temes psy

El nen presenta un dèficit en el llenguatge, tant a nivell comprensiu com expressiu. A més, hi ha un retard en l’adquisició del llenguatge, grans dificultats per a l’estructuració del mateix i conductes verbals anòmales.

Es tracta d’un grup de dificultats en el desenvolupament del llenguatge que no poden ser prou justificades per defectes instrumentals auditius o de mecànica fonoarticulatoria ni per altres trastorns psicopatològics o de manca d’estimulació.

Segons el nivell d’afectació de les competències fonològiques, sintàctiques i lèxiques en les vessants de comprensió i expressió. Alhora, poden associar-se a trastorns de la comunicació (especre autista) o proporcionar el trasfons de trastorns de l’aprenentatge, com la dislexia o la disortografia.

Pot tenir conductes semblants a nens amb autisme, sord-muts, hiperactius, X-fràgil, però per causes diferents.

Degut a que el llenguatge ens serveix per a organitzar el pensament, canalitzar els aprenentatges i regular les conductes, el nen pot patir dèficits secundaris en la percepció, dèficits cognitius, psicomotors, afectius, relacionals…

Detecció a l’escola o a casa:

Fer un llistat de conductes-símptoma te el risc de la sobredetecció en nens no disfasics, ja que tot depèn de la intensitat. Per tant, caldrà valorar la següent enumeració de manera general i tenir en compte que no són trets particulars o exclusius de la disfasia:

• El nen no respon quan se’l crida, no obeeix, no respon als estímuls orals.
• No pronuncia cap fonema o molt pocs, i els que pronuncia no s’entenen. No junta dos o tres síl·labes.
• Abans deia papà i mamà, i ha deixat de dir-ho.
• Repeteix moltes coses i diu frases, però no atén quan se’l crida, no entén moltes coses que se li diuen.
• No plora ni riu com els altres nens: sembla que sempre té la mateixa expressió a la cara.
• A vegades entenen gestos, altres no. Uns els empren per comunicar-se, altres assenyalen amb el dit o ens porten físicament per tal que els donem el que volen.
• S’irrita molt, es obstinat, distret…
• No juga amb els altres nens, es porta millor amb adults que amb iguals.
• No em mira als ulls.
• Quan juga sol, manipula molt bé els juguets, els busca, els mira i roman força temps amb aquestes activitats
• Les dificultats psicomotores han anat desapareixent, encara li costa llançar i rebre objectes, però sap anar en tricicle i trepa per tot arreu. Quan cau sembla que no li fa mal.
• La resposta a les molèsties no és normalitzada (no es queixa sinó que es dona cops, per exemple)
• Ecolalia (repetició d’una paraula o frase) i estereotipies (moviments repetitius sense objectiu).
• No atén a classe, molesta, té conductes disruptives.
• No aprèn ni a llegir ni a escriure, no sap ni els colors, ni els dies de la setmana…
• Ara parla (4t-6è EP), però li costa molt explicar el que ha fet o repetir frases llargues, sembla que se li obliden les paraules.

És molt important una detecció primerenca, un tractament primerenc i eficaç, i un procés d’escolarització adequada.