Un curs més els nens i nenes de 6è l’escola Mossèn Jacint Verdaguer hem compartit el projecte “El cançoner” amb l’alumnat del Conservatori Superior del Liceu i de la Universitat Blanquerna.
Aquest projecte ens permet treballar el ritme, la rima, el vocabuari, la dicció… de la llengua catalana d’una manera significativa, i alhora l’expressió gestual, el cant coral… i viure l’experiència de veure com un text fet per l’alumnat de 6è es tranforma en cançó de la mà d’alumnes més grans.
Aquest any hem decidit donar a les lletres un aire més reivindicatiu i així ha estat com passem d’anomenar el projecte “El Cançoner” a “Cantem drets”
És una experiència que ni els participants més petits del projecte ni els més grans l’oblidaran mai ja que tant el procés de creació com els assajos i el concert són vivències intenses, compartides i viscudes amb emoció.
Fa dues setmanes dels atemptats que van tenir lloc a Barcelona i a Cambrils i demà els i les mestres ens reincorporem als nostres centres (escola, institut…) per tal de preparar el nou curs.
Aquest curs no començarà com sempre, de ben segur que hi planarà l’ombra de tot el que hem viscut aquests dies. Tots, mestres, educadors, monitors i alumnat, portarem a la nostra motilla sentiments, sensacions i vivències inimaginables ara fa només dues setmanes. Ens han tocat a casa, a la nostra ciutat, a la nostra Rambla!
I amb tot, ens toca reflexionar sobre el què ha passat i seguidament actuar per mirar de corregir allò que no fem prou bé com a col·lectiu i com a societat.
Des del 18 d’agost busco quasi convulsivament articles, escrits, entrevistes… que d’alguna manera donin resposta a les meves preguntesi neguits, que m’ajudin a pensar i reflexionar no només sobre el què ha passat sinó també en com ho hem d’afrontar i treballar perquè realment poguem posar els fonament per viure en una societat realment diversa, solidaria, cohesionada…
Llegint i rellegint m’adono de la feina que des de les escoles, instituts, casals, administracions diverses… ens toca fer, feina que no és exactament igual però que, com a mínim, té un punt en comú: hem d’arraconar el “ells’ per un NOSALTRES.
A continuació deixo un recull d’articles per seguir llegint, pensant i finalment actuant.
Ha acabat el curs d’estiu 2017 de webquestcat i ha sortit publicat el llibre “Diseño y aplicación de la Flipped classroom”.
No podia acabar d’una manera millor un curs que ha estat dur i que a acabat havent de prendre una decisió difícil i dura, deixar l’escola Collaso i Gil i deixar el barri del Raval per desavinences amb l’equip directiu. Un curs en el qual ens hem hagut de sentir que fem massa projectes, massa sortides amb els alumnes… on sistemàticament s’ha anat qüestionant la tasca de moltes mestres, els projectes i les iniciatives que hem intentat anar tirant endavant. El que ha passat ho explica molt bé l’Anna Pérez al seu bloc.
I, malgrat tot, aquest curs acaba amb un bon sabor de boca:
Ha sortit publicat el llibre “Diseño y aplicación de la Flipped classroom”, que és el resultat de l‘ARMIF fet amb Blanquerna i tres escoles més, entre elles el Collaso i Gil. El llibre és una mostra dels bons resultats que el model pedagògic Flipped Classroom dóna i com els alumnes s’engresquen a treballar d’aquesta manera i aprenen a partir de ser els protagonistes del seu propi aprenentatge i del treball autònom i col·laboratiu. És un llibre viscut i ple de vida.
El darrer motiu és que amb l’Anna, companya de feina, projectes i lluites, marxem juntes a treballar a una nova escola, l’escola Mossen Jacint Verdaguer . Serà una nova etapa que iniciarem amb alegria i entusiasme.
Ara sí, començo les vacances d’estiu! Fins al setembre!
Aquest vídeo és el resultat final de la webquest “Canta i explica” i mostra la capacitat de treball, creativitat, imaginació, esforç… del que són capaços els alumnes quan es confia en ells i viuen el que fan perquè el que aprenen i fan els hi és significatiu!
