“Em dic Omar. El meu pare era jardiner i la meva mare feia olor de canyella. A tots dos se’ls va empassar el mar poc abans d’arribar a la platja. Els vaig veure desaparèixer mentre flotava en aquella closca de nou al costat d’altres desconeguts. Dels tres, només jo portava un petit salvavides amb el meu nom. L’havia escrit la mare amb un retolador desgastat perquè no l’oblidés mai”.
Beatriz Osés (autora) i Jordi Sempere (il.lustracions) ens expliquen una història original, divertida i entranyable, que ens parla de la solitud de les persones i dels refugiats.
Traducció: Elisenda Vergés-Bó
Obra guanyadora del Premi Edebé de Literatura Infantil 2018.
(Ed. Edebé)
A partir de nou anys.
https://www.edebe.com/publicaciones-generales/img/cast/127799.pdf
Ara feia mooolt de temps que no passava per aquí. Quina delícia, ja he anotat alguns títols… Bon dia senyora bibliotecària! i