temes psy

Els trastorns del desenvolupament que poden repercutir en l’aprenentatge segons el DSM IV són:

1. Trastorns de l’aprenentatge
   1. Trastorn de la lectura
   2. Trastorn de les matemàtiques
   3. Trastorn de l’expressió escrita
   4. Trastorn de l’aprenentatge no especificat
2. Trastorn de les habilitats motores
   1. Trastorn del desenvolupament de la coordinació
3. Trastorns de la comunicació
   1. Trastorn del llenguatge expressiu
   2. Trastorn mixte del llenguatge receptiu-expressiu
   3. Trastorn fonològic
   4. Caqueig
   5. Trastorn de la comunicació no especificat
4. TDAH i conducta disruptiva
5. TGD
6. RetardMental
7. Trastorns de tics
   1. Trastorn de la Tourette
   2. Trastorn de tics motors o vocals crònics
   3. Trastorn de tics transitoris
   4. Trastorn de tics no especificat
8. Trastorns d’aprenentatge no verbal (no inclosos al DSM IV)

Els trastorns de l’aprenentatge com la dislexia o la discalculia són fàcils d’entendre però difícils de detectar. La primera explicació sempre serà: és que no estudia prou. Com que els que ho podrien detectar, els mestres, no poden dedicar-se a un sol nen a la vegada, és molt difícil saber el que fa cada nen a cada moment. A més, són nens que desenvolupen altres estratègies per a evitar els seus fracassos (excuses, copiar del company, esforç inconstant…) això pot despistar molt als professors. No obstant, el coneixement de l’existència d’aquests trastorns, que estan empíricament provats, fa que cada vegada més professors estiguin més preparats per a detectar-los precoçment.

Els TDAH, TGD i RM són descrits en la seva pàgina corresponent i per tant no m’extendré aquí.

Els símptomes dels trastorns de tics són coneguts per tots els mestres i educadors, però potser les implicacions que tenen per a cada nen, no. Els tics poden ser motòrics (moviment involuntari d’un múscul) o vocàlics (emisió involuntaria d’un so o paraula), i quan el trastorn és molt greu s’anomena Síndrome (o condició) Tourette. Aquest síndrome els provoca que facin, involuntariament, moltes accions que es porten molts problemes a l’escola. La manca de control sobre aquestes accions és difícilment compresa pels agents educatius que els envolten.

Finalment, el TANV (trastorn d’aprenentatge no verbal) és el resultat d’un dany en les connexions de la substància blanca de l’hemisferi dret del cervell. Això els provoca disfuncions en la competencia social, rendiment acadèmic, habilitats visuoespacials, coordinació motora i funcionament emocional. Es tracta d’un trastorn poc conegut, però que comporta problemes a l’escola: falta d’habilitat per les matemàtiques, mala comprensió lectora, problemes per a generalitzar els aprenentatges, dificultat pel pensament abstracte, problemes per a comprendre la comunicació no verbal dels companys, poca inflexió de veu, llargs monòlegs, canvis de conversa, vicimitzats, excessiva fixació en els detalls prescindint del context, dificultat per a moure el seu cos en l’espai, tremolors, mala coordinació i equilibri, risc de depresió, baixa tolerància a la frustració, etc.