Category Archives: recerca

Resultats de la recerca

Leave a reply

Resultats per àmbits: el centre / el rol docent / l’expressió de l’alumnat / les famílies i l’entorn.

 En diferents articles mostraré el que he vist, intentaré fer quatre retrats, un per a cada àmbit.
Començant per la mirada general i anar apropant el zoom fins a captar el gest, la paraula… que donen qualitat.
La imatge que vull projectar està feta amb detalls significatius dels diferents centres, com si composés un collage.

A partir de l’observació dels centres, he analitzat, comparat i contrastat per tal de fer-ne una imatge única que recollís els aspectes més rellevants. Aquest és l’àlbum que presento amb les quatre fotografies.
A totes les escoles he viscut una acollida atenta i amable, m’han obert totes les portes i facilitat la consulta de documents, també he tingut accés per parlar amb tothom, aquesta actitud ha afavorit la recollida d’una molt diversa i rica informació, a part de ser per ella mateixa una dada més al seu favor, a favor de l’escola inclusiva.

 

moltes petites aportacions fan una gran obra

Dona’m temps

1 Reply

Conscients de que qui gestiona el temps té el poder, les persones mestres donen a la mainada el temps que necessiten per explorar, per jugar, per aprendre, per equivocar-se, per fer amics…

Aquestes imatges:

– conviden a la reflexió sobre l’administració del temps a l’educació infantil, 

– donen arguments per no cedir a pressions alienes a les necessitats de creixement dels infants i

– mostren models que generen condicions favorables pel benestar de grans i petits. 

Temps per jugar, per ser, per explorar, per aprendre, per compartir, per expressar, per gaudir, per viure!

temps per compartir

Educant per a la pau

Leave a reply

Dimecres vaig anar a un xerrada d’en Paco Cascón, autor, entre altres persones, dels dos volums del llibre:

“La alternativa del juego. Juegos y dinámicas de educación para la paz” Ed. Catarata

Per cert va dir que aquests llibres van sorgir de les propostes d’entrenament per a la lluita no violenta.

Donava una visió positiva del conflicte, un fet natural, una molt bona eina pedagògica. El plantejament d’anàlisi de conflictes que proposa, separa: persones, conflicte i procediments. Hem d’atacar el conflicte i no a les persones, sumar energies per resoldre el conflicte.  Per exemple: anar contra els valors militaristes, no contra els militars. Respectuosos amb les persones, ferms amb els problemes.

Pel que fa a les famílies parlava de la confusió d’alguns pares i mares que se senten amics dels fills i aleshores són suaus amb les persones i amb els problemes. Satisfan els capricis i no les necessitats. Hem de satisfer totes les necessitats i pocs o cap capricis. Si hi ha una necessitat no satisfeta, hi ha un conflicte. Els nens i nenes necessiten límits clars, els dóna seguretat. Un NO rotund a la impunitat, deia, és terrible.

Buscar alternatives al càstig, mesures educatives de reparació del dany. El què es fa ha de tenir conseqüències.

No a la venjança, no al sufriment. No cal crits, ni insults, cal suavitat amb les persones i fermesa amb les conseqüències del què s’ha fet.

Molt interessant la reflexió pel que fa al treball de dinàmica de grup a les escoles, deia, està molt bé treballar pel bon clima d’aula però no és suficient. Proposa, educar per a la pau conflictual, com a eina per actuar en la realitat, analitzant-la per canviar-la. S’ha d’educar per a la transformació, per un món més just. Què pots fer tu per canviar la realitat, compromís transformador.

Al final, ja amb les preguntes, va parlar del paper negatiu de la TV, dóna una imatge distorsionada de la realitat, mostra molta violència i en realitat hi ha poca gent violenta, hi ha més cooperació, solidaritat…  I va fer èmfasi en el fet que molta gent no fa res davant la violència i les injustícies. La complicitat de la violència és la passivitat.

Confiança

Leave a reply

 peratallada-febrer-09.JPG

Han florit les mimoses.

Tan discretes durant tot l’any, com branques mortes al començar l’hivern, tossudament, són les primeres de florir cada febrer.

Ningú ho diria que aquella presència feble i poc vistosa pot donar lloc, en ple hivern, a un esclat de color i aromes tan intensos.

Com les mimoses floreixen cada any, les criatures aprenen a mirar, a escolar, a estimar, a parlar, a caminar, a jugar, a comptar, a llegir, a investigar… el terreny idoni el donarà la nostra mirada, la nostra paraula, el nostre afecte, temps i espai per explorar i explorar-se, per créixer i aprendre.

Continuitat

2 Replies

Aquests últims mesos he presentat diverses vegades les “Förskolor” (escoles d’educació infantil a Suècia) a mestres catalanes i en acabar algunes persones m’han preguntat com les nenes i els nens de sis anys s’adapten a l’escola de Primària.

Aquí enllaço unes fotografies que mostren l’aula del grup de 9-10 anys a l’escola Monbijouskolan (Malmö), parlen per elles mateixes, els nens i les nenes s’adapten sense cap estrès a les escoles de Primària sueques.

Seguir la línia d’una manera coherent, responent a les necessitats de les persones, sembla una bona manera d’acompanyar els processos de creixement personal i d’aprenentatge.