Monthly Archives: febrer 2009

..una anècdota. Enviat per Guillem Castanyer

Cuando el astronauta del Apolo Neil Armstrong pisó por primera vez la luna, no sólo dijo su famosa frase, “Un pequeño paso para el hombre, un enorme salto para la humanidad”, sino que después hizo varios comentarios, los usuales de comunicación entre él, los otros astronautas y el centro de control. Sin embargo, justo al volver a la cápsula dijo algo enigmático:

– Buena suerte, señor Gorsky.

Mucha gente de la NASA pensó que sería un comentario casual acerca de algún cosmonauta soviético rival. Sin embargo, tras comprobarlo, no se encontró ningun Gorsky en ningún programa espacial, ni ruso ni norteamericano. A lo largo de los años, mucha gente interrogó a Armstrong acerca del significado de su comentario “Buena suerte, señor Gorsky”, pero Armstrong se limitaba a sonreír siempre, sin decir nada.

Pero hace algunos años (el 5 de julio de 1995 en Tampa Bay, Florida), mientras respondía preguntas tras un discurso, un periodista sacó a relucir la famosa pregunta de 26 años de antigüedad. Esta vez por fin respondió. Mr. Gorsky había muerto, por lo que Neil Armstrong sentía que podía dar solución a la pregunta.

Cuando era un niño, estaba jugando al beisbol en el patio trasero con un amigo. Éste golpeo una bola con fuerza y la hizo aterrizar enfrente de la ventana del dormitorio de sus vecinos. Éstos eran el señor y la señora Gorsky.

Cuando Neil se inclinaba a recoger la pelota, oyó a la señora Gorsky gritándole al señor Gorsky:
– ¡¿Sexo oral?! ¡¿Quieres sexo oral?! ¡Tendrás sexo oral cuando el chico del vecino se pasee por la luna!

Es una historia verdadera.

———————————

És curios aquesta història (anèctoda) del Neil Amstrong, però… és cert!EE

Microorganismes-bacteris, virus….Enviat per Guillem Castanyer

Un microorganisme, també anomenat microbi, és un ser viu que només pot visualitzar-se amb el microscopi.

Els microorganismes són formes de vida molt petites que només poden ser observats a través del microscopi. En aquest grup estan incluits els bacteris, els virus, els mohos i les levadures.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/x1ErCyZCFw8" width="325" height="250" wmode="transparent" /]

Alguns microorganismes poden causar la deterioració dels aliments entre els quals es troben els microorganismes patògens, que al seu torn poden ocasionar malalties a causa del consum d’aliments contaminats. Normalment, existeixen certs microorganismes patògens que no causen una deterioració visible en l’aliment.
Els microorganismes són organismes dotats d’individualitat que presenten, a diferència de les plantes i els animals, una organització biològica elemental. En la seva majoria són unicel·lulars.
Els microbis tenen múltiples formes i grandàries. Si un virus tingués la grandària d’una pilota de tennis, un bacteri seria de la grandària de mitja pista de tennis i una cèl·lula eucariota seria com un estadi sencer de futbol.
La ciència que estudia als microorganismes és la microbiologia.

Les teories evolucionistes de Darwin i Lamarck. Enviat per Anna Calsina i Èlia Martínez

Darwin:

– Existeixen petites diferències o variacions entre els individus d’una mateixa espècie.
– S’estableix una lluita per la supervivència.
– Algunes formes tenen més èxit que altres; són seleccionades pel medi i sobreviuen.
– Les espècies van canviant de forma gradual i continua.
– El motor de l’evolució l’adaptació al medi ambient és derivat de l’efecte combinat de la selecció natural i de les mutacions aleatòries.

Lamarck:

– La influència del medi. Els canvis mediambientals provoquen noves necessitats als organismes.
– Llei de l’ús i del desús. Un ús continuat d’un òrgan produeix el seu creixement un desús prolongat provoca la seva disminució.
– Llei dels caràcters adquirits. Les modificacions creades pels diferents graus d’utilització dels òrgans es transmeten hereditàriament.

Darwin i Lamarck es diferencien en el mecanisme de la evolució. Lamarck afirma que el mecanisme és la herència de caràcters adquirits mentre que per a Darwin el mecanisme principal, és la selecció natural.
Una altre diferencia és que Lamarck planteja que l’evolució respon a un desig dels organismes per progressar i millorar. Darwin diu que l’evolució és a l’atzar, que no respon a una necessitat de millorar.

