Aquests dies a classe hem parlat   d’una sèrie de conceptes, fissió nuclear, Urani, reaccions en cadena, fusió nuclear,  neutrons, Projecte Manhatan, Einstein …….us deixo un article , un vídeo i una cançó que fa referència a la catàstrofe de Hiroshima  y Nagasaki. (Acabeu de fer la reflexió que hem començat entre tots).

El sis d’agost de 1945 els nord-americans van fer caure una bomba atòmica a Hiroshima. Tres dies desprès en van fer caure una altra a Nagasaki. Aquests episodis tràgics de la Segona Guerra Mundial van fer rendir als japonesos devant els nordamericans. La obtenció d’aquestes dues bombes va estar ple d’entrebancs i es va portar en secret per part de les autoritats nord-americanes amb l’anomenat Projecte Manhattan.

Sis anys abans del llençament de la primera bomba, científics alemanys van aconsseguir dividir en dos un nucli d’urani obtenint una gran quantitat d’energia. Hitler va veure un gran potencial en aquest descobriment i va fer posar a treballar als físics per obtenir una bomba atòmica amb urani. Lise Meiter, cientifica jueva exiliada a Suècia que va estar treballant a Alemanya amb aquests científics, va mostrar la seva preocupació explicant-ho a altres científics també exiliarts als Estats Units. Ràpidament, van enviar una carta signada pel propi Einstein al president Rooselvet explicant la preocupació que els Alemanys estaven darrera una terrible arma encara mai concebuda. El president va posar en marxa un pla secret per obtenir abans que ningú aquella potent i misteriosa arma: el Projecte Manhattan. Es va construir una ciutat sencera a Los Alamos per albergar als científics, personal i familiars que treballaven en totes les fases del projecte.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/l4q1OUK32Rk" width="325" height="250" wmode="transparent" /]

Al cap d’aquest monumental projecte estava Robert Oppenheimer, que va reunir sota les seves ordres un nombrós grup de científics (físics, químics, enginyers). El primer pas era obtenir la suficient quantitat d’urani 235 per obtenir una reacció en cadena. Aquest isòtop d’urani és molt rar, i s’ha de concentrar per obtenir-ne una bona quantitat. Els isòtops es diferencien pel nombre de neutrons del nucli. Van tardar prop de 3 anys per aconsseguir 20 quilograms, el suficient per aquesta reacció. Amb aquest urani van fabricar la primera de les bombes (Little Boy) que va caura a Hiroshima.

D’altra banda, i sense voler, van obtenir un material nou a partir de l’urani 238: el plutoni. L’urani 238 és molt més abundant, però no és gens reactiu, pel que no servia per a la reacció en cadena, però a partir d’aquest s’obté plutoni, molt més reactiu inclòs que l’urani 235. Amb aquest plutoni van fer la segona bomba (Fat Man) que va caure a Nagasaki.

El resultat van ser més de 200.000 morts en les dues explosions, a part dels cremats i els irradiats per les radiacions. Aquesta força de la naturalesa mostrada per l’urani al dividir-se es va poder controlar, podent així construir una de les formes d’obtenir electricitat que més coneixem: les centrals nuclears.

El grup musical OMD va fer una cançó titulada “Enola Gay”. És la del següent vídeo

Aquí us deixo un paràgraf de la Carta de Einstein enviada al presidente Roosevelt el 2 de agosto de 1939.

“Algunas investigaciones realizadas por E. Fermi y L. Szilard, cuyos manuscritos ma han facilitado, me inducen a creer que el elemento uranio puede convertirse en una nueva e importante fuente de energía en un inmediato futuro. Ciertos aspectos de la situación así creada parecen demandar atención y, si fuera necesario, acción rápida por parte de la administración…”

 Els vuit afortunats

(Això va sobre tot pels alumnes de 2n, recordeu que podeu col.laborar fent aportacions i comentaris)

Amb aquest nom es coneix a les vuit persones que van sobreviure a les dues bombes atòmiques llençades pels nord-americans a la Segona Guerra Mundial sobre el  Japó l’any 1945. Tots vuit es trobaven a les dues ciutats on van caure les bombes, Hiroshima i Nagasaki, els dies 6 i 9 d’agost d’aquell any

Pots trobar més informació a Internet sobre els vuit afortunat si busques posant el nom de dos d’ells: Enemon Kawaguki i Tsutomu Yamaguchi. 

http://www.annebayin.com/kim%204%20web.jpg(Foto actual, amb el seu fill on és poden veure les cremadures a la seva esquena.)

http://www.gallerym.com/images/work/big/pulitzer_nick_ut_vietnam_napalm_kim_phuc_6872_L.jpg (Foto bestial, en la cual corria per la seva vida, juntament amb més gent. La foto és molt famosa. )

La barrera del so(per en German)

Us recordeu el que varem dir a la classe de la velocitat del so?, i el que passa quan un avió supera aquesta velocitat?, doncs, aquí teniu uns vídeo que ha enviat el German,  ara caldria   un article sobre aquest tema, qui s’anima?(es recompensarà [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/-d9A2oq1N38" width="325" height="250" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/rOpJ8jAmRO0" width="325" height="250" wmode="transparent" /])

Barrera del so(Èlia Martínez)

Imagina’t un avió volant pel cel. A mesura que avança, empeny les molècules de l’aire i les fa fora del seu camí, creant contínuament ones d’aire comprimit i expandit. Aquestes ones constitueixen ones sonores, que s’allunyen de l’avió en totes direccions a una velocitat d’uns 340 m/s. Si l’avió viatja a una velocitat inferior a aquesta, aleshores les ones sonores poden propagar-se per davant de l’aparell. Però si l’avió augmenta la seva velocitat fins a la velocitat del so, aleshores les ones es comencen a apilonar al front de l’avió i es comprimeixen, formant el que anomenem ones de xoc.

Les ones de xoc es dispersen per darrera de l’avió i si arriben a la nostra oïda colpejaran els nostres timpans: sentirem una explosió sònica. Totes les ones sonores que s’haurien propagat normalment per davant de l’avió, s’han acumulat al seu front, de manera que abans que arribi l’avió no sentim absolutament res, i just quan passa, escoltem una explosió. Quan un avió passa a la velocitat del so, aquesta gran ona es manifesta com una explosió sònica.
Quan un avió trenca la barrera del so (un avió supersònic), de vegades es forma un núvol just al seu voltant. Això es deu al fet que es produeix una caiguda de la pressió com a resultat de l’ona de xoc creada. Aquesta baixada de la pressió implica una baixada de la temperatura. Si l’aire és humit, aleshores el vapor d’aigua es condensarà en petites gotetes i formarà el núvol.