Passejar per l’escola Doctor Robert de Camprodon és respirar art en cada un dels seus racons i meravellar-se constantment de la creativitat dels seus alumnes. Passejar-hi guiada per l’Àngels, mestra de plàstica de l’escola, és encomanar-te les ganes de treballar en una privilegiada petita escola de poble. Passejar-hi acompanyada d’amigues i col·legues apassionades per l’expressió plàstica és multiplicar la mirada i enriquir-se mútuament.

I què destacar-ne d’aquesta entranyable escola? els projectes, el seu Dia de l’art, la sensibilitat, el treball amb paper maché, el colors, els volums, … uff! Una difícil elecció. Em quedo amb una cosa que tots ells tenen en comú: els materials utilitzats. A l’escola, moltes coses tenen una segona vida, en ocasions, molt més digna que la primera: capses convertides en pedestals o en marcs de dibuixos, llaunes de conserves en testos, envasos en gats i altres bestioles, taules i cadires d’un vell cafè en racons de joc i de petites converses, … serien uns quants exemples.

Us deixo una petita mostra d’una profunda mirada.

Moltes gràcies Àngels!