TEORIA DE LA SELECCIÓ NATURAL. Enviat per Jordi Dominguez

La teoria de Darwin es va fer pública per primera vegada el 1858 en un document presentat al mateix temps que Alfred Russel Wallace, un naturalista jove que havia arribat independentment a la teoria de la selecció natural. La teoria completa de Darwin es va publicar en 1859, com El Origen de les Espècies. Se’l coneixia com “El llibre que va sacsejar al món”, El Origen es va esgotar el primer dia de la publicació i el mateix va succeir amb sis edicions posteriors.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/BjqGERzE7mU" width="325" height="250" wmode="transparent" /]

La teoria de l’evolució per selecció natural de Darwin tracta essencialment que, degut al problema del subministrament de menjar descrit per Maltus, les cries nascudes de qualsevol espècie competeixen intensament per la supervivència. Els que sobreviuen, que donaran origen a la pròxima generació, tendeixen a incorporar variacions naturals favorables (per lleu que pugui ser l’avantatge que aquestes atorguin), el procés de selecció natural, i aquestes variacions es passen per herència. Per tant, cada generació millorarà la seva adaptabilitat respecte a les generacions precedents, i aquest procés gradual i continu és la causa de l’evolució de les espècies. La selecció natural és només una part del vast esquema conceptual de Darwin; també va presentar el concepte de que tots els organismes relacionats són descendents d’ancestres comuns. A més, va proporcionar suport addicional per als conceptes anteriors que la terra mateixa no està estàtica sinó evolucionant.

GREGOR MENDEL. Enviat per Anna Calsina i Èlia Martínez

Gregor Johann Mendel va néixer el 22 de juliol del 1822 a Hyncice (Moràvia, actualment República Txeca). El 1843 va ingressar en el monastir augustinià de Brno (Moràvia); posteriorment va estudiar matemàtiques i ciències en la universitat de Viena.
Per tal d’estudiar la variació i l’herència, Mendel va fer els seus experiments en el jardí del monestir de Brno. Entre 1854 i 1863 va cultivar i examinar gairebé 27000 pesoleres, fixant-se només en un o dos caràcters cada vegada. Mendel va publicar el seu treball l’any 1866, però el seu article va tenir poc ressò entre la comunitat científica. El 1868, Mendel va ser elegit prior del monastir, on va morir el 1884. L’any 1900, tres biòlegs, després de realitzar diversos encreuaments, van arribar a conclusions molt semblants a les de Mendel. També van redescubrir l’article de Mendel i van reconèixer la seva prioritat.

01_mendel_pu.jpg

Les tres lleis descobertes per Mendel van ser:
1. Quan es creuen dues varietats pures d’una mateixa espècie, els descendents són tots iguals i poden assemblar-se a un o un altre progenitor o a cap d’ells.
2. En creuar entre si els híbrids de la segona generació, els descendents es divideixen en quatre parts, de les quals una s’assembla a la seva àvia, una altra al seu avi i les dues restants als seus progenitors.
3. En el cas que les dues varietats de partida difereixin entre si en dos o més caràcters, cada un d’ells es transmet d’acord amb la primera llei amb independència dels altres.

Els fills de Charles Darwin. Enviat per Jordi Garcia

Fills de Darwin
William Erasmus Darwin (27 de desembre de 1839–1914)
Anne Elizabeth Darwin (2 de març de 1841–22 d’abril de 1851)
Mary Eleanor Darwin (23 de setembre de 1842–16 d’octubre de 1842)
Henrietta Emma “Etty” Darwin (25 de setembre de 1843–1929)
George Howard Darwin (9 de juny de 1845– 7 de desembre de 1912)
Elizabeth “Bessy” Darwin (8 de juliol de 1847–1926)
Francis Darwin (16 d’agost de 1848–19 de setembre de 1925)
Leonard Darwin (15 de juny de 1850–26 de maig de 1943)
Horace Darwin (13 de maig de 1851–29 de setembre de 1928)
Charles Waring Darwin (6 de desembre de 1856–28 de juny de 1858)
Darwin va tenir deu fills: dos van morir durant la infància, i un tercer a l’edat de 10 anys tenint així un efecte devastador sobre els seus pares. Darwin era un pare dedicat i incomunament atent amb els seus fills.Sempre que es posaven malalts tenia por de poder-los haver heretat les deficiències de la consanguinitat degut als estrets llaços familiars que tenia, ja que la seva esposa era al mateix temps la seva cosina, Emma Darwin. Es va examinar sobre aquest tema amb els seus escrits, en contrast amb les avantatges d’encreuar organismes que no estaven relacionats. Tot i les seves pors, la majoria dels seus fills van sobreviure i van passar les seves carreres amb un promig de notes forçament elevades en comparació a la que hi havia a la família Darwin-Wedwood.
Dels seus fills que van sobreviure, George, Francis i Horaces es van convertir en becaris de la Royal Society, distingint-se com a astrònom,[108] botànic i enginyer civil respectivament.[109] El seu fill Leonard, per una altre part, va passar a ser un militar, polític, economista, eugenegiste i mentor de la estadístic i biòleg evolucionista Ronald Fisher.