El text del premi diu el següent:
“PER LA SEVA PROPOSTA EMPODERADORA A TRAVÉS DEL VÍDEO I LA SEVA ORIGINAL FORMA DE DEMANAR UN DRET BÀSIC. EL CONTINGUT ÉS AMPLI, POTENT I PLE D’ENERGIA. A TRAVÉS D’UN VIDEOCLIP, NENES I NENS DEL RAVAL DE BARCELONA MANIFESTEN EL SEU INTERÈS I DRET A TENIR UNA EDUCACIÓ DIGNA SENSE SENTIR-SE DISCRIMINATS PER LA SEVA SITUACIÓ ECONÒMICA. MENTRESTANT I SENSE PERDRE L’ESPERANÇA, RETRATEN SITUACIONS QUOTIDIANES DE LES SEVES FAMÍLIES QUE PODEN SER TRISTES, COMPLICADES O COMPLEXES.”
Acaba un nou curs i toca valorar tot el que hem fet. En aquest cas, els diferents projectes que hem dut a terme amb els alumnes de 5è.
Com cada any al Cicle Superior hem treballat el medi de la mà del projecte del MUHBA, Patrimonia’m. Hem descobert i caminat per Barcino i les seves domus i termes, també hem contemplat i estudiat com funciona l’aqüeducte.
De la mà del projecte Apadrina el teu equipament hem après com eren les Drassanes Reials , quan les van construir, què s’hi construïa, com eren les galeres i també hem descobert i treballat la llengua a partir de Joan Brossa.
A més, enguany hem començat un projecte nou amb el Camp d’aprenentatge de Barcelona que es diu:Projectes compartits: Expliquem el barri. Hem treballat les matemàtiques a partir d’enquestes i del treball de gràfiques i percentatges, hem après a identificar els diferents arbres del Raval i conèixer el seu nom, les seves caracteristiques, a mesurar-los…, també hem conegut diferents tipus d’ocells, el nom i a identificar-los pels seus cants, hem treballat edificis singulars del barri, la contaminació acústica…
Per altra banda, és el tercer any que a partir del projecte “Canta i explica” i de treballar amb la metodologia de “Classe inversa o Flipped Classroom” els nens i nenes de 5è hem creat cançons. Tot aprenent a fer poemes, hem escrit les lletres i els estudiants de Blanquerna i del Conservatori Superior del Liceu han fet les músiques.
Durant el segon i tercer trimestre hem estat treballant, a més, en un Telenotícies on expliquem les noticies boges de l’escola. Al mes de juny l’hem presentat a la Filmoteca dins el projecte en xarxa “La imatge, un llenguatge que uneix”.
Tot plegat ens ha fet més responsables, ens ha ajudat a estimar i valorar més el barri i tot el que ens envolta, ens ha estimulat a treballar junts, a explicar i compartir amb els companys de l’escola i d’altres centres allò que hem descobert i après, ens hem sentit protagonistes del nostre propi aprenentatge, ens ha empoderat…
Aquí us deixo unes frases dels alumnes on expliquen el què ha representat per a ells treballar d’aquesta manera:
“Quan fem les sortides veiem allò que hem estat treballant i aprenem més.“
“Treballant en grup aprenem perquè tenim més idees, ens ajudem i pensem més.“
“Explicar el que hem après en veu alta ens ajuda a organitzar les idees.”
Tot i els resultats evidents encara hi ha qui qüestiona, dins i fora de l’escola, que els alumnes aprenen quan treballen per projectes!
Gràcies a la Fundació Joan Brossa, el passat 4 de Juliol, i en el marc de la “II Jornada Educativa Joan Brossa”, hem presentat el projecte “Somnis i drets” que aquest curs 2015/16 hem dut a terme amb els alumnes de 6è de primària de l’escola Collaso i Gil. L’objectiu final ha estat crear un poema musicat a ritme de rap. Aquí teniu el producte final: videoclip.
Que et donin la possiblitat de compartir i mostrar allò que els alumnes han fet i après sempre és un luxe. Quan treballem en xarxa tot compartint experiències, projectes…ens enriquim i sobretot obrim la possiblitat d’enriqui el nostre alumnat.
Ha estat una Jornada molt enriquidora, on s’han presentat propostes molt diverses i molt interessants totes.
EnJosep Sala i Cullell, professor de Batxillerat a un Institut de Noruega, a partir del minut 18:59, parla de com és l’educació, l’escola i destaca diferents aspectes:
1– Al nord d’Europa la prioritat són els infants 2– Hi ha un domini de l’escola pública 3– No hi ha lliure elecció de centre durant l’etapa d’educació obligatòria per evitar que es produeixi una segregació econòmica i per fomentar la integració dels estudiants al seu entorn. 4– Hi ha un alt grau d’autonomia de centres. 5– Les classes no són magistrals i els alumnes tenen molt integrat l’hàbit de treballar en grup.
