Com molt bé han dit la Paula J, el Mikel, el Jose, la Raquel i l’Alicia:

Se toma un lingote del primer camello, dos lingotes del segundo, tres del tercero y así hasta el último camello. Se pesan todos juntos en la balanza y si falta 1 gramo, sabemos con certeza que el ladrón es el vigilante del primer camello (ya que solo pusimos uno de sus lingotes), si faltan 2 gramos el ladrón es el vigilante del segundo camello, si faltan 3 es el vigilante del tercer camello y así sucesivamente.

Enhorabona als que l’heu encertat. Més sort per la Noelia S i la Dania.

Tal com heu dit alguns, el xofer no sabia contestar la pregunta i va dir:

Aquesta pregunta és tan fàcil de contestar que fins i tot la podria contestar el meu xofer que està allà dret. I va senyalar a Einstein (disfressat de xofer).

Albert Einstein va ser un físic, important per la teoria de la relativitat. D’ell expliquen que quan tenia 20 anys i començava a ser conegut per la seva teoria es dedicava a fer conferències.

Un dia estava xerrant amb el seu xofer i li explicava que estava fart d’explicar sempre el mateix. Llavors el xofer li va dir que ell s’oferia a substituir-lo aquella mateixa nit per fer la conferència, ja que com l’havia escoltat tantes vegades se la sabia de memòria.

Einstein va estar d’acord i es van intercanviar la roba abans d’arribar a la sala on havia de xerrar.

Ningú no coneixia Einstein, i així el xofer va fer la conferència i va tenir un gran èxit. Quan va terminar de parlar, un professor assistent li va fer una pregunta.

El xofer no tenia ni idea de la resposta, només sabia la conferència de memòria, però ell no era Einstein, però era un home de recursos i va poder contestar la pregunta.

QUÈ VA CONTESTAR EL XOFER AL PROFESSOR?

AL FINAL HEM TINGUT 5 ENCERTANTS. MÉS SORT LA PROPERA VEGADA.

Com han dit l’Alicia, la Raquel, la Dania i el Jose, el director no va ser assassinat, sinó que es va matar ell mateix. Com ho va fer? Va pujar a sobre d’un bloc de gel, que amb la calor es va desfer i va formar el toll d’aigua. Fàcil, oi?

L’Adrián M. ens proposa aquest nou joc, amb molta lògica:

No fa molt temps, en una casa del desert del Sahara, va aparèixer mort el director general de l’empresa més prospera de la zona. Aquest home estava penjat enmig de la sala més àmplia de la casa, però aquesta sala es trobava totalment buida (no hi havia cap tipus de moble ni objectes ornamentals), solament es va trobar un toll d’aigua sota el cadaver. La policia va buscar per tota la sala alguna pista que li ajudés a saber com s’havia produït la mort però no va ser capaç de trobar res. Durant els dos mesos següents la policia va continuar investigant a tots els familiars i coneguts del director, però no va ser capaç d’esclarir el cas i, per tant, va decidir arxivar-lo indicant com possibles assassins al seu fill major (el qual havia heretat la fortuna i l’empresa del seu pare) i al director una empresa de la competència, la qual havia hagut de tancar recentment degut al fet que la seva oponente dominava més del 95% del mercat. Però just quan el cap de policia de la ciutat es disposava a arxivar el cas va aparèixer en la sala un jove detectiu i va esclamar: “Esperi policia, ja se que va passar en aquella casa”. Que va ocórrer en realitat?

L’ADRIÁN M. JA TÉ 5 PUNTS PER PROPOSAR EL JOC. EL JOC HA TINGUT 4 ENCERTANTS.

JOC FINALITZAT

Com heu dit uns quants la solució és aquesta:

El primer savi va pensar, hi ha tres barrets blancs i dos negres. Si el tercer savi hagués vist en cadascun de nosaltres dos els barrets negres, hagués dit sense dubtar “Majestat, el meu barret és blanc”. Com no va respondre, significa que tenia dubtes. Per tant, hi ha dues possibilitats: 1. Va veure dos barrets blancs. 2 Va veure un barret blanc i un negre. Segons la primera possibilitat, el meu barret és blanc. Amb la segona possibilitat, qui té el barret negre? Si ho tingués jo, el segon savi hauria respost “Veig que el primer savi te un barret negre, si el meu seria també negre, l’últim savi hagués respost que el seu era blanc. Per tant el meu és blanc”. Però com no va respondre, significa que va quedar en el dubte. Per tant, d’acord a la segona possibilitat, el meu barret és blanc. I la resposta era: El meu barret es blanc!

Bona sort el proper joc.