Un dels més grans infanticidis a França

L’any 2010 Dominique Cottrez, va ser descoberta per actes d’infanticidi comesos entre els anys 1989 i 2006 i va ser condemnada a cadena perpètua, segons un fiscal, ja que la dona era conscient dels seus actes.

Tot va començar al juliol de 2010 quan una parella, recent compradors del xalet on residien, van voler plantar un arbre a prop del porxo. Mentre utilitzaven la pala, van topar amb dues bosses de plàstic, les quals contenien dos cadàvers de nadons.

Van trucar a la policia i aquests van esbrinar que el xalet, abans de ser comprat per la parella, pertanyia a la herència de Dominique Cottrez. Van posar-se en contacte amb ella i la dona de 47 anys va confessar que els cadàvers eren de dos dels seus fills. També va afegir que a més d’aquests, hi havia sis més enterrats o això creia, ja que segons ella va perdre el compte amb el pas del temps. Amb gossos de la policia van aconseguir localitzar-los.

El motiu pel qual ho va fer va ser perquè li havia suposat un trauma haver tingut fills, ja que en té dos d’adults. Així doncs, quan es quedava embarassada els acabava asfixiant. L’altre motiu és perquè no es volia sotmetre a avortaments o a prendre mesures anticonceptives.

Per sorpresa, el seu marit no en sabia res d’això, ja que Dominique podia ocultar els seus embarassos perquè patia d’obesitat.

 

Medea en el Ballet Nacional d’Espanya

La tragèdia de Medea va ser representada pel Ballet Nacional d’Espanya l’any 1984, creat per José Granero.

L’obra es desenvolupa en tot un dia: surt el sol, el capvespre, el vespre i una altra vegada, torna a ser de dia. Es representa el dia en el qual Jàson es casarà amb Creúsa

El ballet segons l’actor José Antonio, el que representa a Jàson, es pot definir com a “senzill” a causa de l’escassetat de personatges, a l’obra, i això l’arriba a fer atractiva. També defineix l’obra com a “molt mediterrània” mentre que a Medea la descriu com a una dona “mesquina i sanguinària”, tot i que la compren.

Medea va matar al seu germà, va robar i va deixar-ho tot per estar amb Jàson mentre que ell la deixa a ella, i als seus dos fills, per una altra dona. Aleshores, es veu destruïda i segons l’actor de Jàson, mata als seus fills per purificar-se ja que vol retrocedir en el temps.

El complex de Medea

El complex de Medea neix de la cultura grecollatina en la que Medea, una heroïna, princesa a Còlquida, néta del déu del sol i d’una bruixa, és enganyada pel seu marit Jàson.

Com a venjança del pecat del seu marit, Medea decideix fer-lo patir tant com pugui i per això es mostra capaç de matar fins i tot als seus propis fills.

Aquest complex defineix a totes aquelles dones que per la gran humiliació i l’odi que que senten cap al marit, poden arribar a matar als seus fills, que és allò que els uneix. Els invadeix la ira i no troben una altra forma de treure-se-la que venjant-se del seu marit d’aquesta manera, i així fer-los patir.

Això demostra que aquestes mares el sentiment de l’odi és més gran, i supera, al de l’amor cap als seus fills.

Malauradament aquest complex, tot i que el mite de Medea va donar-se a conèixer fa molts anys, segueix sent reconegut en moltes notícies actuals les quals una dona, o un home, maten als seus fills per venjar-se de l’altre.

Aquesta novel·la de Rachel Florence Roberts publicada el 2013 explica mitjançant la protagonista el complex de Medea i els pensaments més foscos d’aquesta.

Medea d’Eurípides

L’editorial La Magrana ens presenta el mite de Medea amb una versió més adaptada d’aquesta tragèdia i amb una àmplia introducció sobre Eurípides, la seva època i obra i sobre el mite de Medea. A més, també conté moltes cites a les paraules més tècniques del mite. D’aquesta manera, ens facilita la seva comprensió ja que és el llibre de lectura obligatòria de grec de segon de batxillerat.

Degut a això, he realitzat un prezzi que he presentat a la meva classe per facilitar-nos a tots la feina.

Medea de Luigi Cherubini

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=0HTlS0GSn98[/youtube]

Medea també va ser una òpera composta per tres actes amb música de Luigi Cherubini a París al segle XVIII.

En el primer acte, Jàson, amb l’ajuda de Medea, aconsegueix robar el velló d’or traint a la seva família. S’acaben enamorant i tenint dos fills. Al cap d’un temps, Jàson abandona a Medea per una altra dona i ella el maleeix i busca venjança. Al segon acte, l’esclava de Medea, Neris, consola a Medea per la fuga del seu marit i l’anima a marxar de la ciutat. Creonte apareix en escena i ordena a Medea que marxi però ella li demana quedar-se un dia més amb els seus dos fills i ell acaba acceptant la seva proposta. Medea dona a Neris dos regals per la boda de Jàson. Al tercer i últim acte, Medea apareix amb els seus dos fills, junt amb la seva esclava Neris. Escolten rebombori dins del palau i es descobreix que un dels regals de Medea ha enverinat a l’esposa de Jàson. Neris, Medea i els fills s’amaguen a un temple. Medea apareix amb un ganivet a la mà ple de sang, que és amb el que ha matat als seus fills. Més tard, el temple s’incendia.