No me n´he pogut estar de comentar et tema de les joguines de Reis i tot allò que sempre m’ha causat moltes contradiccions a l’hora de fer de patge encarregat de les compres.

D’una banda està la il·lusió dels regals, de la fantasia, de sentir-se mirat i reconegut: els Reis m’ho han portat a MI, no han passat de llarg, em coneixen, em reconeixen el bon comportament, em premien…

D’una altra està el consumisme:  comprar les joguines que surten a la tele, incentivar les compres sense massa sentit,  pagar uns preus que no corresponen amb els productes…

I les desigualtats econòmiques: com explicar als infants la diferència entre els regals a casa dels rics i a casa dels pobres? és que són millors els nens de casa rica? és que no se’ls mereixen els nens de casa pobra?  (pot ser que aquestes preguntes es converteixin en creences que es queden gravades en el subconscient dels petits ?)

I després està la qüestió de la joguina com a regal:

Porten els Reis joguines lúdiques i educatives, que es corresponen a la necessitat madurativa de l’infant, tant a nivell simbòlic i com de desenvolupament, encara que NO estigui de moda o NO ho demanin?

O porten el que tots els infants demanen (els nens son molt gregaris i és bo que ho siguin) encara que no correspongui a una necessitat madurativa ?

O potser porten allò que al pare o la mare els hagués fet molta il·lusió de tenir en el seu moment ?

O no us heu fet mai aquestes preguntes a l’hora de fer de Reis ? 

No descobrim res si diem que estem en un món saturat d’imatges. Les tecnologies, els mitjans de comunicació, la publicitat, etc. ens inunden amb imatges, vídeos. icones… Els infants encara hi estan més immersos: fotos, contes il·lustrats, dibuixos animats, videojocs, videos educatius …

No vull caure en el debat sobre pantalles sí o no, ni incidir en els efectes nocius que per molts neuropsicòlegs té l’exposició excessiva o precoç a les pantalles. Vull exposar el que m’estic trobant -cada cop més- en passar un test d’intel·ligència (WISC-IV, EFAI, RIAS): els resultats en les escales en què interven imatges (raonament verbal, memòria verbal…) són significativament més alts que els resultats de les escales on intervé el llenguatge (raonament verbal…..), en alguns casos amb unes puntuacions altament discordants, especialment en aquells alumnes amb més fracas escolar.

No aporto dades contrastades per extreure conclusions científiques, però és evident que la gran diferència d’estimulació existent entre allò que entra per via visual i allò que entra per via auditiva genera uns canvis significatius en la intel·ligència.

És això positu o negatiu? S’està mermant la capacitat de raonar del cervell? La intel·ligència del futur serà bàsicament intuïtiva, multitasca i visual?

Passen els infants massa hores davant les pantalles? La “culpa” és dels videojocs? I els videojocs educatius no tenen cap responsabilitat? No sobreestimulen també el raonament visual? Podem compensar amb llenguatge l’allau visual? Cal fer-ho?

Feu els comentaris que cregueu oportuns. En una altra entrada en continuem parlant.

Què vol ser psicoreflexions i per què?

El nom ho diu tot: pretenc únicament obrir un espai per reflexionar sobre la psicologia dels infants i la psicopedagogia, en el marc d’aquest temps que vivim, particularment incert.

Espero que hi doneu voltes als temes proposats i la vostra col·laboració i aportacions.