La Medea d’Eurípides consta d’una estructura usual de l’època clàssica.

En primer lloc ens trobem amb el pròleg. El personatge de la Dida ens informa sobre l’estat físic i psíquic en què es troba Medea. Apareix el Preceptor amb els dos fills de Medea i diu a la Dida les intencions del poble de Corint: treure Medea i els seus fills del país.

En aquest fragment llegim el monòleg de la Dida quan parla sobre l’heroïna:

κεῖται δ΄ ἄσιτος͵ σῶμ΄ ὑφεῖσ΄ ἀλγηδόσι͵
τὸν πάντα συντήκουσα δακρύοις χρόνον͵ 25
ἐπεὶ πρὸς ἀνδρὸς ᾔσθετ΄ ἠδικημένη͵
οὔτ΄ ὄμμ΄ ἐπαίρουσ΄ οὔτ΄ ἀπαλλάσσουσα γῆς
πρόσωπον· ὡς δὲ πέτρος ἢ θαλάσσιος
κλύδων ἀκούει νουθετουμένη φίλων·
ἢν μή ποτε στρέψασα πάλλευκον δέρην 30
αὐτὴ πρὸς αὑτὴν πατέρ΄ ἀποιμώξῃ φίλον
καὶ γαῖαν οἴκους θ΄͵ οὓς προδοῦσ΄ ἀφίκετο
μετ΄ ἀνδρὸς ὅς σφε νῦν ἀτιμάσας ἔχει.
ἔγνωκε δ΄ ἡ τάλαινα συμφορᾶς ὕπο
οἷον πατρῴας μὴ ἀπολείπεσθαι χθονός. 35

En els versos anteriors (Medea, 24-35), Eurípides descriu  Medea plorant al terra sense poder fer res més, ja que se sent traïda i abandonada per Jàson quan precisament ella va trair el seu pare,  la seva terra, el seu palau per estar amb ell.

Els plors de Medea i les paraules de la Dida donen lloc al Parados (96-213):

ΜΗΔΕΙΑ
αἰαῖ͵
ἔπαθον τλάμων ἔπαθον μεγάλων
ἄξι΄ ὀδυρμῶν· ὦ κατάρατοι
παῖδες ὄλοισθε στυγερᾶς ματρὸς
σὺν πατρί͵ καὶ πᾶς δόμος ἔρροι.
ΤΡΟΦΟΣ
ἰώ μοί μοι͵ ἰὼ τλήμων. 115
τί δέ σοι παῖδες πατρὸς ἀμπλακίας
μετέχουσι; τί τούσδ΄ ἔχθεις; οἴμοι͵
τέκνα͵ μή τι πάθηθ΄ ὡς ὑπεραλγῶ.
δεινὰ τυράννων λήματα καί πως
ὀλίγ΄ ἀρχόμενοι͵ πολλὰ κρατοῦντες 120
χαλεπῶς ὀργὰς μεταβάλλουσιν.

Medea es lamenta de les seves desgràcies i nomena els fills perquè vagin amb Jàson al palau de Corint. La Dida creu que el seu pare és el que té la culpa que hagin arribat a aquesta situació i expressa por del futur que els pot deparar als petits.

Després té lloc  la primera entrada del cor format per quinze dones de Corint que mostren el seu recolzament a l’heroïna. S’obre la porta i surt Medea dirigint-se cap al cor amb llàgrimes i els parla sobre la condició inferior de la dona comparada amb la de l’home. Creu que les dones són les que tenen el destí més trist de tots, ja que necessiten d’un espòs perquè prengui del cos d’aquesta.

