Feu una ullada a l’apartat infantil –Art Zone– de la web de la National Gallery of Art de Washington. Allà hi trobareu una sèrie d’aplicacions per poder crear composicions artístiques online: natures mortes, simetries, collages, una jungla tropical a l’estil Rousseau, una obra abstracta o un mòbil virtual, entre altres. Un espai molt recomanable per passar una bona estona experimentant.
Avui, 14 de març, vull dedicar l’article als petons, a les obres que ens mostren un petó i ens conviden a contemplar-lo llargament sense ruboritzar-nos. Segur que el petó més conegut dins el món de l’art per la majoria de nosaltres és el “petó” de Klimt: “The kiss”. Però també hi ha molts altres artistes que els han immortalitzat en les seves obres com Munch, Roy-Lichtenstein, Chagall, Brancusi, Rodin o Toulouse Lautrec’s.
Pau, avui tots aquests petons i molts més són per a tu. 
Fa uns dies vaig gaudir d’una visita a una exposició sobre l’obra de Marc Chagall en el Museu d’Art Modern de Céret (Catalunya Nord): La terre est si lumineuse, Chagall et la céramique. En ella vaig poder descobrir una faceta del pintor poc coneguda per mi com és la ceràmica.
A part d’un gran nombre de peces de ceràmica, l’exposició també compta amb pintures i gravats que reflecteixen els temes constants en l’obra de Chagall com són: el circ, la parella i l’amor, els animals, la religió … Les pintures de Chagall s’acosten al surrealisme, i tot i que els elements que hi apareixen tenen molt a veure amb la seva vida ens endinsen en un món de somnis i fantasia on les figures semblen estar flotant.
En la petita llibreria del museu vaig comprar un petit llibret amb propostes didàctiques sobre alguns dels quadres de l’exposició. Unes incideixen en els diferents suports utilitzats per Chagall, altres en els colors o en els animals representats en les obres de l’exposició,… Me n’adono de les possibilitats que té l’obra de Chagall des del punt de vista didàctic.
Si us he despertat l’interès sobre l’artista, fins el dia 25 de maig sou a temps de visitar l’exposició. I si aneu un dissabte al matí podreu passejar per l’animat mercat que omple el centre de Ceret.
Aquí teniu l’enllaç del museu:
L’expérience de l’art és un espai que presenta projectes relacionats amb les arts plàstiques i visuals de les escoles “maternelles” i de primària de la Ville de Mulhouse i Bassin Potassique de França. En aquesta web hi trobareu una explicació molt detallada de cada un dels projectes i fotografies dels mateixos. Els he trobat tots molt interessants, però en destaco especialment el de cossos i paisatges, retrats, animals i el color vermell.
Fent una ullada al bloc ÀRTIC (un dels blocs de la meva llista) redescobreixo una web que fa temps vaig trobar i em va encantar. No puc resistir-me a recomanar-la jo també. David Hofman, director d’art, recull projectes fets per diferents persones a partir d’una capsa. Capses convertides en robots, animals, edificis, conjunts musicals, … o simplement en suport d’una pintura.
GENIAL!
Una activitat que sempre m’ha agradat fer a infantil ha estat muntar un plafó a la classe, normalment anomenat Mira, mira o Foto-endevinalla, on es presenta una imatge amagada o feta des d’un punt de vista poc habitual. Els nens i nenes han d’endevinar de què es tracta. Una vegada ja tenen una resposta ho diuen a la mestra o bé la poden escriure en un llistat col·locat al costat del plafó. Passada una o dues setmanes es mostra la imatge en la seva totalitat, es felicita qui ha participat i s’aplaudeix a qui ho ha endevinat. Després es presenta la següent. La idea la vaig treure de la revista “Cucafera”, a la darrera pàgina de la qual solia haver quatre fotografies relacionades amb un tema i calia endevinar què eren.Aquesta mateixa activitat també es pot fer utilitzant l’ordinador, comptant que en tinguem un a la classe. I com que una imatge val més que mil paraules, he preparat un exemple virtual. Podeu activar el so.
