Arxiu de la categoria: General

Des del Laberint: “Matar els fills”

Publicat el per
3

Medea i els seus fills, d’Aimé Morot

Aquest cap de setmana ha sortit malauradament l’últim número del Suplement de El Punt Avui. El trobarem molt a faltar i sobretot l’article d’opinió de Mireia Rosich, a l’espera amb candeletes del llibre que ens promet.

A Matar els fills, Mireia Rosich fa un paral·lelisme entre  Medea que va matar els seus fills, i el final del Suplement:  “…la mort lenta de la premsa ens farà més dèbils i ens farà més pobres. Em diuen que és el darrer dia que surt aquest suplement. Intentaré transformar tot això en un llibre, però enyoraré les dames d’aquest laberint i la reflexió cultural d’aquestes pàgines. S’estan matant uns fills. Gràcies per l’espai i mil gràcies als lectors.”

  • Per què Medea va ser capaç de matar els seus propis fills?
  • Per què el diari mata el Suplement?

Una Medea com sempre i com mai al Lliure

Publicat el per
1

Emma Vilarasau és Medea, una reina, una estrangera, tal vegada una bruixa a la Medea que es representa aquests dies al Teatre Lliure de Monjuïc. El destí la converteix en desarrelada i ella opta per desencadenar la tragèdia. Un clàssic tan convuls com el nostre present.

A partir de la Medea d’Eurípides i de Sèneca, malgrat les diferències, en versió d’Alberto Conejero i Lluís Pasqual sota la direcció de Lluís Pasqual amb Andreu Benito, Arià Campos-Pau Trujillo, Roger Coma, Joan Farssac-Guim Luque, Joan Sureda i Emma Vilarasau.

“Medea” amb Emma Vilarasau al Teatre Lliure de Montjuïc del 11/04 a 12/05
de 2018

L’encert d’aquesta Medea és que ens parla directament a nosaltres i continua així sent totalment vigent ja que s’ha eliminat, amb molt d’encert, tot el que ja no volem ni podem sentir dels clàssics. Medea esdevé, a més de fetillera, d’estrangera, … una dona que pensa i l’obra és un clam a l’estrangeria i a la feminitat. No hi ha res sobrer, s’han eliminat els cors, les escenes buides… i durant tota l’obra es respira un aire de romancero gitano en un ambient propi de les obres de Federico García Lorca.

És una Medea com sempre i com mai... És un nou cànon.

Programa de mà

Crònica de Pep Vila a Catalunya Ràdio arran de l’estrena de Medea:

Gaby

Centenari de la mort de Xavier Carbó i Maymí, traductor de la Medea de Sèneca

Publicat el per
Respon

La tragèdia de Sèneca oferia al cassanenc l’atractiu de ser «la tragèdia de les tragèdies de tan crua i palpitant; amb una mètrica tota enrevessada de sàfics, glicònics, anapèstics, iambes catalèctics i algun hexàmetre», segons el text d’una carta que Carbó envià a Riba. Potser caldria destacar, de la tasca de traductor de Carbó, la seva fidelitat al text llatí, la fluidesa de la seva composició mètrica, tot i la dificultat i la rigidesa de l’hexàmetre i l’ús d’un català entenedor i planer.

La influència dels clàssics, especialment de Virgili i d’Horaci, també es deixa sentir amb força en l’obra de creació de Xavier Carbó. Alguns dels seus poemes, com és el cas de Virgiliana, és a mes d’un homenatge a Virgili, una recreació de la poesia bucòlica del mantuà.

Mariàngela Villalonga “Traduccions i traductors” Revista de Girona núm. 163, març-abril 1994

Carles Riba (1893-1959) per Jaume Medina, pàg. 27-28

Què porta una mare a matar els seus fills?

Publicat el per
6

Els psiquiatres apunten a les depressions com a possible causa de les morts dels nens a mans de les seves mares. La depressió postpart pot arribar fins aquests extrems. En el programa d’avui La vida a Catalunya Ràdio n’han parlat. No us perdeu la conversa de Sílvia Cóppulo amb la psicòloga clínica Susana Andrés i una testimoni, la Kerry, una dona que ha tingut depressió postpart les dues vegades que ha estat mare.

Com veu Ana Belén la seva Medea?

Publicat el per
3

El Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida, que opta al premi Princesa d’Astúries de les Arts, s’obrirà dia primer de juliol de 2015 amb l’obra Medea amb dramatúrgia de Vicente Molina Foix i interpretada per Ana Belén. Què n’opina però Ana Belén de Medea?