Així, comença el primer Episodi (214-409)

ΜΗΔΕΙΑ

πάντων δ΄ ὅσ΄ ἔστ΄ ἔμψυχα καὶ γνώμην ἔχει 230
γυναῖκές ἐσμεν ἀθλιώτατον φυτόν·
ἃς πρῶτα μὲν δεῖ χρημάτων ὑπερβολῇ
πόσιν πρίασθαι͵ δεσπότην τε σώματος
λαβεῖν· κακοῦ γὰρ τοῦτ΄ ἔτ΄ ἄλγιον κακόν.
κἀν τῷδ΄ ἀγὼν μέγιστος͵ ἢ κακὸν λαβεῖν 235
ἢ χρηστόν. οὐ γὰρ εὐκλεεῖς ἀπαλλαγαὶ
γυναιξίν͵ οὐδ΄ οἷόν τ΄ ἀνήνασθαι πόσιν.
ἐς καινὰ δ΄ ἤθη καὶ νόμους ἀφιγμένην
δεῖ μάντιν εἶναι͵ μὴ μαθοῦσαν οἴκοθεν͵
ὅτῳ μάλιστα χρήσεται ξυνευνέτῃ. 240

Medea, abraçada als genolls de Creont, li demana permís per quedar-se un dia més al país de Corint. El rei li concedeix el seu desig, que li comporta tenir temps per a planejar la seva venjança.

Surt el Corifeu amb el seu seguici i el cor en el primer Estàsim, que lamenten la poca fe de Medea en els seus juraments fets als déus i en la justícia i la seva condició femenina (410-445).

Medea i Jàson s’enfronten en el segon Episodi (446-626)

ΜΗΔΕΙΑ
ὦ παγκάκιστε͵ τοῦτο γάρ σ΄ εἰπεῖν ἔχω͵ 465
γλώσσῃ μέγιστον εἰς ἀνανδρίαν κακόν·
ἦλθες πρὸς ἡμᾶς͵ ἦλθες ἔχθιστος γεγώς;
[θεοῖς τε κἀμοὶ παντί τ΄ ἀνθρώπων γένει;]
οὔτοι θράσος τόδ΄ ἐστὶν οὐδ΄ εὐτολμία͵
φίλους κακῶς δράσαντ΄ ἐναντίον βλέπειν͵ 470
ἀλλ΄ ἡ μεγίστη τῶν ἐν ἀνθρώποις νόσων
πασῶν͵ ἀναίδει΄· εὖ δ΄ ἐποίησας μολών·
ἐγώ τε γὰρ λέξασα κουφισθήσομαι
ψυχὴν κακῶς σε καὶ σὺ λυπήσῃ κλύων.

ΙΑΣΩΝ
σοὶ δ΄ ἔστι μὲν νοῦς λεπτός—ἀλλ΄ ἐπίφθονος
λόγος διελθεῖν͵ ὡς Ἔρως σ΄ ἠνάγκασε 530
τόξοις ἀφύκτοις τοὐμὸν ἐκσῷσαι δέμας.
ἀλλ΄ οὐκ ἀκριβῶς αὐτὸ θήσομαι λίαν·
ὅπῃ γὰρ οὖν ὤνησας͵ οὐ κακῶς ἔχει.
μείζω γε μέντοι τῆς ἐμῆς σωτηρίας
εἴληφας ἢ δέδωκας͵ ὡς ἐγὼ φράσω. 535
πρῶτον μὲν Ἑλλάδ΄ ἀντὶ βαρβάρου χθονὸς
γαῖαν κατοικεῖς καὶ δίκην ἐπίστασαι
νόμοις τε χρῆσθαι μὴ πρὸς ἰσχύος χάριν·
πάντες δέ σ΄ ᾔσθοντ΄ οὖσαν Ἕλληνες σοφὴν
καὶ δόξαν ἔσχες· εἰ δὲ γῆς ἐπ΄ ἐσχάτοις 540
ὅροισιν ᾤκεις͵ οὐκ ἂν ἦν λόγος σέθεν.
εἴη δ΄ ἔμοιγε μήτε χρυσὸς ἐν δόμοις
μήτ΄ Ὀρφέως κάλλιον ὑμνῆσαι μέλος͵
εἰ μὴ ΄πίσημος ἡ τύχη γένοιτό μοι.

