temes psy

Les següents són algunes estratègies que poden servir al docent. Com sempre, la fòrmula màgica no serveix, però el sol fet que els docents estiguin llegint i informant-se del que pot i no pot fer un nen amb Tourette ja és un pas molt important cap a la millora de la relació amb aquest.

Evidentment, són pautes molt generals i que no sempre es poden posar en pràctica o que ja es posen en pràctica actualment. Es impossible trobar la clau que obra totes les portes, arribar a tots els docents o a tots els alumnes amb tourette, però agrairé els comentaris dels que ho han posant en pràctica i les incorporacions d’estratègies que us hagin servit a vosaltres:

1. El primer pas sempre serà la comprensió del trastorn i la seva involuntarietat. A partir d’aquí l’entrenament en ser comprensiu i pacient davant de cada situació serà necessari. Penseu que és un aprenentatge que us servirà per la resta de la vostra vida com a docents.
2. A vegades caldrà deixar sortir l’alumne de classe per “deixar anar” els tics en un lloc reservat. Quan l’alumne està a classe centra tota la seva atenció en controlar els tics, i això fa que es perdi gran part del contingut.
3. Serà convenient permetre determinats comportaments compulsius (rituals) quan no interfereixen en el comportament normal de la classe.
4. Quan el nen estigui en plena explosió, serà millor deixar que es calmi i raonar amb ell després, ja que en aquest moment no ho POT fer.
5. Segurament, aquest alumne serà objecte de burles per part dels companys. Caldrà fer un treball de tutoria amb el grup classe, parlant de l’acceptació de la diferència, ensenyant a posar-se en el lloc dels altres i explicant les situacions concretes de cada alumne amb necessitats educatives especials.
6. Abans de fer-li fer exposicions en públic, demanar-li a l’alumne si es veu capaç: dependrà de com l’afecti la condició.
7. Donar-li més temps per a les tasques escolars o bé eliminar activitats repetitives per tal que tingui més temps de fer les altres.
8. Possiblement l’alumne necessiti fer els exàmens en un lloc a part per sentir-se més tranquil.
9. És important valorar-li l’esforç i el progrés, a més dels resultats.
10. Se li poden ensenyar conductes alternatives als tics que l’alumne haurà d’aprendre i que faran més agradable la convivència amb els seus companys.