temes psy

Segons l’Associació Espanyola per pacients amb tics i síndrome de tourette, es tracta d’un trastorn neurològic provocat per alteracions en els neurotransmissors, que es caracteritza per la presència de múltiples tics motors involuntaris i almenys un tic vocal. Els símptomes poden fer alts i baixos, i acostumen a minvar o fins i tot a desaparèixer en la tardoadolescència.

Característiques:

• moviments repetitius incontrolats del cos (parpelleigs, batzegades del cap, del cos sencer, ganyotes, cops…).
• almenys un tic vocal (estossecs, emissió de paraules…).
• problemes d’organització de l’espai i del temps; per tant, amb problemes d’aprenentatge, molt sovint amb dificultats per adquirir la lectoescriptura.
• de vegades la ST es troba associada amb el trastorn d’atenció per hiperactivitat (TDAH)
• o també a comportaments obsessivo-compulsius tals com la urgència d’acomplir determinats rituals.
• alguna vegada, com els afectats pel TDAH, poden presentar episodis d’explosió incontrolada de ràbia.

El tics vocals comporten sorolls repetitius fets amb la boca, amb la gola, amb el nas. De vegades presenten les formes, conegudes com les més escandaloses, de coprolàlia (emissió de paraules o expressions obscenes) o ecolàlia (repetició de paraules que un altre acaba de dir). Aquesta varietat de tics poden aparèixer de forma aleatòria en un mateix individu. Els tics tenen períodes d’intermitència, vénen i desapareixen, i poden presentar intensitats molt variades.

Fins aquí tothom més o menys pot fer-se a la idea de com és un nen amb aquesta condició. No és un plat de bon gust per a ningú i, tot i que a vegades sembla que poden controlar durant un cert temps els tics, quan els tornen a venir alguns adults poden interpretar que ho fan expressament. Són alumnes amb una intel·ligència dins de la normalitat i s’adonen de totes les mirades de sorpresa, ensurt, fàstic o por que provoquen en els altres. És un trastorn crònic i no te cura, només existeixen tractaments pal·liatius.

La condició ja és prou dura en si mateixa com per que els adults que els envolten no els entenguin i encara els ho facin passar pitjor. La primera vegada que un mestre o professor es troba amb un nen d’aquestes característiques, sobretot quan tenen els tics més inadequats (crits obscens, moviments exagerats…), costa d’entendre la involuntarietat d’aquests i saber com reaccionar. Llegir les pautes per a mestres els ajudarà a entrenar-se.