La teoria de Darwin es va fer pública per primera vegada el 1858 en un document presentat al mateix temps que Alfred Russel Wallace, un naturalista jove que havia arribat independentment a la teoria de la selecció natural. La teoria completa de Darwin es va publicar en 1859, com El Origen de les Espècies. Se’l coneixia com “El llibre que va sacsejar al món”, El Origen es va esgotar el primer dia de la publicació i el mateix va succeir amb sis edicions posteriors.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/BjqGERzE7mU" width="325" height="250" wmode="transparent" /]

La teoria de l’evolució per selecció natural de Darwin tracta essencialment que, degut al problema del subministrament de menjar descrit per Maltus, les cries nascudes de qualsevol espècie competeixen intensament per la supervivència. Els que sobreviuen, que donaran origen a la pròxima generació, tendeixen a incorporar variacions naturals favorables (per lleu que pugui ser l’avantatge que aquestes atorguin), el procés de selecció natural, i aquestes variacions es passen per herència. Per tant, cada generació millorarà la seva adaptabilitat respecte a les generacions precedents, i aquest procés gradual i continu és la causa de l’evolució de les espècies. La selecció natural és només una part del vast esquema conceptual de Darwin; també va presentar el concepte de que tots els organismes relacionats són descendents d’ancestres comuns. A més, va proporcionar suport addicional per als conceptes anteriors que la terra mateixa no està estàtica sinó evolucionant.

Gregor Johann Mendel va néixer el 22 de juliol del 1822 a Hyncice (Moràvia, actualment República Txeca). El 1843 va ingressar en el monastir augustinià de Brno (Moràvia); posteriorment va estudiar matemàtiques i ciències en la universitat de Viena.
Per tal d’estudiar la variació i l’herència, Mendel va fer els seus experiments en el jardí del monestir de Brno. Entre 1854 i 1863 va cultivar i examinar gairebé 27000 pesoleres, fixant-se només en un o dos caràcters cada vegada. Mendel va publicar el seu treball l’any 1866, però el seu article va tenir poc ressò entre la comunitat científica. El 1868, Mendel va ser elegit prior del monastir, on va morir el 1884. L’any 1900, tres biòlegs, després de realitzar diversos encreuaments, van arribar a conclusions molt semblants a les de Mendel. També van redescubrir l’article de Mendel i van reconèixer la seva prioritat.

Les tres lleis descobertes per Mendel van ser:
1. Quan es creuen dues varietats pures d’una mateixa espècie, els descendents són tots iguals i poden assemblar-se a un o un altre progenitor o a cap d’ells.
2. En creuar entre si els híbrids de la segona generació, els descendents es divideixen en quatre parts, de les quals una s’assembla a la seva àvia, una altra al seu avi i les dues restants als seus progenitors.
3. En el cas que les dues varietats de partida difereixin entre si en dos o més caràcters, cada un d’ells es transmet d’acord amb la primera llei amb independència dels altres.

Fills de Darwin
William Erasmus Darwin (27 de desembre de 1839–1914)
Anne Elizabeth Darwin (2 de març de 1841–22 d’abril de 1851)
Mary Eleanor Darwin (23 de setembre de 1842–16 d’octubre de 1842)
Henrietta Emma “Etty” Darwin (25 de setembre de 1843–1929)
George Howard Darwin (9 de juny de 1845– 7 de desembre de 1912)
Elizabeth “Bessy” Darwin (8 de juliol de 1847–1926)
Francis Darwin (16 d’agost de 1848–19 de setembre de 1925)
Leonard Darwin (15 de juny de 1850–26 de maig de 1943)
Horace Darwin (13 de maig de 1851–29 de setembre de 1928)
Charles Waring Darwin (6 de desembre de 1856–28 de juny de 1858)
Darwin va tenir deu fills: dos van morir durant la infància, i un tercer a l’edat de 10 anys tenint així un efecte devastador sobre els seus pares. Darwin era un pare dedicat i incomunament atent amb els seus fills.Sempre que es posaven malalts tenia por de poder-los haver heretat les deficiències de la consanguinitat degut als estrets llaços familiars que tenia, ja que la seva esposa era al mateix temps la seva cosina, Emma Darwin. Es va examinar sobre aquest tema amb els seus escrits, en contrast amb les avantatges d’encreuar organismes que no estaven relacionats. Tot i les seves pors, la majoria dels seus fills van sobreviure i van passar les seves carreres amb un promig de notes forçament elevades en comparació a la que hi havia a la família Darwin-Wedwood.
Dels seus fills que van sobreviure, George, Francis i Horaces es van convertir en becaris de la Royal Society, distingint-se com a astrònom,[108] botànic i enginyer civil respectivament.[109] El seu fill Leonard, per una altre part, va passar a ser un militar, polític, economista, eugenegiste i mentor de la estadístic i biòleg evolucionista Ronald Fisher.