Escoltant-lo se’m fa la boca aigua mentre penso que la manera de treballar a l’escola no és tan diferent de com explica en Josep Sala.
Una mostra d’aquesta manera de treballar és la feina que proposem als alumnes de Cicle Superior, a l’àrea de llengua castellana, amb el “Cancionero”on, a partir de la metodologia Flipped Classroom (o classe inversa), han crear una cançó que els alumnes de música de la facultat de Blanquerna han musicat.
El treball per projectes, les webquests…permeten i potencien el treball en grup, la cooperació entre l’alumnat , el que aquest vagi assolint paulatinament graus de responsabilitat més elevats… en definitiva l’empoderament de l’alumnat (que aquest se senti part activa del seu propi aprenentatge).
Actualment comencen a sentir-se veus sobre la importància d’aquest canvi de mirada, i ja hi ha diferents escoles a Catalunya que comencen a fer passos cap a aquesta manera d’ensenyar.
És precisament, en aquest sentit, que la Comunitat Catalana de webquests organitza a l’escola Collaso i Gil les Sisenes Jornades de webquestcat amb el títol “Camins d’innovació” per tal de mostrar i compartir com una altra manera d’ensenyar i aprendre és possible.
“CAMINS D’INNOVACIÓ” és com hem titulat aquestes sisenes jornades perquè volem mostrar els canvis que s’estan produint als centres amb la introducció de les noves metodologies i diferents camins d’innovació.
Ha acabat el trimestre i, tot repassant la feina feta, m’adono de com és d’important fer xarxa entre els mestres compartint neguits, alegries, reptes i tot allò que fem a l’aula i a l’escola.
El mes de novembre vam tenir ocasió d’explicar la nostra tasca educativa a estudiants de 1r curs de magisteri de Blanquerna dins la#setmanaedu i de compartir diverses experiències amb altres escoles en el marc del XIIIè Seminari Immigració i Europa que organitza la Fundació ACSAR. Ambdues xerrades van girar entorn “L’Immigració a l’escola, un problema?”
En un moment on la crisi humanitària és tan greu val la pena reflexionar sobre la immigració i el que suposa, sobre l’acolliment i la convivència amb persones que són diferents de nosaltres i que venen de tenir unes vivències molt dures.
A l’escola vivim la realitat dels immigrats de manera molt directa i per això diem que la immigració no és cap problema,que els nens i les nenes són nens i nenes siguin d’on siguin i vinguin d’on vinguin… el que cal és confiar en ells i treballar de tal manera que siguin part activa del seu procés d’aprenentatge i fer que sentin que formen part d’aquesta nova societat a la que s’incorporen. Per aconseguir-ho hi ha diferents camins: webquestes, treball per projectes, flipped-classroom…i ha de girar entorn allò més proper: l’escola, el barri on viuen…
Seguint el somni de la Carme Barba, una altra escola és possible, amb els nens i nenes de 5è sortim dels murs de l’aula i busquem nous camins per fer-ho possible.
Aquest cop hem dut a terme una activitat amb avis del Raval que participen en el projecte “Baixem al carrer”.
El dijous 16 d’abril ens vam reunir al Casal d’avis del carrer Reina Amàlia i allà, alumnes i avis repartits en grups, van estar compartint les vivències d’infantesa dels avis a partir de les preguntes que els alumnes havien preparat a classe. (Dies abans els nens i nenes, reunits en grups, van fer una llista de preguntes que volien fer als avis, totes elles versaven sobre els jocs de quan eren petits. Feia goig de mirar aquelles cares il·lusionades pensant què podien preguntar i a la vegada preguntant-se com seria o serien els avis què entrevistarien!)
Una setmana més tard, el dia de Sant Jordi, ens vam reunir amb els mateixos avis a la Haima que Tot Raval havia muntat per a l’ocasió a la Rambla del Raval. Quina il·lusió la retrobada! Els avis saludaven els nens i nenes i aquests els tornaven la salutació anomenant-los pel seu nom. Després uns i altres van parlar del què havien après i del que els havia aportat la coneixença.
L’experiència va ser del tot engrescadora, nens, avis, mestres, educadores…vam compartir vivències, sentiments, emocions i tots en vam sortir més enriquits.
Ja veus, Carme, des de les aules et seguim fent cas i treballant per una escola que canvÏi el món. Gràcies, moltíssimes gràcies, pel teu exemple i per tot el que em vas ensenyar!
Seguim obrint l’aula per fer realitat el teu somni!