“S’alça el dia a casa de la Pasqualina, però avui no ha començat gaire bé… La Pasqualina és un petit ratpenat, té tres anys i ha d’anar a escola; com tothom, diuen els pares. Però no hi vol anar de cap manera, ni somiar-ho! I crida tan fort que els pares s’encongeixen i es fan petits, petits, tant, que se’ls pot posar sota l’ala. I ara sí que se’n va cap a escola”.

Beatrice Alemagna (autora) ens explica una història amb molt sentit de l’humor sobre el primer dia d’escola.

  (Ed. Combel)

A partir de quatre/cinc anys.

Una nena passeja per un bosc. Observa els arbres, la natura. Un cop a casa, la llum de la posta de sol s’escola pels vidres. El bosc segueix allà, dins i fora, i vol jugar amb ella mentre dibuixa o es diverteix amb el seu gos… A l’hora del bany, del sopar, del descans i el somni, la natura aconsegueix esmunyir-se a l’interior de la llar per recordar-li, de forma subtil i màgica, que sempre és allà: a la cadira de fusta que ens sosté, a l’aroma del pa calent, als refilets i xiulets del vent i, fins i tot, al suau pes del nostre gat. 

Deborah Underwood (autora) narra de manera evocadora el vincle que existeix entre el bosc i els éssers humans. Realça la idea que el destí de la humanitat depèn de l’equilibri dels ecosistemes, de la riquesa i varietat dels éssers vius que habiten el planeta.

Cindy Derby (il·lustracions) juga amb notes de color i textures vaporoses per crear escenes plenes de lluminositat, que mostren la transformació de la natura i les estacions. Els bells paisatges  s’entrellacen amb el lirisme del text i conviden el lector a perdre’s al bosc.

 (Ed. Libros del Zorro Rojo)

A partir de set anys,

Josse Goffin (autor) ens presenta un llibre sense text on es juga amb els dobles sentits i les endevinalles visuals. Les seves pàgines mostren imatges independents (encara que relacionades entre si) que estableixen una estructura encadenada, i pot convertir-se així en un conte circular. Les seves pàgines són desplegables, de forma que la primera amb la següent presenten una il·lustració; però quan obrim aquesta última, es forma una altra figura diferent. Així sorgeix un joc entre allò que es veu i allò que s’amaga, allò que sembla una cosa, però que es transforma en una altra.

 (Ed. Kalandraka)

A partir de quatre/cinc anys.