temes psy

Els alumnes amb altes capacitats i els alumnes amb talent no ho tenen fàcil al nostre país, ni tampoc a la resta de països d’Europa. Tot i que són molts els professionals i pares que hi estan lluitant, encara falta molt camí per recórrer, en quant a detecció primerenca, actuacions adaptades i útils, i comprensió del que significa tenir altes capacitats.

A Europa, amb la història de selecció de races de la segona guerra mundial que hem patit, ha estat un camp d’investigació abandonat degut a les diverses susceptibilitats  que podia afectar. La investigació no va començar fins les darreres dècades del segle XX, i tot i així els avenços són lents.

Les darreres corrents tendeixen a desmitificar la quantitat de problemes i mites associats a les altes capacitats que els mitjans de comunicació i alguns “professionals” han extès a la societat.

Però la realitat és que els alumnes amb altes capacitats són un 2% de la població i que el percentatge de detectats i diagnosticats no arriba al 0,5%. Està clar que no “moriran de superdotació”, però aquests nens tenen unes característiques individuals i unes necessitats educatives específiques que han de ser ateses tant a l’escola com a la seva família.

La bona notícia és que la nova Llei Orgànica d’Educació, la LOE, els contempla com a alumnes amb necessitat específica de suport educatiu (i, per tant, implica que se’ls ha d’atendre les necessitats específiques que presenten), i que les instruccions d’inici d’aquest curs 2008-09 contemplen una nova mesura d’atenció: mesura d’ampliació.

A Catalunya, el dr. Antoni Castelló va escriure un llibre sobre els alumnes dotats intel·lectualment per al departament d’Educació de la Generalitat l’any 1998 que és molt entenedor i clarificador.  I darrerament, el Colegi Oficial de Psicòlegs de Catalunya ha editat una guia que han penjat a la seva plana web: www.copc.org

Més informació:

– Mites sobre la superdotació –