Medea en aquest fragment anomena Jàson el seu pitjor enemic, ja que s’ha presentat davant d’ella, mirant-la a la cara, després de tot el mal que li ha fet. Jàson li reconeix que li va resultar útil per salvar-lo en moltes ocasions i que ha tingut molta sort de poder casar-se amb una filla d’un rei com és Creüsa. Diu que tothom sap com és i que, quan se’n anès ningú no parlarà més d’ella.

Després d’això, Jàson té la intenció d’acabar de manera amistosa amb Medea i li ofereix ajuda si alguna vegada la arriba a necessitar, però aquesta li refusa dient que mai no acceptarà cap donatiu seu, ja que venint d’un home dolent com ell no tenen cap valor.

ΙΑΣΩΝ
ὡς οὐ κρινοῦμαι τῶνδέ σοι τὰ πλείονα.
ἀλλ΄͵ εἴ τι βούλῃ παισὶν ἢ σαυτῆς φυγῇ 610
προσωφέλημα χρημάτων ἐμῶν λαβεῖν͵
λέγ΄· ὡς ἕτοιμος ἀφθόνῳ δοῦναι χερὶ
ξένοις τε πέμπειν σύμβολ΄͵ οἳ δράσουσί σ΄ εὖ.
καὶ ταῦτα μὴ θέλουσα μωρανεῖς͵ γύναι·
λήξασα δ΄ ὀργῆς κερδανεῖς ἀμείνονα. 615
ΜΗΔΕΙΑ
οὔτ΄ ἂν ξένοισι τοῖσι σοῖς χρησαίμεθ΄ ἄν͵
οὔτ΄ ἄν τι δεξαίμεσθα͵ μηδ΄ ἡμῖν δίδου·
κακοῦ γὰρ ἀνδρὸς δῶρ΄ ὄνησιν οὐκ ἔχει.

El segon Estàsim (627-662) ve a continuació amb el cor que entona un cant de compassió per les desgràcies de Medea i per alabar l’amor amb mesura.

ΧΟΡΟΣ
ἔρωτες ὑπὲρ μὲν ἄγαν [στρ.
ἐλθόντες οὐκ εὐδοξίαν
οὐδ΄ ἀρετὰν παρέδωκαν
ἀνδράσιν· εἰ δ΄ ἅλις ἔλθοι 630
Κύπρις͵ οὐκ ἄλλα θεὸς εὔχαρις οὕτως.
μήποτ΄͵ ὦ δέσποιν΄͵ ἐπ΄ ἐμοὶ χρυσέων τόξων ἐφείης
ἱμέρῳ χρίσασ΄ ἄφυκτον οἰστόν.

Al tercer Episodi  (663-866) arriba el rei d’Atenes, Egeu, i ofereix refugi a l’heroïna al seu país. Medea li ofereix la recompensa que aconseguirà que deixi de ser estèril i així poder tenir fills a canvi del favor que no la lliurarà al qui la cerqui. Egeu se’n va i Medea explica, ja planejada, la venjança.

ΜΗΔΕΙΑ
λόγῳ μὲν οὐχί͵ καρτερεῖν δὲ βούλεται.
ἀλλ΄ ἄντομαί σε τῆσδε πρὸς γενειάδος
γονάτων τε τῶν σῶν ἱκεσία τε γίγνομαι͵ 710
οἴκτιρον οἴκτιρόν με τὴν δυσδαίμονα
καὶ μή μ΄ ἔρημον ἐκπεσοῦσαν εἰσίδῃς͵
δέξαι δὲ χώρᾳ καὶ δόμοις ἐφέστιον.

