temes psy

El retard mental és un concepte molt ampli que caldria comprendre des d’una bona perspectiva de l’ intel·ligència.

Segons aquesta gràfica, les persones ens podríem situar dins de qualsevol dels punts imaginaris de la corba d’intel·ligència. Així, podríem definir la deficiència mental com una “capacitat intel·lectual sensiblement inferior a la mitjana que es manifesta durant el desenvolupament i s’associa a una clara alteració dels comportaments adaptatius” (O.M.S.).

Així, el Retard Mental serà una funcionalitat intel·lectual inferior que s’origina en l’etapa del desenvolupament (període evolutiu) i que pot afectar els aspectes següents:

• Aprenentatge (no fan aprenentatge quantitatiu, sinó heterocrònic, és a dir, a intervals desiguals)
• Maduració (ritme maduratiu)
• Adaptació social (dificultats per adaptar les seves respostes actitudinals als “standards” socials). 

Aquests conceptes, però, seran molt clars quan parlem de retard mental profund o sever, però les coses es posen més difícils quan els alumnes es troben en el llindar entre “intel·ligència normal” i borderline. És més, dos alumnes amb el mateix resultat a una prova d’intel·ligència poden tenir rendiments molt i molt diferents a l’escola per diversos motius, entre ells, la no exactitud al 100% d’aquestes proves o la manca d’estimulació o de models culturals a la família.

Per tal de poder estudiar i comprendre millor el retard mental, s’ha establert unes categories diagnòstiques per ajudar millor al nen, però que en cap cas pretenen ser etiquetes rígides i perennes, sinó més aviat flexibles en funció de la millora i el seguiment que es faci del nen. És a dir, un nen poc estimulat a l’educació infantil que sigui diagnosticat de retard mental profund pot ser re-avaluat a 5è d’educació primària i observar lleugeres millores o deterioraments en la seva prova d’intel·ligència, tot i que aquesta no farà grans salts o canvis (no es convertirà en un nen amb intel·ligència normal per molt que l’estimulem).

Així, els talls s’han de posar en alguna xifra, que internacionalment s’ha decidit que sigui:

– QI: 55-70        Retard Mental Lleuger

– QI: 35-55        Retard Mental Moderat

– QI: 20-35        Retard Mental Sever

– QI<20            Retard Mental Profund

Però, què passa amb els nens que tenen un QI d’entre 70 i 84?. Existeix tot un grup molt heterogeni d’individus que, per diferents causes (lesions cerebrals, manca d’estimulació, retard associat a d’altres trastorns, etc.), se situen en aquesta franja intel·lectual. Són el grup que més patirà, doncs no són fàcilment detectats, i no se’ls donarà recursos per a les seves necessitats educatives especials. A més, el risc de patir altres conseqüències a nivell emocional i conductual és molt elevat. És en aquest grup on els mestres i professors s’haurien de fixar més i derivar a l’EAP del seu centre per a fer una valoració psicopedagògica.

En tots els casos, de totes maneres, es tracta de grups molt heterogenis que comparteixen certes característiques intel·lectuals. Però la intel·ligència és només una part de la personalitat. Mai trobarem dos nens iguals i, per tant, caldrà valorar en cada cas quines són les seves dificultats i les seves necessitats educatives especials.

Més informació:

Estratègies a l’aula per alumnes amb RM.