En aquesta web trobareu una activitat similar on cada imatge va acompanyada d’una endevinalla (o al revés?).
http://www.xtec.cat/~aperafit/p/endevina/pres.htm
Penso en un conte relacionat amb el tema, un llibre molt interessant: ZOOM d’Istvan Banyai, una història que a mida que anem passant pàgina ens anem allunyant, ampliant la visió i arribant cap a l’infinit.Una idea magnífica.
Algú s’ha atrevit a penjar un vídeo, si això serveix per arribar fins al conte… benvingut sigui.
http://www.youtube.com/watch?v=tyla9p-pteU&eurl=http://buson.net/factaetverba/archives/421
Un bon recurs per les activitats plàstiques són els envasos que acostumem a llençar, moltes vegades tan bon punt arriben del supermercat. A part de fomentar la reutilització ens poden servir per a potenciar la creativitat i l’experimentació.
Els envasos ens permeten treballar amb suports de diferents textures, formes i mides. Una safata de porexpan o de cartró, un plat de plàstic, una tapa d’un pot… poden substituir el paper habitual o es poden convertir en un marc que ajudarà als dibuixos o pintures a ser una mica més “importants”.
Una anamorfosi és una deformació reversible d’una imatge produïda per un procediment òptic o matemàtic. Aquest efecte s’utilitza en l’art, on l’observador cal que miri des d’un punt de vista concret per poder veure els elements proporcionats i amb claredat.
En el quadre Els Embaixadors (1533) de Hans Holbein ja s’hi pot trobar un exemple d’anamorfosi.
Proveu de trobar-la … (cliqueu a sobre de la imatge)
Salvador Dalí també va experimentar amb aquesta tècnica, igual que Julian Beever, un original artista que realitza els seus dibuixos amb guixos de colors sobre voreres i places. En aquest vídeo del Youtube hi podeu veure una mostra de les seves creacions:
[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/SOV1srK0hhg” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
Exemples d’anamorfosis d’una escola bressol.
Fira matemàtica 2006. Grup Perímetre
Les obres més conegudes d’ Alexander Calder són, sens dubte, els seus mòbils. Uns mòbils eteris, simples, de colors bàsics, que possiblement hem pogut contemplar al mig d’una gran sala d’algun dels museus d’art modern que hem visitat. Algú deu haver tingut més sort si ha ensopegat amb alguna de les seves enormes escultures de ferro instal·lades en alguna plaça d’una gran ciutat, com Chicago.
Calder (1898-1976), artista nascut a Filadelfia, no només es va dedicar a l’escultura (fixa i amb moviment), també va experimentar amb la pintura, el filferro, la joieria i la construcció de joguets. Buscant informació sobre ell, vaig descobrir que durant uns anys es va dedicar a construir un circ, que anomenà Circ Calder, amb més de cinquanta figures fetes de materials reciclats i la majoria amb una base de filferro. Calder es convertia en director del seu circ, del qual en gaudien els seus amics i altres artistes. Avui dia, aquest circ es troba en el Museu Whitney d’Art Americà de Nova York. En el Youtube podem veure alguns vídeos que ens mostren part d’aquest esplèndid espectacle. Aquí en teniu un.
[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/MWS96nzFUks” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
Calder i el seu circ em van servir d’inspiració per portar a terme una experiència amb els meus alumnes de P4, la qual vaig repetir amb nens i nenes d’altres centres en uns tallers de l’exposició Nens, objectes, monstres i mestres que es va fer al Centre Cívic de Can Felipa (febrer-març07) de Barcelona.
Les següents imatges mostren les creacions de nenes i nens de P3, P4 i P5 inspirats en l’obra d’Alexander Calder.
Petits o grans artistes ?