ΑΙΓΕΥΣ
πολλῶν ἕκατι τήνδε σοι δοῦναι χάριν͵
γύναι͵ πρόθυμός εἰμι͵ πρῶτα μὲν θεῶν͵ 720
ἔπειτα παίδων ὧν ἐπαγγέλλῃ γονάς·
ἐς τοῦτο γὰρ δὴ φροῦδός εἰμι πᾶς ἐγώ.
οὕτω δ΄ ἔχει μοι· σοῦ μὲν ἐλθούσης χθόνα͵
πειράσομαί σου προξενεῖν δίκαιος ὤν.
τόσον γε μέντοι σοι προσημαίνω͵ γύναι· 725
ἐκ τῆσδε μὲν γῆς οὔ σ΄ ἄγειν βουλήσομαι͵
αὐτὴ δ΄ ἐάνπερ εἰς ἐμοὺς ἔλθῃς δόμους͵
μενεῖς ἄσυλος κοὔ σε μὴ μεθῶ τινι.

En el tercer Estàsim, el cant del cor alaba la generositat de Egeu amb Medea i suplica a l’heroïna que no realitzi l’infanticidi que té pensat.

ΧΟΡΟΣ

Ἐρεχθεΐδαι τὸ παλαιὸν ὄλβιοι [στρ.
καὶ θεῶν παῖδες μακάρων͵ ἱερᾶς
χώρας ἀπορθήτου τ΄ ἄπο͵ φερβόμενοι
κλεινοτάταν σοφίαν͵ αἰεὶ διὰ λαμπροτάτου
βαίνοντες ἁβρῶς αἰθέρος͵ ἔνθα ποθ΄ ἁγνὰς 830
ἐννέα Πιερίδας Μούσας λέγουσι
ξανθὰν Ἁρμονίαν φυτεῦσαι

En el quart Episodi (866-975) Medea, amb falsedat, demana el perdó de Jàson pel seu comportament i posa en mans dels seus fills el vel i la diadema que Creüsa portarà.

ΙΑΣΩΝ

ἥκω κελευσθείς· καὶ γὰρ οὖσα δυσμενὴς
οὔ τἂν ἁμάρτοις τοῦδέ γ΄͵ ἀλλ΄ ἀκούσομαι
τί χρῆμα βούλῃ καινὸν ἐξ ἐμοῦ͵ γύναι.
Μη. Ἰᾶσον͵ αἰτοῦμαί σε τῶν εἰρημένων
συγγνώμον΄ εἶναι· τὰς δ΄ ἐμὰς ὀργὰς φέρειν 870
εἰκός σ΄͵ ἐπεὶ νῷν πόλλ΄ ὑπείργασται φίλα.

Al quart Estàsim, el cor lamenta la mort de Creüsa i la dels infants:

ΧΟΡΟΣ

νῦν ἐλπίδες οὐκέτι μοι παίδων ζόας͵ [στρ.
οὐκέτι· στείχουσι γὰρ ἐς φόνον ἤδη.
δέξεται νύμφα χρυσέων ἀναδεσμῶν
δέξεται δύστανος ἄταν·
ξανθᾷ δ΄ ἀμφὶ κόμᾳ θήσει τὸν Ἅιδα 980
κόσμον αὐτὰ χεροῖν. [λαβοῦσα.]

πείσει χάρις ἀμβρόσιός τ΄ αὐγὰ πέπλων [ἀντ.
χρυσέων τευκτὸν στέφανον περιθέσθαι·
νερτέροις δ΄ ἤδη πάρα νυμφοκομήσει.
τοῖον εἰς ἕρκος πεσεῖται 981
καὶ μοῖραν θανάτου δύστανος· ἄταν δ΄
οὐχ ὑπεκφεύξεται.

Al cinquè Episodi (866-975) el Preceptor apareix amb els fills de Medea i es retira. Aquesta recita un monòleg tràgic ple de dubtes i de lluita entre el desig de venjança i l’amor de mare.

