Ella sí que m’entén

«Els meus amics m’escridassen quan fallo un gol que estava cantat. No s’adonen que la meva cama dreta dispara cap on li dona la gana. I l’esquerra, també.

La mestra em renya quan parlo a classe. Ja sé que no ho haig de fer. Ella m’ha explicat que haig d’estar callat i atent. Però és que, a vegades, la boca se m’omple de paraules i no me les puc empassar de cap manera.

En Jaume s’enfada amb mi perquè vol ser el meu únic millor amic. Jo li dic que en tinc uns quants, d’amics. Quan vaig a la piscina, el meu millor amic és en Dídac; al poble, és en Jacint, i a l’escola, és ell. A en Jaume això no li sembla bé i ja no vol jugar amb mi.»

La mare, l’avi, l’àvia, el padrí, els seus amics, la seva germana… ningú no l’entén i sempre el renyen. Però, quan arriba la nit, la Lluna sempre ve a visitar-lo i el nen se sent invencible i sense por, comprès per la gata que l’acompanya cada nit.

Ricardo Alcántara (autor) i Noemí Villamuza (il·lustracions) ens expliquen un relat sincer d’un nen que se sent incomprès en algunes de les situacions del seu dia a dia. Però amb qui se sent bé és amb la seva gata, que no el jutja i li fa companyia.

 (Ed. Baula)

A partir de sis anys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *