Estratègies a l’aula per l’alumne amb RM

En primer lloc, caldrà avaluar no només quin tipus de retard té sinó quines implicacions suposa, quins aspectes estan més alterats:

  • atenció inicial
  • percepció i discriminació dels aspectes rellevants
  • Memòria: aprenentatge i retenció d’informació
  • simbolització i abstracció
  • estratègies per aprendre a planificar
  • generalització dels aprenentatges

A partir de l’obtenció de les àrees on l’alumne té més dificultats, caldrà adaptar la resposta educativa a les seves limitacions i potencialitats, però sempre caldrà:

  • Assegurar l’atenció
  • Fer fàcilment discriminables i clars els aspectes que han de ser apresos: donar ordres senzilles, utilitzar vocabulari al seu abast, utilitzar dibuixos i codis…
  • Oferir situacions encaminades a estimular que l’alumne posi en relació les seves experiències i aprenentatges previs, per tal de evitar sotmetre’l a tempteigs i fracassos d’assaig-error, que no l’ajudaran.
  • Oferir sempre des de la realitat concreta de l’aquí i l’ara.
  • Estructurar de forma conscient l’ambient educatiu i flexibilitzar-lo paulatinament:
  1. analitzar els continguts i objectius curriculars i seqüenciar-los en petites passes.
  2. escollir les tècniques i estratègies metodològiques adequades en cada cas i aspecte.
  3. analitzar i ajustar els ajuts per donar els que l’alumne necessita i administrar-los de manera eficaç.
  4. Disposar dels recursos amb els que compten de forma que afavoreixi els seus aprenentatges (Ex: si té memòria visual, aprofitar-la)

A més, serà molt positiu afegir continguts d’actituds, valors i normes a l’aula relacionats amb l’acceptació de les diferències, limitacions i potencialitats pròpies, actituds de cooperació, etc.

Els continguts per l’alumne sovint hauran de fer referència a etapes anteriors, però caldrà intentar no infantilitzar l’alumne amb materials massa diferents visualment dels dels companys. Caldrà eliminar alguns objectius i prioritzar-ne d’altres més adequats al nivell d’aprenentatge de l’alumne. L’assoliment dels procediments serà més important que el dels conceptes. Les competències bàsiques i els hàbits bàsics sempre seran un referent a tenir en compte.

En quant a la metodologia, caldrà basar-la en el reforç positiu continuat, intentant destacar aquells punts forts del nen que ningú més li veu. Caldrà donar-li més temps i valorar-li l’esforç més que els resultats. Per assolir un mateix objectiu, sovint caldrà treballar amb diferents materials i a partir de diferents sentits. Tot aquell aprenentatge manipulatiu li resultarà més assolible. Serà important donar importància al paper dels companys a l’hora de donar ajut. També serà molt important promoure la generalització dels aprenentatges assolits. Per aconseguir-la, aquests hauran de ser aprenentatges pràctics i basats en la vida quotidiana de l’alumne, que es puguin reforçar dins l’ambient natural, ensenyar-lo a autoreforçar-se i ensenyar els altres alumnes a reforçar-lo.

Finalment, a l’hora d’avaluar-los, no podrem posar el llistó a la mateixa alçada que per als demés, sinó que l’avaluarem en funció dels objectius que ens hem proposat amb l’alumne.



Què és el Síndrome de Williams?

Es tracta d’un trastorn degut a una microdeleció (maca d’una part) del cromosoma 7, que afecta per igual a homes que a dones. És d’origen genètic però no hereditari, ja que es produeix en el moment de la concepció a l’atzar en un d’entre 20.000-30.000 infants.

Característiques

Les característiques d’aquests nens són molt variables, i no vol dir que tots hagin de tenir totes les següents.

Tenen uns trets físics molt característics: cares “de follet”, galtes grans, cabell ondulat, fronts amplis, boques grans, llavis gruixuts i dents petites. Els que tenen ulls clars es sol veure una forma d’estel en l’iris.

Solen tenir baix pes en néixer i en guanyen poc els primers mesos, patint vòmits i diarrees. Quan són bebés tenen problemes d’alimentació, de la son, irritabilitat i hiperactivitat.

En un 80% dels casos tenen problemes cardíacs diversos. La hipercalcemia (calci en sang elevat) sol desapareixer sobre els 5 anys. Apareixen hèrnies, normalment umbilical o escrotal.

Tenen dificultats pragmàtiques del llenguatge i tendència a l’ansietat i a l’obsessió, així com una desinhibició social excessiva. La hiperacúsia (major sensibilitat als sorolls) els fa tapar-se els oïdes a vegades.

La seva personalitat és d’”anima-festes”: són amistosos, xerraires, no tenen por dels desconeguts, i la seva riquesa de vocabulari els fa fer més amistat amb adults que amb els iguals.

La majoria presenten un retard maduratiu i un retard mental sever o moderat, tenen unes habilitats de llenguatge “especials”, dificultats visuoespaials (en la percepció de globalitat, però bona percepció del detall i memòria de cares i reconeixement d’estats d’ànim) i bones habilitats musicals. Bona memòria visual i auditiva.

Poden presentar un retard en l’adquisició del llenguatge, i una tendència verborreica amb gran vocabulari pseudopedant. El llenguatge és gramaticalment correcte i el discurs rebuscat. Tenen una escassa noció d’economia de la informació, i certs temes restringits i repetitius. La comprensió està més afectada que l’expressió.

Tractament

En tractar-se d’un trastorn genètic, no té cura, però es poden tractar les alteracions de salut, desenvolupament i conducta de cada cas.