https://www.spotify.com/en/get-started/
Vols compartir la música que t’agrada amb altres companys/es?
http://www.indienauta.com/tutoriales/1424-como-crear-y-compartir-playlist-en-spofity
Cuando el astronauta del Apolo Neil Armstrong pisó por primera vez la luna, no sólo dijo su famosa frase, “Un pequeño paso para el hombre, un enorme salto para la humanidad”, sino que después hizo varios comentarios, los usuales de comunicación entre él, los otros astronautas y el centro de control. Sin embargo, justo al volver a la cápsula dijo algo enigmático:
– Buena suerte, señor Gorsky.
Mucha gente de la NASA pensó que sería un comentario casual acerca de algún cosmonauta soviético rival. Sin embargo, tras comprobarlo, no se encontró ningun Gorsky en ningún programa espacial, ni ruso ni norteamericano. A lo largo de los años, mucha gente interrogó a Armstrong acerca del significado de su comentario “Buena suerte, señor Gorsky”, pero Armstrong se limitaba a sonreír siempre, sin decir nada.
Pero hace algunos años (el 5 de julio de 1995 en Tampa Bay, Florida), mientras respondía preguntas tras un discurso, un periodista sacó a relucir la famosa pregunta de 26 años de antigüedad. Esta vez por fin respondió. Mr. Gorsky había muerto, por lo que Neil Armstrong sentía que podía dar solución a la pregunta.
Cuando era un niño, estaba jugando al beisbol en el patio trasero con un amigo. Éste golpeo una bola con fuerza y la hizo aterrizar enfrente de la ventana del dormitorio de sus vecinos. Éstos eran el señor y la señora Gorsky.
Cuando Neil se inclinaba a recoger la pelota, oyó a la señora Gorsky gritándole al señor Gorsky:
– ¡¿Sexo oral?! ¡¿Quieres sexo oral?! ¡Tendrás sexo oral cuando el chico del vecino se pasee por la luna!
Es una historia verdadera.
———————————
És curios aquesta història (anèctoda) del Neil Amstrong, però… és cert!EE
Darwin:
– Existeixen petites diferències o variacions entre els individus d’una mateixa espècie.
– S’estableix una lluita per la supervivència.
– Algunes formes tenen més èxit que altres; són seleccionades pel medi i sobreviuen.
– Les espècies van canviant de forma gradual i continua.
– El motor de l’evolució l’adaptació al medi ambient és derivat de l’efecte combinat de la selecció natural i de les mutacions aleatòries.
Lamarck:
– La influència del medi. Els canvis mediambientals provoquen noves necessitats als organismes.
– Llei de l’ús i del desús. Un ús continuat d’un òrgan produeix el seu creixement un desús prolongat provoca la seva disminució.
– Llei dels caràcters adquirits. Les modificacions creades pels diferents graus d’utilització dels òrgans es transmeten hereditàriament.
Darwin i Lamarck es diferencien en el mecanisme de la evolució. Lamarck afirma que el mecanisme és la herència de caràcters adquirits mentre que per a Darwin el mecanisme principal, és la selecció natural.
Una altre diferencia és que Lamarck planteja que l’evolució respon a un desig dels organismes per progressar i millorar. Darwin diu que l’evolució és a l’atzar, que no respon a una necessitat de millorar.
La teoria de Darwin es va fer pública per primera vegada el 1858 en un document presentat al mateix temps que Alfred Russel Wallace, un naturalista jove que havia arribat independentment a la teoria de la selecció natural. La teoria completa de Darwin es va publicar en 1859, com El Origen de les Espècies. Se’l coneixia com “El llibre que va sacsejar al món”, El Origen es va esgotar el primer dia de la publicació i el mateix va succeir amb sis edicions posteriors.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/BjqGERzE7mU" width="325" height="250" wmode="transparent" /]
La teoria de l’evolució per selecció natural de Darwin tracta essencialment que, degut al problema del subministrament de menjar descrit per Maltus, les cries nascudes de qualsevol espècie competeixen intensament per la supervivència. Els que sobreviuen, que donaran origen a la pròxima generació, tendeixen a incorporar variacions naturals favorables (per lleu que pugui ser l’avantatge que aquestes atorguin), el procés de selecció natural, i aquestes variacions es passen per herència. Per tant, cada generació millorarà la seva adaptabilitat respecte a les generacions precedents, i aquest procés gradual i continu és la causa de l’evolució de les espècies. La selecció natural és només una part del vast esquema conceptual de Darwin; també va presentar el concepte de que tots els organismes relacionats són descendents d’ancestres comuns. A més, va proporcionar suport addicional per als conceptes anteriors que la terra mateixa no està estàtica sinó evolucionant.