[youtube width=”560″ height=”315″]https://youtu.be/vUoWjEfe-4g[/youtube]

Entrevista amb Fiona Shaw i Deborah Warner

Publicat el per
Respon

Fiona Shaw en el paper de Medea en el Queen’s Theatre de Londres el2001. Fotografia: Tristram Kenton

Fiona Shaw és una actriu irlandesa, generalment de teatre però també ha fet petits papers al món del cinema com és el cas de les pel·lícules de Harry Potter.

Una de les seves grans interpretacions es troba en l’obra de Medea, feta l’any 2000. No era la primera vegada que Fiona interpretava una heroïna grega, ja que l’any 1988 va interpretar el paper d’Electra.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=SaqG27Uwf28[/youtube]


A Theater Talk entrevisten Fiona Shaw i Deborah Warner, directora de teatre i d’òpera coneguda per les seves interpretacions de les obres de Shakespeare i pels treballs conjuntament amb Fiona durant 25 anys.

Els dos entrevistadors pregunten sobre la reacció de Medea i comenten que és curiós que després de tot el que fa l’heroïna no l’acabem odiant, sinó patint per ella tan com patim pels nens. Fiona afirma que Medea no està boja, l’únic que té són “dificultats emocionals”, ja que l’únic motiu que l’impulsa a trair i a matar és la passió, l’amor que sent per Jàson.

També troben curiós el fet que, quan veiem l’obra, puguem arribar a pensar en la possibilitat segons la qual Medea no faci el que acabarà fent i, fins i tot, ens acabi sorprenent.

Deborah nega que Medea sigui una història de venjança, i la defineix únicament d’amor i afirma, que totes les morts que ha causat, com per exemple la del germà de Medea, han estat per amor. La directora anglesa creu que aquí va ser on Medea es va equivocar i planteja la pregunta de <em>què passa si aquesta persona per la qual has donat tant et deixa?</em>.

El punt de vista de l’entrevista canvia pel de Jàson i tots riuen perquè aquest creu que deixant Medea per casar-se amb Creüsa serà bo, ja que a part d’estar en una millor posició social, podrà cuidar millor  l’heroïna i els fills i li assegura que la seguirà estimant. Malauradament, Medea no s’ho va prendre tan bé com Jàson esperava.

L’entrevistadora pregunta pels nens, ja que amb només 5 i 6 anys devia ser impactant per ells fer escenes on “la seva mare” els matava. Segons diuen, els va agradar, ja que s’ho prenien com un joc però a vegades intentaven canviar el rumb de l’obra perquè hi havia detalls que no els agradaven.

És una obra de teatre, segons defineix Deborah, “diferent a les altres” perquè fan l’intent d’adaptar-la a l’època en la que vivim introduint els telèfons mòbils amb l’objectiu de transmetre l’obra a l’espectador de manera més directa.

La Medea de Sèneca i d’Eurípides

Publicat el per
Respon

Sempre s’han comparat les dues obres Medea d’aquests autors clàssics, els quals la pinten molt diferent entre ells.

Eurípides l’escriu al 431 aC a Atenes i Sèneca, tot i que no es pot dir amb precisió, es creu que la va escriure durant la cort de Neró, és a dir 500 anys després.

Si comencem amb d’Eurípides, Medea surt com una figura tràgica: ella és forta, però també és una víctima. Som capaços de comprendre la seva situació, fins i tot podríem estar temptats a dir que ella és desafortunada pel destí que li ha tocat.

Quan ens fixem en l’obra de Sèneca, sentim tot el contrari: Medea des del principi és una figura espantosa. Ella immediatament, s’omple de ràbia i planeja la seva venjança. A l’inici de l’obra ho veiem tot molt clar: Eurípides parla del patiment de Medea i Sèneca de la seva venjança.

També, quan la Medea de Sèneca mata  un dels fills veiem un punt de sadisme en ella i ho fa perquè la seva ira la porta a voler refer les seves pèrdues per estar amb l’home que la traït. En canvi, en l’obra d’Eurípides veiem com això no succeeix.

Aquesta és una obra de teatre feta a San Francisco que representa les dues Medeas ja comparades.

Tot i les diferències entre aquesta mateixa obra, però escrita en llocs diferents, comparteixen el punt de presentar Medea com a una estrangera i com a un personatge que mai no podrem arribar a conèixer del tot.

Powered by emaze