II. B. β One Piece: Argument

Argument

Abans de ser executat, en Gol D. Roger, Rei dels Pirates, comenta que ha deixat el seu tresor amagat, anomenat One Piece. Aquest fet inicia la Gran Era Pirata i provoca que molts pirates salpin cap a la Grand Line amb l’objectiu de trobar-lo. Un d’ells és en Monkey D. Luffy que també inicia la seva aventura per trobar el tresor i convertir-se en el nou Rei dels Pirates; per això, mentre busca el One Piece, va formant la seva pròpia tripulació i es converteix en el capità dels Barret de Palla (Mugiwara). 

Un dels principals antagonistes al llarg de tot l’anime, és l’armada o Marine (Kaigun), que és la força militar del Govern Mundial per tal de defensar la gent dels criminals fora de la llei, que la majoria resulten ser pirates. Un dels seus sistemes de govern són els Set Guerrers del mar (Shichibukais), format per 7 poderosos pirates que estan aliats amb el Govern i els perdona els seus crims a canvi d’aquesta aliança.

Encara que els pirates siguin tractats com a criminals, això no vol dir que siguin males persones. Per exemple, la majoria de batalles i problemes que tenen la tripulació protagonista són per ajudar a algú. Per altra banda, això no vol dir que tots els pirates siguin bons.

Els Quatre Emperadors del Mar (Yonko), tal com diu el nom, són 4 pirates que controlen la segona part de la Grand Line, anomenat Nou Món, i són la raó per la qual el Govern va crear l’armada i el sistema dels shichibukais els quals, juntament amb els Yonko, formen els 3 grans poders del món.

Món

One Piece succeeix en un món inventat, el qual està dividit per una franja de terra de color vermell anomenada Red Line, que divideix els 4 mars: el North Blue, el West Blue, el East Blue i el South Blue. Al mig de la Red Line es troba la Grand Line, on es diu que seguint el Log Pose, una brúixola que detecta el magnetisme de les illes, s’arribarà a Raftel, l’illa on es troba el One Piece, el tresor més gran, on només va arribar el Rei dels Pirates, en Gol D. Roger. 

Fruites del diable

En el món del One Piece existeixen certes habilitats especials. Una d’elles són les Fruites del Diable (Akuma no mi), una espècie diferent de la qual es diu que contenen l’encarnació del diable del mar i són molt estranyes i difícils de trobar, ja que proporcionen habilitats sobrehumanes a canvi de la capacitat de nedar. No obstant, les fruites tenen altres limitacions: només pot haver-hi un usuari viu de cadascuna d’elles i una persona només en pot menjar una, ja que si no, acabarà morint. Tot i això, si un usuari mor, la fruita tornarà a aparèixer i podrà ser menjada per algú altre. Hi ha tres tipus: les paramècia, que atorguen capacitats físiques, les zoan, que concedeixen la capacitat de transformar-se tant parcialment com completament en animal, i, per últim, les logia, que són les més estranyes, que atribueixen la capacitat de transformar-se en un element, gel, gas…  

A l’esquerra la fruita zoan Ushi Ushi no Mi, model Girafa, a dalt sense pelar, i a baix pelada. A la dreta en Kaku amb la forma híbrida.

A dalt la paramècia Gomu Gomu no Mi i a sota el braç de’n Luffy estirant-se després de menjar-la.

A la dreta la Mera Mera no Mi, de tipus logia, i a l’esquerra en Sabo utilitzant-la.

II. B. α One Piece: Fitxa tècnica

Títol: One Piece

Mangaka: Eiichirō Oda

Estudi: Toei Animation

Nacionalitat: Japonesa

Tipologia demogràfica: Shōnen

Tipologia temàtica: Aventura, acció, comèdia, fantasia

Publicació del manga: 19 de juliol de 1997 – actualment

Emissió de l’anime: 20 d’octubre del 2000 – actualment

II. A Criteris de selecció i metodologia d’anàlisi

A partir d’aquí comença la part pràctica del meu treball, on a partir del visionat que he fet de One Piece he extret una sèrie de mostres que tenen similitud, d’una o altra manera, amb algun aspecte de la mitologia grecollatina. Tot i que m’encantaria poder incloure tots els animes i totes les referències que hi podria trobar, aquest món és molt extens i mai para d’augmentar; per aquesta raó m’he vist obligada a establir uns criteris, que explicaré a continuació, per tal de delimitar la recerca.

Per contextualitzar les mostres, presentaré els elements principals de One Piece: la fitxa tècnica, l’argument i els protagonistes, i alguna informació addicional necessària per entendre alguns dels referents analitzats posteriorment.

El procés d’anàlisi de cadascun dels fragments amb referències mitològiques serà com segueix. Primer explicaré el context en el qual apareix, per primera vegada, la referència; en cas que sigui personatge, si és enemic o aliat dels protagonistes i la seva implicació envers ells; i hi afegiré, si fa falta, informació complementària respecte a algun objecte, acció, situació… propis de la sèrie. A continuació, presentaré la referència clàssica en la qual està basada la mostra i com l’he identificat, seguit del desenvolupament del referent mitològic segons les diverses fonts clàssiques. Per finalitzar, analitzaré el tractament que se’n fa a l’anime a partir duna o diverses mostres d’algun capítol significatiu. Per que acabi de quedar clar, posaré un exemple amb una de les referències de One Piece, en Marco. En primer lloc situaré el personatge dintre del context de l’anime i la informació que correspongui; a continuació presentaré el referent mitològic, que en aquest cas serà el Fènix; i, per últim, mitjançant una o diverses mostres, ja sigui un fragment d’un episodi com un fotograma, entre altres, analitzaré en tots els sentits el tractament, què manté de l’original clàssic i què no manté, si s’afegeix quelcom…

Per poder fer l’anàlisi em centraré només en la versió animada i sense tenir en compte el farcit, que fa referència a capítols, arcs o sagues que són exclusius de l’anime i que, per tant, no tenen cap efecte a la història original. Per donar suport a la meva explicació utilitzaré diversos formats com fotografies o vídeos.