Gregor Johann Mendel va néixer el 22 de juliol del 1822 a Hyncice (Moràvia, actualment República Txeca). El 1843 va ingressar en el monastir augustinià de Brno (Moràvia); posteriorment va estudiar matemàtiques i ciències en la universitat de Viena.
Per tal d’estudiar la variació i l’herència, Mendel va fer els seus experiments en el jardí del monestir de Brno. Entre 1854 i 1863 va cultivar i examinar gairebé 27000 pesoleres, fixant-se només en un o dos caràcters cada vegada. Mendel va publicar el seu treball l’any 1866, però el seu article va tenir poc ressò entre la comunitat científica. El 1868, Mendel va ser elegit prior del monastir, on va morir el 1884. L’any 1900, tres biòlegs, després de realitzar diversos encreuaments, van arribar a conclusions molt semblants a les de Mendel. També van redescubrir l’article de Mendel i van reconèixer la seva prioritat.
Les tres lleis descobertes per Mendel van ser:
1. Quan es creuen dues varietats pures d’una mateixa espècie, els descendents són tots iguals i poden assemblar-se a un o un altre progenitor o a cap d’ells.
2. En creuar entre si els híbrids de la segona generació, els descendents es divideixen en quatre parts, de les quals una s’assembla a la seva àvia, una altra al seu avi i les dues restants als seus progenitors.
3. En el cas que les dues varietats de partida difereixin entre si en dos o més caràcters, cada un d’ells es transmet d’acord amb la primera llei amb independència dels altres.
Fills de Darwin
William Erasmus Darwin (27 de desembre de 1839–1914)
Anne Elizabeth Darwin (2 de març de 1841–22 d’abril de 1851)
Mary Eleanor Darwin (23 de setembre de 1842–16 d’octubre de 1842)
Henrietta Emma “Etty” Darwin (25 de setembre de 1843–1929)
George Howard Darwin (9 de juny de 1845– 7 de desembre de 1912)
Elizabeth “Bessy” Darwin (8 de juliol de 1847–1926)
Francis Darwin (16 d’agost de 1848–19 de setembre de 1925)
Leonard Darwin (15 de juny de 1850–26 de maig de 1943)
Horace Darwin (13 de maig de 1851–29 de setembre de 1928)
Charles Waring Darwin (6 de desembre de 1856–28 de juny de 1858)
Darwin va tenir deu fills: dos van morir durant la infància, i un tercer a l’edat de 10 anys tenint així un efecte devastador sobre els seus pares. Darwin era un pare dedicat i incomunament atent amb els seus fills.Sempre que es posaven malalts tenia por de poder-los haver heretat les deficiències de la consanguinitat degut als estrets llaços familiars que tenia, ja que la seva esposa era al mateix temps la seva cosina, Emma Darwin. Es va examinar sobre aquest tema amb els seus escrits, en contrast amb les avantatges d’encreuar organismes que no estaven relacionats. Tot i les seves pors, la majoria dels seus fills van sobreviure i van passar les seves carreres amb un promig de notes forçament elevades en comparació a la que hi havia a la família Darwin-Wedwood.
Dels seus fills que van sobreviure, George, Francis i Horaces es van convertir en becaris de la Royal Society, distingint-se com a astrònom,[108] botànic i enginyer civil respectivament.[109] El seu fill Leonard, per una altre part, va passar a ser un militar, polític, economista, eugenegiste i mentor de la estadístic i biòleg evolucionista Ronald Fisher.
