys que va nèixer Charles Darwin, a cldarwinmico2.jpgasse ha sortit moltes vegades com a referència però en sabem  molt poquet… m’agradaria que busquessíu informació   i miréssiu els vídeos, feu-ho bé, tranquil·lament , en parlarem a classe i veureu que fascinant és conèixer el que va fer aquest home i com ho va fer….espero que tots els que mireu suc de cocu  feu aquest petit exercici que us demano, i digueu-ho a la resta de companys…un petó per tots.

Tot allò qu em’envieu i sigui correcte us ho penjaré  ..

evolution1.jpg

Ah!! Veureu que parla mot de les Illes Galàpagos, sabeu que  fa un any faig passar-hi 8 dies? Alguns sí…doncs mira, us poso unes fotos meves també, amb les tortugues , iguanes,

ossos marins, crancs, ….i mil i una bestioles….

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/s3WmiPByvd8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Biografia de Charles Darwin-enviat per Èlia Martínez

Charles Darwin va néixer a Shrewsbury el 12 de febrer de 1809. Fill de Robert Waring Darwin i Susan Wedgwood, i nét de Erasmus Darwin. Des de ben petit la seva passió era col•leccionar objectes.
El 1818 va ingressar en un col•legi del seu poble fins l’any 1825, ja que el seu pare el va fer anar a la Universitat d’Edimburg per estudiar medicina, però a Darwin no el va entusiasmar; les conferències sobre anatomia l’avorrien i les pràctiques de cirurgia l’aterrien. Per a ell eren molt més importants les excursions on experimentava, observava i col•leccionava, que no pas les avorrides conferències de la facultat. El seu professor d’història natural, Robert Jamenson, havia fundat per als seus estudiants la Societat Pliniana local el 1823, la qual es reunia al soterrani de la Universitat. Darwin es va unir a ella, participant en les excursions d’història natural i, en ella, va llegir les seves primeres conferències científiques. Darwin també va assistir a la Royal Medical Society. El pare de Darwin, però, veient la seva actitud cap a la medicina, va decidir orientar-lo cap a la carrera eclesiàstica. El 1828 va ingressar en el Christ College a Cambridge fins al maig de1831. Allà, va començar a estudiar la carrera de teología, però no va deixar de col•leccionar objectes. Aquell mateix any va realitzar una excursió de tres setmanes pel nord del País de Gal•les amb Adam Sedgwick. En arribar del viatge el van informar d’una vacant per a un naturalista en un viatge d’investigació, que després d’objeccions del seu pare, va poder acceptar i marxar a Londres en companyia d’Henslow per entrevistar-se amb Fitzroy.
Darwin va tenir l’oportunitat d’observar i descriure la flora i la fauna de cada regió visitada, també va reunir col•leccions dels diferents espècimens que hi trobava, a més a més va fer diversos estudis geològics i va descobrir nombrosos fòssils que més tard li van servir per sostenir les seves teories evolutives. El Beagle va tornar a Anglaterra el 2 d’octubre de 1836.
El març de 1837 Darwin es va traslladar a Londres on va començar l’elaboració de les seves Observacions Geològiques. Aquell mateix any va públicar la Zoologia del Viatge del Beagle, que va veure la llum en cinc volums entre 1839 i 1843, i l’any 1845 se’n va públicar una segona edició.
El gener de 1839, Darwin es va casar amb la seva cosina, Emma Wedgwood, amb qui va tenir deu fills. Durant l’any de 1841 la salut de Darwin es va ressentir. En els següents anys va públicar diversos articles sobre els fenòmens d’activitat volcànica a les illes Galápagos, Cap Verd i Tahití.
Cap al 1842, la salut de Darwin no era massa bona. Per això va decidir abandonar Londres i traslladar-se amb la seva família al camp. A Darwin se li van manifestar símptomes tant psíquics com físics de malalties que no van ser exactament localitzades o diagnosticades correctament. El seu estat de salut va millorar considerablement en els últims anys de la seva vida podent treballar de forma més contínua. El dimecres 19 d’abril, a les quatre de la tarda, deixava d’existir un dels homes més rellevants de les ciències naturals de tots els temps. En el funeral, celebrat el dia 25, va ser enterrat a l’Abadia de Westminster.[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/UcXCJkwH8kE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

L’espai. Enviat per Imane El Farh

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/BBLOwrviAL4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/J31XVeqeMqY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Forats negres. Enviat per Imane el Farh

