Un company em fa arribar aquest vídeo d’una animació en 3D del Guernica de Picasso (Museo Reina Sofia de Madrid) el qual ens permet passejar-nos entre les seves figures que tan bé transmeten la por, l’angoixa i l’horror causats per la guerra. No us oblideu d’activar el so.
[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/eKVCov-XFXw” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
Vàries de les entrades del bloc fan referència i mostren el treball de creadors/es contemporanis que expressen conceptes o sentiments utilitzant objectes quotidians i on l’espai té una funció important. Aquesta expressió artística, que va néixer a partir dels anys 70, rep el nom d’instal·lació. La wipipèdia la defineix com un “gènere d’art contemporani on allò exposat no és un objecte sinó un conjunt d’objectes. Aquest conjunt forma una única obra per on l’espectador pot transitar i sovint, pot tocar o interaccionar amb alguns d’ells.”
Trobo dos treballs que podrien considerar-se dins d’aquest gènere, tots dos inspirats en temes florals (deu ser que desitjo que s’acabi el fred i que arribi aviat la primavera). Tots dos meravellosos, delicats, senzills. Les imatges de dalt mostren el projecte kuuki for kenzoki de l’estudi Nendo, gerros amb flors etèries d’estructures de filferro; les de baix, corresponent al projecte Corner Forest de Yuken Teruya , un bosc creat amb rotlles de paper de wc. Com veureu, els dos japonesos. M’encanten.
http://www.yukenteruyastudio.com/en/projects/corner_forest
Aquesta setmana en la majoria de diaris hem pogut llegir que el Museo del Prado i Google permeten accedir a les entranyes de 14 obres considerades de les millors del museu: Las Meninas de Velázquez, La Anunciación de Fra Angelico, La Crucifixión de Juan de Flandes, El jardín de las delicias de El Bosco… entre altres. A través Google Maps podem apropar-nos a elles fins observar el més mínim detall. Durant dues setmanes, cada dia es visualitzarà una nova obra (en aquests moments n’hi ha quatre d’actives). A la imatge de dalt podeu observar un detall de cada una de les que he anomenat . Endevineu a quina correspont cada un d’ells?
Si teniu curiositat per saber el procés que s’ha seguit mireu-vos aquest vídeo:
[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/zXos0ZQ3W-M” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
Jugar amb l’art, posar una mica d’ordre en els quadres i fer passar una bona estona és el que Ursus Wehrli – showman i artista independent suís- pretén amb els seus llibres. Desmuntar els quadrats de “Quadres de colors” de Paul Klee i ordenar-los com si es tractés d’un gràfic de barres, classificar “L’estruç” de Pablo Picasso per tipus de traç, apilonar tots els mobles de “L’habitació” de Vincent Vang Gogh a sobre i a sota el llit o reduir “La model” de Georges Seurat a una bossa de boletes, són exemples del que podem trobar dins els seus divertits i absurds llibres.
Buscant per la xarxa he trobat aquest vídeo on “l’artista” mostra i explica el per què de les seves transformacions:
[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/BpN-yWc9mfU” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
I buscant una mica més, m’he trobat una experiència d’una escola alemanya on alumnes de primària també han volgut jugar amb l’art i amb imatges inspirant-se en les propostes d’Ursus Wehrli.
Crec que els llibres encara no s’han editat a casa nostra , he vist edicions en francès i jo en tinc un en alemany, Kunst Aufraümen, i un altre en italià, L’arte a soqquadro, la qual cosa no suposa cap problema amb l’idioma perquè són totalment visuals.
Antonia Torres / EFE
Dimarts passat, 18 de novembre, es va inaugurar la sala de les Nacions Unides de Ginebra coronada per un mar d’estalactites de colors, obra del pintor mallorquí Miquel Barceló. Deixant a part tota la comprensible polèmica que ha generat, degut al seu elevadíssim cost (uns 20 milions d’euros), les fotografies i reportatges que aquesta setmana hem pogut veure en tots els mitjans de comunicació impressionen i mostren el treball d’aquest artista tan innovador i creatiu. Aquest mar-cova, com l’anomena l’autor, de 35 tones de pintura de verds i blaus platejats, vermells, taronges i grocs, està fet a base de resines. Barceló, com si d’un astronauta es tractés, per realitzar aquesta gran obra ha canviat els pinzells per pistoles de “paintball”, grans mànegues i espersors.
Diuen que les mirades des de cada una de les set-centes butaques de la sala són diferents. Privilegi de pocs. La majoria ens haurem de conformar contemplant les imatges.
A prop de Berna (Suïssa) es troba The Zentrum Paul Klee, un museu dedicat a Paul Klee, un dels meus artistes preferits. El museu té una secció dedicada als nens i nenes, famílies i escola: Kindermuseum Creativa, que ofereix tallers que porten al descobriment de nous materials i tècniques a través d’un joc ple de colors i formes.
Arribo a ella gràcies al bloc Desde Suiza de Sonia, una jove artista que col·labora en el museu i que ha fet possible coses com aquesta: convertir el museu en el jardí màgic que mostren les imatges.
En la meva pàgina web d’art, la qual tinc una mica abandonada, podeu trobar informació sobre Paul Klee, algunes curiositats i experiències realitzades amb nens i nenes d’infantil.
I si cliqueu aquí veureu uns mosaics de fusta inspirats
en dues obres seves (de la botiga del museu).
Historia de una línea from karinkova on Vimeo.
He trobat aquesta deliciosa animació de karinkova sobre la història d’una línia amb fons musical de Pascal Comelade. Un plaer per a la vista i les orelles.
Si us ve de gust escoltar alguna composició més de Comelade, aquí en teniu una petita selecció:
Les vitrines d’Hèléne Manche, jove artista francesa, estan a mig camí entre les capses d’art -tema del post passat- i els diorames. Les anomena també capses de somnis i les omple de petits objectes creant diferents i acolorits ambients. Les trobareu en la seva web, on també descobrireu la creativitat dels seus dibuixos, dissenys tèxtils, objectes, instal·lacions i propostes per a infants.
Dins la Jornada d’Art i Ciència celebrada a Caixa Forum fa unes setmanes, la Marta Berrocal (mestra i llicenciada en Belles Arts) va parlar d’un tema que m’atrau especialment: les capses d’art, recurs que ella ha utilitzat en alguns dels seus projectes relacionats amb museus, com la maleta Expressart del MACBA. Les capses són un objecte del qual fàcilment m’enamoro i que sempre he tendit a acumular, tinguin o no per destí guardar alguna cosa. Coneixia alguns artistes que havien expressat el seu art a través d’elles, com Calder, que va utilitzar una capsa de cigars com a contenidor de petits mòbils (imatge). A partir de la xerrada de la Marta he conegut a George Brecht i a Distel Herbert, artistes de corrent conceptual que també han utilitzat les capses en el seu art.
George Brecht – Chrystal box, chapter III [1977]
Les capses són una forma d’expressió plàstica que també tenen cabuda a l’escola, que, a part de ser objectes d’art, també engloben diversitat de continguts: poden classificar i ordenar objectes de diferents formes, mides, colors i textures i també poden contenir o suggerir històries, problemes i enigmes.
Gusti és un artista del reciclatge. Us proposo una passejada pel seu bloc perquè gaudiu de les seves il·lustracions, quaderns de viatge i dels seus simpàtics personatges i objectes fets a partir de diversitat de materials reciclats. Jo em quedo amb la gàbia del lleó, perquè em recorda a aquella que va fer Alexander Calder pel seu fantàstic circ.