NOIS/ES, avui no he tingut ocasió de parlar-vos de un fet molt important en la vida de la humanitat , és commemora 2oo anys que va nèixer Charles Darwin, a cl
asse ha sortit moltes vegades com a referència però en sabem molt poquet… m’agradaria que busquessíu informació i miréssiu els vídeos, feu-ho bé, tranquil·lament , en parlarem a classe i veureu que fascinant és conèixer el que va fer aquest home i com ho va fer….espero que tots els que mireu suc de cocu feu aquest petit exercici que us demano, i digueu-ho a la resta de companys…un petó per tots.
Tot allò qu em’envieu i sigui correcte us ho penjaré ..
Ah!! Veureu que parla mot de les Illes Galàpagos, sabeu que fa un any faig passar-hi 8 dies? Alguns sí…doncs mira, us poso unes fotos meves també, amb les tortugues , iguanes,
ossos marins, crancs, ….i mil i una bestioles….
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/s3WmiPByvd8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Charles Darwin va néixer a Shrewsbury el 12 de febrer de 1809. Fill de Robert Waring Darwin i Susan Wedgwood, i nét de Erasmus Darwin. Des de ben petit la seva passió era col•leccionar objectes.
El 1818 va ingressar en un col•legi del seu poble fins l’any 1825, ja que el seu pare el va fer anar a la Universitat d’Edimburg per estudiar medicina, però a Darwin no el va entusiasmar; les conferències sobre anatomia l’avorrien i les pràctiques de cirurgia l’aterrien. Per a ell eren molt més importants les excursions on experimentava, observava i col•leccionava, que no pas les avorrides conferències de la facultat. El seu professor d’història natural, Robert Jamenson, havia fundat per als seus estudiants la Societat Pliniana local el 1823, la qual es reunia al soterrani de la Universitat. Darwin es va unir a ella, participant en les excursions d’història natural i, en ella, va llegir les seves primeres conferències científiques. Darwin també va assistir a la Royal Medical Society. El pare de Darwin, però, veient la seva actitud cap a la medicina, va decidir orientar-lo cap a la carrera eclesiàstica. El 1828 va ingressar en el Christ College a Cambridge fins al maig de1831. Allà, va començar a estudiar la carrera de teología, però no va deixar de col•leccionar objectes. Aquell mateix any va realitzar una excursió de tres setmanes pel nord del País de Gal•les amb Adam Sedgwick. En arribar del viatge el van informar d’una vacant per a un naturalista en un viatge d’investigació, que després d’objeccions del seu pare, va poder acceptar i marxar a Londres en companyia d’Henslow per entrevistar-se amb Fitzroy.
Darwin va tenir l’oportunitat d’observar i descriure la flora i la fauna de cada regió visitada, també va reunir col•leccions dels diferents espècimens que hi trobava, a més a més va fer diversos estudis geològics i va descobrir nombrosos fòssils que més tard li van servir per sostenir les seves teories evolutives. El Beagle va tornar a Anglaterra el 2 d’octubre de 1836.
El març de 1837 Darwin es va traslladar a Londres on va començar l’elaboració de les seves Observacions Geològiques. Aquell mateix any va públicar la Zoologia del Viatge del Beagle, que va veure la llum en cinc volums entre 1839 i 1843, i l’any 1845 se’n va públicar una segona edició.
El gener de 1839, Darwin es va casar amb la seva cosina, Emma Wedgwood, amb qui va tenir deu fills. Durant l’any de 1841 la salut de Darwin es va ressentir. En els següents anys va públicar diversos articles sobre els fenòmens d’activitat volcànica a les illes Galápagos, Cap Verd i Tahití.
Cap al 1842, la salut de Darwin no era massa bona. Per això va decidir abandonar Londres i traslladar-se amb la seva família al camp. A Darwin se li van manifestar símptomes tant psíquics com físics de malalties que no van ser exactament localitzades o diagnosticades correctament. El seu estat de salut va millorar considerablement en els últims anys de la seva vida podent treballar de forma més contínua. El dimecres 19 d’abril, a les quatre de la tarda, deixava d’existir un dels homes més rellevants de les ciències naturals de tots els temps. En el funeral, celebrat el dia 25, va ser enterrat a l’Abadia de Westminster.[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/UcXCJkwH8kE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Científics reunits a Praga acorden retirar-li la categoria que tenia des de 1930
La Unió Astronòmica Internacional (UAI) ha aprovat una resolució segons la qual Plutó perd la categoria de planeta. El motiu: és un cos molt més petit que la resta. D’aquesta manera, a partir d’ara el sistema solar té vuit planetes:
Mercuri, Ven
us, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. La decisió ha arribat després de llargues discussions, en què s’havia arribat a plantejar la possibilitat d’ampliar el sistema solar amb tres planetes més.
