Dislexia
La Dislèxia és el trastorn de l’aprenentatge més conegut per tots els pares i professors. Tothom sap que es tracta d’un trastorn en la lectura i l’escriptura, però ningú sap fins a on afecta al nen, com poden ajudar-lo o, fins i tot, si existeix realment tal trastorn.
Bé, en primer lloc destacar que l’existència de la dislèxia, avui en dia, no és un dubte entre els científics, doncs ha estat molt àmpliament provada en moltes i diverses investigacions, descobrint que la pateixen entre un 5% i un 10% dels infant, sent una mica més freqüent el diagnòstic en nens que en nenes. Es tracta d’un trastorn amb una forta càrrega genètica.
Les tècniques de neuroimatge han demostrat que durant la lectura, el còrtex dels dislexics s’activa de manera diferent que el de la població normativa.
Hi ha dos tipus de dislèxies:
– dislèxia adquirida: deguda a una lesió en una zona específica del cervell
– dislèxia del desenvolupament: el nen neix amb la dificultat.
Com en qualsevol altre trastorn d’aquest bloc, no es tracta d’una malaltia on tothom que la pateix ha de complir els mateixos patrons. Les característiques sempre varien entre individus, perquè hi ha moltes variables que hi estan influint alhora.
Tot i els anys i la multiplicitat d’estudis, encara hi ha debat sobre els tipus de dislèxia, però en les investigacions més recents es fa èmfasi en el caràcter unitari de les dislèxies, sent el procés fonològic l’afectat i causant d’aquesta. Aquest consisteix en la codificació i descodificació de representacions fonètiques abstractes atribuïdes tant al llenguatge parlat com a l’escrit.
El procés fonològic està format per cinc elements (Swank, 1999):
- Codificació fonològica: habilitat per a processar el llenguatge parlat: atribuir identitats fonètiques als sons lingüístics. Així formem el nostre mapa fonètic de l’idioma.
- Metafonologia: capacitat de representar mentalment la informació fonològica. Gràcies a ella podem fer separacions de síl·labes i fonemes.
- Descodificació fonològica: descodifiquem els fonemes per accedir al lèxic, evoquem seqüències fonològiques associades a un concepte o objecte de la memòria.
- Codificació fonològica en la memòria a curt terme: mantenir la informació fonològica fins a haver completat la descodificació de la paraula.
- codificació fonològica expressiva: produir seqüències fonèmiques que corresponguin a paraules.
Característiques de la Dislèxia:
– Dificultats en el llenguatge escrit
– Dificultats en l’escriptura
– Dificultats significatives en l’ortografia
– Aprenentatge lent de l’escriptura
Sovint presenten:
– Dificultats en matemàtiques especialment en el aprenentatge de símbols i sèries de xifres com taules de multiplicar
– Problemes de memòria a curt termini i d’organització
– Dificultats per seguir instruccions i seqüències complexes
– Fluctuacions de capacitat
Totes aquestes dificultats portaran a aquests nens a tenir problemes conductuals deguts a les seves dificultats per respondre a les exigències escolars en totes les àrees d’estudi, que fa que la seva autoestima SEMPRE sigui baixa. Poden presentar carències d’aprenentatge, i carències en les habilitats socials. Poden passar estats depressius i presentar conductes agressives. També presentaran conductes de defensa com ara amagar les notes o imitar la signatura dels pares.
Finalment, la dislèxia també pot comportar un dèficit d’atenció i a vegades és difícil saber què és primer, el TDAH o la Dislèxia. En tot cas, però, caldrà detectar-ho el més aviat possible i posar fil a l’agulla.
Tot i ser un trastorn crònic, amb una detecció primerenca i un tractament terapèutic intensiu que li permeti desenvolupar i rentabilitzar els recursos, la millora pot ser important. Aquest tractament haurà de ser portat a terme per un logopeda o un psicòleg de l’educació experts en dislèxia i estarà orientat a la lectura i a l’entrenament fonològic.
Actualment existeixen molts tractaments anomenats “alternatius” per a la dislèxia (alguns d’ells prometen que serveixen per molts altres trastorns també). Caldrà ser molt curosos alhora de recomanar-los, ja que no existeix cap investigació que demostri la seva eficàcia i, contràriament al que l’usuari pugui pensar, només comporten més feina per al nen i esgotament psicològic en veure que no hi ha millora.
Més informació:
Comentaris recents