Dimitri Mendeleiev va ser un químic rus. Se l’atorga el mèrit de ser el principal creador de la primera versió de la taula periòdica dels elements. Al contrari que altres contribuïdors a la taula, Mendeléiev va predir les propietats dels elements que encara estaven per descobrir.

Va ser el primer científic capaç de posar en ordre tota aquesta selva de masses atòmiques i valències, i com a tal mereix un lloc destacat en l’olimp de la química. Tanmateix, com en tantes altres àrees del saber.

Mendeléiev estava tan convençut que existia una llei periòdica, que els elements similars es repetien amb un cert ordre, que quan les propietats d’un element no estaven d’acord amb el seu emplaçament (classificats segons les seves masses atòmiques), n’alterava l’ordre a la brava, estimant que les propietats químiques eren més importants que la massa. El futur acabaria donant-li la raó.

Mendeléiev va ser confiar a cegues en la teoria més que en el mètode científic. Cada vegada que es quedava sense trobar una forma efectiva de cobrir els espais buits, no dubtava a deixar caselles blanques a la taula i a proclamar que els elements que hi faltaven no trigarien a descobrir-se. Fins i tot va anar més lluny: per a tres dels blancs va oferir una descripció dels futurs elements i els va anomenar eka-alumini, eka-silici i eka-bor. Mendeléiev va poder assistir al triomf del seu sistema perquè, encara estant amb vida, es van descobrir els tres previstos, que van ser batejats oficialment com a gal·li, escandi i germani.