ΜΗΔΕΙΑ

φεῦ φεῦ· τί προσδέρκεσθέ μ΄ ὄμμασιν͵ τέκνα; 1040
τί προσγελᾶτε τὸν πανύστατον γέλων;
αἰαῖ· τί δράσω; καρδία γὰρ οἴχεται͵
γυναῖκες͵ ὄμμα φαιδρὸν ὡς εἶδον τέκνων.
οὐκ ἂν δυναίμην· χαιρέτω βουλεύματα
τὰ πρόσθεν· ἄξω παῖδας ἐκ γαίας ἐμούς. 1045
τί δεῖ με πατέρα τῶνδε τοῖς τούτων κακοῖς
λυποῦσαν αὐτὴν δὶς τόσα κτᾶσθαι κακά;
οὐ δῆτ΄ ἔγωγε. χαιρέτω βουλεύματα.

En aquest fragment veiem com la mare està molt desesperada i escull per ells que el millor que poden tenir ara és la mort, així que els acaba matant dient “Adéu propòsits”.

Medea segueix culpant  Jàson de que els hagi de matar i també culpa  la passió que sent per venjança:

ΜΗΔΕΙΑ

ὦ μαλθακὸς χρὼς πνεῦμά θ΄ ἥδιστον τέκνων. 1075
χωρεῖτε χωρεῖτ΄· οὐκέτ΄ εἰμὶ προσβλέπειν
οἵα τε πρὸς ὑμᾶς͵ ἀλλὰ νικῶμαι κακοῖς.
καὶ μανθάνω μὲν οἷα δρᾶν μέλλω κακά͵
θυμὸς δὲ κρείσσων τῶν ἐμῶν βουλευμάτων͵
ὅσπερ μεγίστων αἴτιος κακῶν βροτοῖς. 1080

L’episodi no acaba fins les paraules de Corifeu, el qual reflexiona i dubta sobre si són més benaventures els qui no tenen fills o els qui, perquè n’han tingut, els han de criar i s’han de preocupar pel seu avenir:

ΧΟΡΟΣ

πάμπαν ἄπειροι μηδ΄ ἐφύτευσαν
παῖδας͵ προφέρειν εἰς εὐτυχίαν
τῶν γειναμένων.
οἱ μὲν ἄτεκνοι δι΄ ἀπειροσύνην
εἴθ΄ ἡδὺ βροτοῖς εἴτ΄ ἀνιαρὸν 1095
παῖδες τελέθουσ΄ οὐχὶ τυχόντες
πολλῶν μόχθων ἀπέχονται·
οἷσι δὲ τέκνων ἔστιν ἐν οἴκοις
γλυκερὸν βλάστημ΄͵ ὁρῶ μελέτῃ
κατατρυχομένους τὸν ἅπαντα χρόνον͵ 1100
πρῶτον μὲν ὅπως θρέψουσι καλῶς
βίοτόν θ΄ ὁπόθεν λείψουσι τέκνοις·
ἔτι δ΄ ἐκ τούτων εἴτ΄ ἐπὶ φλαύροις
εἴτ΄ ἐπὶ χρηστοῖς
μοχθοῦσι͵ τόδ΄ ἐστὶν ἄδηλον. 1115

Arriba el desenllaç: el missatger conta com Creont, mor també cremat juntament amb la seva filla a la qual intenta salvar sense èxit. Medea entra a palau  amb força per matar els fills.

El cinquè Estàsim (1250-1290) és un breu cant del cor que vol aturar l’infanticidi que cometrà Medea però ja és massa tard. Se senten els crits dels infants amb les paraules de Corifeu:

ΧΟΡΟΣ

ἰὼ Γᾶ τε καὶ παμφαὴς [στρ.
ἀκτὶς Ἀελίου͵ κατίδετ΄ ἴδετε τὰν
ὀλομέναν γυναῖκα͵ πρὶν φοινίαν
τέκνοις προσβαλεῖν χέρ΄ αὐτοκτόνον·
τεᾶς γὰρ ἀπὸ χρυσέας γονᾶς 1225
ἔβλαστεν͵ θεοῦ δ΄ αἷμά τι πίτνειν
φόβος ὑπ΄ ἀνέρων.
ἀλλά νιν͵ ὦ φάος διογενές͵ κάτειρ-
γε κατάπαυσον͵ ἔξελ΄ οἴκων φονίαν
τάλαινάν τ΄ Ἐρινὺν ὑπ΄ ἀλαστόρων. 1230

Al sisè Episodi (1390- 1414), Jàson està enfollit per la mort dels seus fills i de Creont i Creüsa. El Corifeu li explica les morts, ignorant la dels fills. Quan obre les portes apareix Medea per damunt la casa amb un carro tirat per dracs alats i duu els dos cadàvers dels infants.