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/xxtiV9DfJos" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

PLUTÓ DEIXA DE SER UN PLANETA. Enviat per Guillem Castanyer

Científics reunits a Praga acorden retirar-li la categoria que tenia des de 1930

La Unió Astronòmica Internacional (UAI) ha aprovat una resolució segons la qual Plutó perd la categoria de planeta. El motiu: és un cos molt més petit que la resta. D’aquesta manera, a partir d’ara el sistema solar té vuit planetes:

Mercuri, Ven399px-pluto_earth_size_comparison.jpgus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. La decisió ha arribat després de llargues discussions, en què s’havia arribat a plantejar la possibilitat d’ampliar el sistema solar amb tres planetes més.

Plutó, fins ara el planeta més petit del sistema solar, va ser descobert el 1930 pel científic nord-americà Clyde Tombaugh. Des de llavors sempre havia estat objecte de polèmica, per les seves dimensions (és més petit que la Lluna) i perquè la seva òrbita és irregular. Amb tot, els debats sobre l’ampliació o la reducció del nombre de planetes del sistema solar van començar fa tres anys quan, el 2003, Michael Brown va descobrir un cos anomenat UBS313, situat a 14.550 milions de quilòmetres de la Terra i més gran que Plutó.

Arran d’aquesta descoberta, els científics tenien dues opcions: incorporar aquest cos celeste a la llista de planetes del sistema solar o bé retirar-ne Plutó. Si optaven per la primera opció, calia canviar la definició actual de planeta i això hauria obligat a incloure a la llista el satèl·lit més gran de Plutó, anomenat Caront, i l’asteroide Ceres. Per tant, dotze planetes.137120main_hst_pluto1_full.jpg

Finalment, els experts reunits a Praga s’han decantat per la segona opció. Plutó, el cos més petit i més allunyat del sol, deixa de ser considerat un planeta ‘clàssic’ (com els altres vuit) i passa a ser anomenat un planeta ‘nan’. La decisió, històrica, de la Unió Astronòmica Internacional, obligarà a canviar els llibres de text.

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2033996

Amstrong-Aldrin-Collins enviat per Iris Cort

El 21 de juliol de 1969 va ser la  primera vegada l’home va trepitjar la Lluna.
Els astronautes van ser aquests:

Neil Alden Armstrong:[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ndOzoF_zTD8" width="325" height="250" wmode="transparent" /]

Astronauta nord-americà, el primer home que trepitjà la Lluna. Enginyer aeronàutic. Fou aviador naval durant la guerra de Corea i després pilot de proves de l’avió coet X-15. Prengué part, amb el càrrec de comandant de la càpsula Gemini VIII, en el primer acoblament orbital nord-americà. Tingué el mateix càrrec durant la missió lunar Apollo-11. D’ençà del 1970 és professor d’enginyeria a la universitat de Cincinnati.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/tCZqb-hFZJE" width="325" height="250" wmode="transparent" /]

Edwin Eugene Aldrin:

Astronauta nord-americà. Juntament amb N.Armstrong, formà part del primer equip que amb l’Apollo-11 trepitjà la superfície lunar. Fill d’aviador, estudià a West Point, fou aviador de combat a Corea i astronauta des del 1963, que es doctorà pel MIT. Participà prèviament en el darrer vol del programa Gemini.

Michael Collins:

Astronauta nord-americà. De família de militars, estudià a West Point i exercí com a pilot de proves en la força aèria. Actuà en el programa Gemini i posteriorment pilotà el mòdul de comandament de l’Apollo-11, que portà els primers homes a la Lluna

 Enviat per Rosa Cabanas Berenguer

Segons afamats científics extrangers, s’ha descobert una nova escala per mesurar la intel.ligència humana. La nova unitat de mesura es el “tar”. Així és, el tar és una mesura nova i infallible per mesurar el coeficient intelectual dels sers humans. Per exemple, Albert Einstein degué tenir un megatar. Per tant es dedueix que existeix la intel.ligència megatar, i així es completa l’escala: la intel.ligència kilotar, la centar, la decatar, la intel.ligència tar i la inteligència militar.- Senyor Litio, que le pasa que le veo muy compungido?
– Una desgracia Senyor Berilio. ¡Que he perdido un electrón y no sé ni cómo!
– Pero no se preocupe, hombre. ¡Hay que ser positivos!

