«Pare, tu has tingut mai por?», pregunta en Max. I el pare li parla d’ombres, de laberints, de cops, de somnis i d’armadures.

Fran Pintadera (autor) i Ana Sender (il·lustracions) ens presenten un poètic àlbum il·lustrat que ens recorda que la por ens acompanya des de sempre i necessita ser expressada; ens posa en alerta, i ens brinda una oportunitat per arribar a llocs inexplorats del nostre interior.

  (Ed. Akiara Books)

A partir de set/vuit anys.

Una nit de calor sufocant, en què se’n va la llum, els veïns d’un edifici estaven desesperats perquè no podien dormir. De sobte, la lluna va començar a fondre’s! La portera, una àvia molt enginyosa, va recollir les gotetes i va fabricar gelats per a tots. Els gelats estaven fresquets i bons, així que tots van poder dormir malgrat tenir els ventiladors i l’aire condicionat apagats. Quan tot estava en calma, dos conills que vivien a la lluna van tocar a la porta. S’havien quedat sense llar. Però l’àvia va trobar la solució…

Heena Baek (autora) ens explica una història en què una comunitat de veïns viu una onada de calor i una onada d’amor. La cura dels uns que ajuden els altres i la cura de la terra i la lluna.

Guanyadora del prestigiós The Astrid Lindgren Memorial Award

 (Ed. Kókinos)

A partir de vuit anys.

Una nota, de la qual no en sabrem el contingut fins al final del llibre, va passant de mà en mà al barri. La primera a trobar-se-la és l’Eva que surt corrent per arribar a l’escola i després de llegir-la li passa a un company de classe, el Josep, aquest la llegeix, la plega i en fa un avió i la llença per la finestra i així, tothom qui la troba, la llegeix i la deixa en un lloc diferent a l’abast d’un altre veí. De la mà de la nota veurem el barri, veurem l’interior de les cases, cadascuna amb una gama de colors diferent, i coneixerem la gent que hi viu en un desplegable en forma d’acordió (Leporello) i com de manera anònima es van comunicant i mostrant el seu afecte. Si el despleguem sencer trobem al revers tots els personatges amb la seva petita història.

Pilar Serrano (autora) i Daniel Montero (il·lustracions) ens presenten un conte optimista i fresc on, amb un petit gest, podem veure com fer feliços als que ens envolten.

 (Ed. Kalandraka)

A partir de set anys.

L’Os té tot allò que qualsevol somiaria per ser feliç: amics, una bonica casa, una vida sense preocupacions… Però un dia té una gran revelació, el murmuri dels arbres li diu que aquell ja no és el seu lloc i que és hora de marxar. L’Os prepara el farcell amb les seves coses i emprèn un llarg viatge. L’Os emprèn una aventura sense rumb per trobar-se ell mateix.

Marianne Dubuc (autora) ens explica una història plena de sensibilitat i poesia sobre el viatge iniciàtic d’un os que aparentment tenia tot el que necessitava per a ser feliç. Deixar enrere tot allò que coneixem i endinsar-nos en allò que ens fa por ens pot dur a llocs inesperats i donar-nos una gran recompensa.

 (Ed. Joventut)

A partir de cinc/sis anys.

Un joc conegut.
Set amics al bosc.
Mil racons per explorar.
Mentrestant, es fa de nit.
Hi ha un nen que no apareix.
Una petita aventura amb final feliç.

Verónica Fabregat (autora) ens explica, amb molta sensibilitat, una història sense paraules. Per observar amb atenció tots els detalls de les il·lustracions.

 (Ed. Akiara)

A partir de tres anys.

Un nen solitari camina cada dia fins a l’escola i durant el trajecte ha d’enfrontar-se a situacions que l’atemoreixen: la foscor d’un túnel, el lladruc d’un gos i les males maneres d’un vell antipàtic. Una tarda algú l’està esperant a la sortida de l’escola: és un gos gran, d’orelles caigudes, que també se sent sol, i que, des d’aquell  moment, es convertirà en el seu company més fidel. L’acompanyarà cada dia a l’escola. D’aquesta manera l’infant va perdent la por. Però un dia, en sortir de casa per anar a escola, l’amic no hi és…

Andrea Hensgen (autora) i Beatrice Rodríguez (il·lustracions) ens presenten un àlbum sense paraules de múltiples lectures que despertarà la curiositat, l’empatia i les ganes de narrar dels nens i nenes, que interpretaran els sentiments del protagonista. Una història que ens parla de l’amistat i del pas del temps, amb un missatge ple de sensibilitat: és més fàcil fer front als nostres temors si tenim algú que ens acompanyi.

 (Ed. Libros del zorro rojo)

A partir de tres anys.

“No vull ser més un esquirol! Si m’haguessin demanat la meva opinió, hauria triat una altra cosa. Hauria escollit ser castor. Per construir un món millor! Però la realitat és que la vida com a castor també és bastant esgotadora i, de totes maneres, sempre he somiat ser un cérvol. Tanmateix aquest cop també m’esperava una vida molt millor. O… un mussol? Un eriçó? Oh no, ho sé! I tu, ho saps?”

L’esquirol no té gens de ganes de continuar sent un esquirol; pensa que és d’allò més avorrit i que ben segur els altres animals tenen vides més trepidants. Però quan vegi complerts els seus desitjos s’adonarà que ser un castor, un cérvol o un eriçó no és tan meravellós com sembla.

Olivier Tallec (autor) ens planteja els dubtes i problemes de la recerca de la identitat, però sempre amb humor i ironia.  Les transformacions que pateix l’aspecte de l’estimat esquirol, que acumula característiques de tots els altres animals del bosc, demostren la traça de l’artista a modelar un mateix personatge. Una lectura amable i fresca amb un final divertidíssim.

 (Ed. BiraBiro)

A partir de set anys.

Des del principi ja se’ns avisa: el llop d’aquesta història desapareix a la meitat del conte. A la primera pàgina l’espiem endrapant de valent a través de la mirada encuriosida d’un ramat d’ovelles, més endavant li caldrà rentar-se les dents i fer la migdiada, però en llevar-se i sortir a fer un tomb desapareix completament. Els personatges dels contes populars (els tres porquets, la Caputxeta Vermella, les set cabretes i el pastoret mentider) no se’n saben avenir; necessiten trobar el llop per completar les seves històries. Finalment, una solapa amb sorpresa ens farà udolar de l’ensurt!

Juan Arjona (autor) i Enrique Quevedo (il·lustracions)  ens expliquen una història amb molt sentit de l’humor. Un llibre per llegir en veu alta a infants que ja coneguin els contes populars i puguin iniciar-se en les seves múltiples versions.

 (Ed. Combel)

A partir de cinc anys.