ΙΑΣΩΝ

ἀλλά σ΄ Ἐρινὺς ὀλέσειε τέκνων
φονία τε Δίκη. 1390

ΜΗΔΕΙΑ
τίς δὲ κλύει σοῦ θεὸς ἢ δαίμων͵
τοῦ ψευδόρκου καὶ ξειναπάτου;

ΙΑΣΩΝ
φεῦ φεῦ͵ μυσαρὰ καὶ παιδολέτορ.

ΜΗΔΕΙΑ
στεῖχε πρὸς οἴκους καὶ θάπτ΄ ἄλοχον.

ΙΑΣΩΝ
στείχω͵ δισσῶν γ΄ ἄμορος τέκνων. 1395

ΜΗΔΕΙΑ
οὔπω θρηνεῖς· μένε καὶ γῆρας.

ΙΑΣΩΝ
ὦ τέκνα φίλτατα. Μη. μητρί γε͵ σοὶ δ΄ οὔ.
κἄπειτ΄ ἔκανες; Μη. σέ γε πημαίνουσ΄.
ὤμοι͵ φιλίου χρῄζω στόματος
παίδων ὁ τάλας προσπτύξασθαι. 1400

ΜΗΔΕΙΑ
νῦν σφε προσαυδᾷς͵ νῦν ἀσπάζῃ͵
τότ΄ ἀπωσάμενος. Ια. δός μοι πρὸς θεῶν
μαλακοῦ χρωτὸς ψαῦσαι τέκνων.
οὐκ ἔστι· μάτην ἔπος ἔῤῥιπται.

ΙΑΣΩΝ
Ζεῦ͵ τάδ΄ ἀκούεις ὡς ἀπελαυνόμεθ΄͵ 1405
οἷά τε πάσχομεν ἐκ τῆς μυσαρᾶς
καὶ παιδοφόνου τῆσδε λεαίνης;
ἀλλ΄ ὁπόσον γοῦν πάρα καὶ δύναμαι
τάδε καὶ θρηνῶ κἀπιθεάζω͵
μαρτυρόμενος δαίμονας ὥς μοι 1410
τέκνα κτείνασ΄ ἀποκωλύεις
ψαῦσαί τε χεροῖν θάψαι τε νεκρούς͵
οὓς μήποτ΄ ἐγὼ φύσας ὄφελον
πρὸς σοῦ φθιμένους ἐπιδέσθαι.

Medea desapareix i Jàson queda sol mentre diu les últimes paraules dirigint-se a Zeus, al qual li parla de Medea, “l’assassina dels seus fills, la lleona” i li demana que no el deixi.

A l’Èxode (1415-1419)  el Corifeu canta els darrers cinc versos mentre el cor es dirigeix cap a la sortida:

ΧΟΡΟΣ

πολλῶν ταμίας Ζεὺς ἐν Ὀλύμπῳ͵ 1415
πολλὰ δ΄ ἀέλπτως κραίνουσι θεοί·
καὶ τὰ δοκηθέντ΄ οὐκ ἐτελέσθη͵
τῶν δ΄ ἀδοκήτων πόρον ηὗρε θεός.
τοιόνδ΄ ἀπέβη τόδε πρᾶγμα.

El cor nombra Zeus com a déu que dirigeix els destins dels homes mentre que els altres déus són molt imprevisibles i que per això aquest drama ha acabat així.