El Nil està confós. Nota que s’està fent gran i sap que els nens quan creixen es converteixen en homes. Però… com és ser un home? Mira al seu voltant, observa la família, els homes de la televisió, del carrer… I ja se sent preparat, avui el Nil es presentarà a l’escola fet tot un home.

Acompanyem al Nil a l’aventura de créixer i de descobrir la importància de sentir-se i ser un mateix.

Joan Turu (autor) ens explica una història per qüestionar-se què és ser un home i revisa estereotips de la masculinitat.

 (Ed. El Cep i La Nansa)

A partir de set anys.

La Maryam se n’ha d’anar del país on viu. I hi deixa l’àvia i totes les seves joguines, així que no pot estar més trista. No entén que la gent se n’hagi d’anar de casa perquè, d’un dia per l’altre, deixi de ser un lloc segur.
Però se’n va, i el lloc on arriba no s’assembla gens a la seva antiga llar: ni tan sols parlen el mateix idioma. Per això s’estima més callar. El menjar és tan diferent que és impossible que li agradi. Per això s’estima més no menjar. Se sent tan sola…
Fins que un dia, a l’hora del pati, sent una veueta darrere seu que li demana qui és: «Com et dius?», li diu. Una pregunta aparentment simple, però que ho pot canviar tot.

Maryam  Madjidi (autora) ens explica la seva pròpia història de manera molt tendra i esperançadora.

Claude K. Dubois ens transmet a través de les seves delicades il·lustracions, els sentiments dels personatges: alegria, tristesa, fragilitat i sorpresa davant del món que els envolta.

(Ed. Blackie Books)

A partir de set/vuit anys.

Compte! Una cruspipantalles va lliure per la ciutat, i es cruspirà la teva pantalla per berenar! La Cruspi vol fer amics, però tothom està massa ocupat mirant el telèfon. I quan les pantalles comencen a desaparèixer és quan la cosa es posa entretinguda! Pantalles fora! És hora de passar-s’ho d’allò més bé llegint llibres!

Helen Docherty (autora) i Thomas Docherty (il·lustracions) ens conviden a passar-ho bé no utilitzant les pantalles i fent altres coses divertides (jugar a pilota, jugar amb els amics i les amigues, llegint llibres…).

 (Ed. Maeva)

A partir de sis anys.

El senyor Tomàs vol preparar una sopa de verdures per a la seva neta Anna, però la feina no resulta fàcil per culpa d’una pastanaga tossuda. Per sort, els seus amics animals l’ajudaran i ens demostraran que, entre tots, les coses són menys difícils.

Basada en un conte popular rus, aquesta història senzilla que ens explica i il·lustra Subi, narrada en vers i amb simpatia, ens recorda la importància de la col·laboració i l’amistat.

Premi Internacional Enric Solbes d’àlbum il·lustrat “Consorci Ribera I Valldigna”

 (Ed. Animallibres)

A partir de quatre/cinc anys.

A l’hora d’explicar un conte ningú ho fa tan bé com l’Ant. Però un vespre, assegut amb la família a la vora del foc, a l’Ant no se li acut ni un sol conte que no hagi explicat abans. Necessita un llibre amb més històries. O potser el que tots necessiten és una biblioteca.

Inga Moore (autora) ens parla de la importància de la lectura i de les biblioteques.

 (Ed. Baula)

A partir de cinc/sis anys.

Els seus companys de classe no jugaven amb ell. El deixaven de banda i deien que era un nen molt estrany. Intentaven provocar-lo, però en Pol mai s’empipava. “El meu pare és mag”, els deia. Fins que van decidir seguir-lo, disposats a descobrir el secret d’aquest nen tan estrany…

En Pol és un nen “molt estrany”. O això opina d’ell el seu company de classe, en Roger. Sempre intenta provocar-lo, però en Pol sempre es mostra molt tranquil. “El meu pare és mag”, diu. Un dia, amb un dels seus comentaris malintencionats cap en Pol, el Roger aconsegueix ferir els seus sentiments, i en Pol marxa a casa plorant. Serà llavors quan el Roger i els seus amics el segueixin a casa seva per a descobrir quina mena de mag és el seu pare.

Ricardo Alcántara (autor) i Albert Asensio (il·lustracions) ens presenten un preciós àlbum sobre com els pares i les mares són el pilar de l’autoestima dels seus fills. Els poden ensenyar a respectar els altres, a ser assertius i a agradar-se. Aquesta és la màgia del pare d’en Pol, saber entendre el seu fill i donar-li el reforç positiu que necessita. Les il·lustracions li aporten una gran sensibilitat i una mirada més profunda a la història.

 (Ed. Joventut)

A partir de vuit anys.

“S’alça el dia a casa de la Pasqualina, però avui no ha començat gaire bé… La Pasqualina és un petit ratpenat, té tres anys i ha d’anar a escola; com tothom, diuen els pares. Però no hi vol anar de cap manera, ni somiar-ho! I crida tan fort que els pares s’encongeixen i es fan petits, petits, tant, que se’ls pot posar sota l’ala. I ara sí que se’n va cap a escola”.

Beatrice Alemagna (autora) ens explica una història amb molt sentit de l’humor sobre el primer dia d’escola.

  (Ed. Combel)

A partir de quatre/cinc anys.