temes psy

… i a sobre no servirà per a res”. I després ens queixem quan els nens segueixen la llei del mínim esforç!. De la mateixa manera que crec que un bon psicopedagog ha d’estar al dia de les investigacions, publicacions i novetats relacionades amb trastorns de la infància, amb noves eines i actuacions pedagògiques, amb noves lleis educatives, amb tots aquells recursos de l’entorn que poden ajudar als nens, etc… i també ha d’atendre de la millor manera al màxim nombre d’alumnes amb dificultats, a les seves famílies i a d’altres agents educatius, posant en marxa sempre aquestes innovacions apreses… També crec que la feina d’un bon professor de secundària no es limita a estar al dia en la seva matèria i “instruir” i donar classes d’allò que és especialista… també és educador, i com a tal, és responsabilitat seva aconseguir el desenvolupament personal i la integració social de tots els seus alumnes. Per a fer-ho, és ell qui ha d’intentar donar resposta a les necessitats de cada alumne, cercant ajut si no se’n surt, però sempre fent aquest procés de reflexió i de millora de la pràctica educativa a partir de l’anàlisi realista de les seves actuacions.

No és una feina fàcil!!! Ningú ha dit que ho sigui… Estar actualitzant-se, canviant metodologies a l’aula en funció del curs i classe que et toqui, formant-se amb cursos… sempre fent coses diferents sense poder automatitzar processos (no es pot fer dues classes iguals!)… requereix molta energia i és molt cansat. Per si fos poc, els nens demanen sempre el 100% de la nostra energia, i no et permeten descansar ni un segon. Deu ser una de les feines més esgotadores que hi ha… Però és la que has escollit fer. Potser ens vénen que si passem unes oposicions després ja no haurem d’esforçar-nos més i podrem tenir una vida “tranquil·la”. I de fet, les condicions sociolaborals no són gens dolentes si les comparem amb les dels treballadors d’empreses privades. Però la realitat és que es tracta de la feina amb més baixes per estrès que existeix. I el nombre de depressions de docents no és baix. Per tant, si no volem passar-ho malament, més val que ens ho agafem amb optimisme i amb ganes… és una feina que pot recompensar molt, té molts aspectes positius… i t’ha d’agradar educar (que no formar ni instruir), sinó, estàs perdut.

Per tant: sí, per promoure un canvi en un adolescent o en un grup classe, cal canviar metodologies, provar coses noves i això és més feina. Ningú diu que s’hagi de canviar tot de cop… més val, a mida que puguem, anar introduint petits canvis i anar observant, deixant un marge de temps raonable, les millores produïdes.

– Tornar a FAQ-