Blip és una delicada i original pel·lícula d’animació de gran potencial didàctic sobre els colors, produïda per Ben Harper i Sean Mullen. Tres minuts que, a part del contingut plàstic que presenta, poden donar peu a reflexionar i discutir sobre les accions i comportament dels personatges.
Blip from Sean Mullen on Vimeo.
Via: Bibliofagia
Res més adient per aquesta setmana que unes activitats plàstiques de tardor. La primera tracta d’estampacions realitzades per alumnes de P4 utilitzant diferents elements de tardor trobats en una sortida al bosc: fulles, branques, escorces, molsa, pinyes i altres fruits , etc … (recollits tots ells del terra). Una vegada realitzada l’activitat, és bo fer-los observar les empremtes que deixa cada un dels elements i tractar d’endevinar de quin es tracta.
En la segona activitat, que trobo en el bloc BloesemKids, les protagonistes són unes corones d’allò més “natural”, fetes amb flors i fulles. Divertides, oi?
La tercera, del bloc Maya Made, ens proposa utilitzar fulles lanceolades per confegir lletres o noms, activitat similar a la de composar figures d’animals o personatges que segurament ja heu realitzat alguna vegada.
I per acabar, una altra de pròpia: fulles dibuixades amb ceres toves i un fons d’aiguada, una activitat senzilla que he repetit amb moltes temàtiques.
Si us ve de gust, podeu anar ampliant la llista amb altres propostes creatives.
Mirem el nostre entorn i fixem-nos en els espais de jocs infantils. Penseu que són suficients? que són creatius? que inciten al joc i a la descoberta? … segur que coincidiríem que podrien millorar amb una mica més de color, imaginació i sobre tot amb més recursos.
Algunes ciutats ja han començat a apostar per instal·lacions que van en aquest sentit, amb projectes plens d’imaginació i creativitat ideats per artistes. Si teniu curiositat per veure’n alguns més del que mostra la imatge, passeu-vos per la web The Cool Hunter .
Amb quin d’ells us quedeu?
Web: The Cool Hunter
Via: Blog de nens
Ocells: classe d’animals vertebrats bípedes, endoterms (de sang calenta) que ponen ous. N’existeixen unes 10.000 espècies vivents, cosa que els converteix en els vertebrats tetràpodes més diversos. Viuen en ecosistemes d’arreu del món … Així comença la informació que podem trobar a la wiquipèdia.
Però també n’hi ha altres menes d’ocells, fruit de la imaginació, com aquest bonic mosaic format per una bandada de diferents textures:
http://www.inke.nl/order/order.php?cat=birds&prod=owl&lang=nl
Algunes espècies són de roba, com les d’ Abigail Brown i les de Cotton Bird Designs:
http://www.abigail-brown.co.uk/fabric-creatures/
http://www.etsy.com/view_listing.php?listing_id=7730024
D’altres de filferro, com aquesta de Cathy Miles:
http://www.cathymiles.com/gallery.asp
I també hi ha ocells que reposen immòbils sobre les branques d’un arbre, com els de Kelsey Nicholson:
http://www.traywick.com/gallery/nicholson/Interior_Camouflage_Birds
Inspirada en aquestes idees, us en deixo una de pròpia, la qual us convido a ampliar amb els vostres alumnes cercant imatges de siluetes, textures i temàtiques diverses que posteriorment podeu editar amb qualsevol programa d’edició.
Si teniu altres propostes, deixeu-les en un comentari. Recordeu que el bloc es fa gran i es manté amb les vostres aportacions. :o)
Trobo aquestes delicioses textures, la majoria de disseny japonès, que poden ser útils aquests dies, en els quals es dedica molta estona a “redecorar” les aules i convertir-les en espais acollidors. Si cliqueu a sobre de les imatges les tindreu en una bona resolució i si entreu a la web Colours Lovers en trobareu moltes més.
Aquests dies Perpinyà s’omple de fotos, de fotògrafs i d’amants de la fotografia. I és que aquests dies se celebra una nova edició de Visa pour l’image, festival internacional de fotoperiodisme que abarca un gran nombre d’exposicions amb reportatges fotogràfics de diversitat temàtica com guerres, natura, medi ambient, pobles, religions o fets socials. A part d’aquestes exposicions també es realitzen vetllades de projecció i espais de debat i discussió per a professionals de la fotografia. El festival tancarà portes el proper cap de setmana, o sigui que si us agrada la fotografia i voleu conèixer la feina que fan els fotoperiodistes no us ho perdeu, teniu temps fins diumenge dia 13.
Una vegada feta aquesta introducció anem pel títol de l’entrada: Esteve McCurry, autor de les fotografies que ens van deixar captivats als quatre que compartíem mirades davant d’un munt de reportatges. Per a McCurry cada imatge té una existència autònoma, un espai i una emoció pròpia. Pescadors de Sri Lanka pescant sobre pals, retrats de monjos tibetans, nenes pidolaires de Bombay, hindú remant una barca de flors,… tot, absolutament tot era perfecte: els colors, les composicions, els enquadraments, la llum … Allà va sortir la idea de conèixer una mica més a aquest fotògraf i de dedicar-li una, més ben dit, dues entrades en el bloc dels dos blocaires del grup. Mans al teclat, aviat descobreixo que ja coneixia alguna cosa d’ell, doncs es tracta de l’autor del famós retrat de la nena afganesa de mirada intensa publicada en una portada de la revista National Geographic (1984) i que anys més tard tornaria a fotografiar i publicar (2002).
Bé, us deixo amb tres de les fotografies que em van tenir ahir una bona estona bocabadada, tot i que vosaltres les gaudireu en petit format (que no és el mateix). Com en altres ocasions he comentat, penso que fotografies com aquestes poden ser un bon recurs pedagògic per treballar a l’escola, tant des d’un punt de vista instrumental, semàntic i estètic, com social. Apunteu-vos el nom d’aquest fotògraf.
Foto de: http://www.creativeroots.org/?p=1881
Foto de: http://www.hasselblad.co.uk/showcase/steve-mccurry.aspx
Foto de: http://eastanglia.wordpress.com/2009/02/18/holiday/
Si voleu saber-ne més:
–Càndid a l’Escala (trobareu la segona -o primera part- d’aquest article, sens dubte molt més profunda).
-Web de Steve McCurry: http://www.stevemccurry.com/main.php
Quan l’art, la música i la geometria es fusionen …
Mykonos from Grandchildren on Vimeo.
El paper retallat és un art mil·lenari originari de la Xina. En un principi s’utilitzà en les cerimònies religioses i posteriorment com a element decoratiu. Les dones d’algunes dinasties el feien servir de tocat pels cabells i per embellir regals, i el poble l’enganxava a finestres i portes durant les festes, sobre tot en les de primavera.
Actualment encara hi ha artesans que es dediquen a aquest art, el procés del qual es realitza manualment tallant el paper amb ganivetes i altres instruments punxants. Els elements representants, que varien segons el lloc, abarquen diversos temes, des de flors, animals, paisatges, personatges a signes del zodíac.
Aquest estiu, he pogut observar un artesà concentrat en aquest treball de precisió que no permet cap marge d’error. També he fet meus uns quadernets amb petites figures de paper que prodran adornar les meves finestres.
Però pel que veig, aquest art no és exclusiu de la Xina. A la web de dissenys infantils Famille Summerbelle trobo aquestes meravelles de plànols de paper retallat. Increïbles, oi? Endevineu les ciutats que representen?
