Aquest poema de la Joana Raspall ens parla de posar-se en el lloc de l’altre, de la solidaritat i de la tolerància. És un emotiu homenatge a totes les persones que han d’abandonar casa seva involuntàriament, i una reflexió sobre la condició humana.
Cada doble pàgina és una estrofa que presenta tota la diversitat possible i permet una lectura més pausada de la mà de les imatges, tan expressives.
Les il·lustracions de l’Ignasi Blanch ens conviden a gaudir dels versos i ens ajuden a reflexionar sobre el contingut del poema.
(Ed. Takatuka)
A partir de vuit anys.
Fer-ne un àlbum il·lustrat em sembla un tant excessiu, però pel poema i per poder veure un altre registre de l’Ignasi Blanch, val la pena.