Imane El Farh

Segons afamats científics extrangers, s’ha descobert una nova escala per mesurar la intel.ligència humana. La nova unitat de mesura es el “tar”. Així és, el tar és una mesura nova i infallible per mesurar el coeficient intelectual dels sers humans. Per exemple, Albert Einstein degué tenir un megatar. Per tant es dedueix que existeix la intel.ligència megatar, i així es completa l’escala: la intel.ligència kilotar, la centar, la decatar, la intel.ligència tar i la inteligència militar.

Imane El Farh

El mundo es un grano de polvo en el espacio;

la ciencia de los hombres, las palabras;

los pueblos, los animales y las flores de los siete climas son sombras de la nada

“El cometa Halley” enviat perDavid Vargas Pons

El cometa Halley es un cometa gran i brillant que orbita al voltant del Sol cada 76 anys, encara que el seu període orbital pot oscil•lar entre 74 i 79 anys ( aquests canvis poden estar produïts per l’atracció de Jupiter o de Saturn ). És un dels més coneguts i dels més brillants dels estels de. Es va observar per última vegada a l’any 1986 en les proximitats de l’òrbita de la Terra, es calcula que la següent visita sigui en l’any 2061. Encara que existeixen altres estels més brillants, el Halley és l’únic estel que és visible a primera vista i el més ven documentat.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/J6rXPvThGk0" width="325" height="250" wmode="transparent" /]
El cometa Halley va ser el primer a ser reconegut com periòdic, la seva òrbita va ser calculada per primera vegada per l’astrònom Edmund Halley en 1705. Es va observar amb anterioritat a Europa a l’any 1472 per l’astrònom alemany Regiomontano, les observacions de dades mostren que va ser observat per primera vegada a l’any 239 a. de C.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Pbwz1NkvDxM" width="325" height="250" wmode="transparent" /]

Pluja d’estels, enviat per Noèlia Riu

Cada any, entre el 17 de Juliol i el 24 d’Agost en visita la popular pluja d’estels dels Perseids coneguda també com a Llàgrimes de Sant Llorenç.  Els meteors, popularment anomenats estrelles fugaces, són cossos gairebé microscòpics que a causa de la fricció amb l’atmosfera terrestre es posen incandescents i es volatilitzen. Són visibles per sota els 120km d’alçada,[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/RN6bm78PgCg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

la seva brillantor màxima sol estar als 100 km. i a 20 km. normalment ja han perdut tota la seva energia. La pluja dels Perseids té el seu origen en les restes del cometa 109P/Swift-Tuttle, que té un període orbital de 130 anys. El seu radiant (lloc d’on semblen provenir) és de la constel•lació de Perseu, d’aquí el seu nom.

Rodi-Rh(Anna Cunill)

El rodi és un element químic de número atòmic 45 situat en el grup 9 de la taula periòdica dels elements. El seu símbol és Rh. És un metall de transició, poc abundant, del grup del platí. Es troba normalment en menes de platí i s’empra en alguns aliatges de platí.

Dimitri Ivanovitch Mendeleiev enviat per Iris Cort

Dimitri Mendeleiev va ser un químic rus. Se l’atorga el mèrit de ser el principal creador de la primera versió de la taula periòdica dels elements. Al contrari que altres contribuïdors a la taula, Mendeléiev va predir les propietats dels elements que encara estaven per descobrir.

Va ser el primer científic capaç de posar en ordre tota aquesta selva de masses atòmiques i valències, i com a tal mereix un lloc destacat en l’olimp de la química. Tanmateix, com en tantes altres àrees del saber.

Mendeléiev estava tan convençut que existia una llei periòdica, que els elements similars es repetien amb un cert ordre, que quan les propietats d’un element no estaven d’acord amb el seu emplaçament (classificats segons les seves masses atòmiques), n’alterava l’ordre a la brava, estimant que les propietats químiques eren més importants que la massa. El futur acabaria donant-li la raó.

Mendeléiev va ser confiar a cegues en la teoria més que en el mètode científic. Cada vegada que es quedava sense trobar una forma efectiva de cobrir els espais buits, no dubtava a deixar caselles blanques a la taula i a proclamar que els elements que hi faltaven no trigarien a descobrir-se. Fins i tot va anar més lluny: per a tres dels blancs va oferir una descripció dels futurs elements i els va anomenar eka-alumini, eka-silici i eka-bor. Mendeléiev va poder assistir al triomf del seu sistema perquè, encara estant amb vida, es van descobrir els tres previstos, que van ser batejats oficialment com a gal·li, escandi i germani.