Aquest poema de la Joana Raspall ens parla de posar-se en el lloc de l’altre,  de la solidaritat i de la tolerància. És un  emotiu homenatge a totes les persones que han d’abandonar casa seva involuntàriament, i una reflexió sobre la condició humana.

Cada doble pàgina és una estrofa que presenta tota la diversitat possible i permet una lectura més pausada de la mà de les imatges, tan expressives.

Les il·lustracions de l’Ignasi Blanch ens conviden a gaudir dels versos i ens ajuden a reflexionar sobre el contingut del poema.

 (Ed. Takatuka)

A partir de vuit anys.