Plutó, fins ara el planeta més petit del sistema solar, va ser descobert el 1930 pel científic nord-americà Clyde Tombaugh. Des de llavors sempre havia estat objecte de polèmica, per les seves dimensions (és més petit que la Lluna) i perquè la seva òrbita és irregular. Amb tot, els debats sobre l’ampliació o la reducció del nombre de planetes del sistema solar van començar fa tres anys quan, el 2003, Michael Brown va descobrir un cos anomenat UBS313, situat a 14.550 milions de quilòmetres de la Terra i més gran que Plutó.
Arran d’aquesta descoberta, els científics tenien dues opcions: incorporar aquest cos celeste a la llista de planetes del sistema solar o bé retirar-ne Plutó. Si optaven per la primera opció, calia canviar la definició actual de planeta i això hauria obligat a incloure a la llista el satèl·lit més gran de Plutó, anomenat Caront, i l’asteroide Ceres. Per tant, dotze planetes.
Finalment, els experts reunits a Praga s’han decantat per la segona opció. Plutó, el cos més petit i més allunyat del sol, deixa de ser considerat un planeta ‘clàssic’ (com els altres vuit) i passa a ser anomenat un planeta ‘nan’. La decisió, històrica, de la Unió Astronòmica Internacional, obligarà a canviar els llibres de text.
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2033996
El 21 de juliol de 1969 va ser la primera vegada l’home va trepitjar la Lluna.
Els astronautes van ser aquests:
Neil Alden Armstrong:[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ndOzoF_zTD8" width="325" height="250" wmode="transparent" /]
Astronauta nord-americà, el primer home que trepitjà la Lluna. Enginyer aeronàutic. Fou aviador naval durant la guerra de Corea i després pilot de proves de l’avió coet X-15. Prengué part, amb el càrrec de comandant de la càpsula Gemini VIII, en el primer acoblament orbital nord-americà. Tingué el mateix càrrec durant la missió lunar Apollo-11. D’ençà del 1970 és professor d’enginyeria a la universitat de Cincinnati.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/tCZqb-hFZJE" width="325" height="250" wmode="transparent" /]
Edwin Eugene Aldrin:
Astronauta nord-americà. Juntament amb N.Armstrong, formà part del primer equip que amb l’Apollo-11 trepitjà la superfície lunar. Fill d’aviador, estudià a West Point, fou aviador de combat a Corea i astronauta des del 1963, que es doctorà pel MIT. Participà prèviament en el darrer vol del programa Gemini.
Michael Collins:
Astronauta nord-americà. De família de militars, estudià a West Point i exercí com a pilot de proves en la força aèria. Actuà en el programa Gemini i posteriorment pilotà el mòdul de comandament de l’Apollo-11, que portà els primers homes a la Lluna
El cometa Halley es un cometa gran i brillant que orbita al voltant del Sol cada 76 anys, encara que el seu període orbital pot oscil•lar entre 74 i 79 anys ( aquests canvis poden estar produïts per l’atracció de Jupiter o de Saturn ). És un dels més coneguts i dels més brillants dels estels de. Es va observar per última vegada a l’any 1986 en les proximitats de l’òrbita de la Terra, es calcula que la següent visita sigui en l’any 2061. Encara que existeixen altres estels més brillants, el Halley és l’únic estel que és visible a primera vista i el més ven documentat.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/J6rXPvThGk0" width="325" height="250" wmode="transparent" /]
El cometa Halley va ser el primer a ser reconegut com periòdic, la seva òrbita va ser calculada per primera vegada per l’astrònom Edmund Halley en 1705. Es va observar amb anterioritat a Europa a l’any 1472 per l’astrònom alemany Regiomontano, les observacions de dades mostren que va ser observat per primera vegada a l’any 239 a. de C.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Pbwz1NkvDxM" width="325" height="250" wmode="transparent" /]