A l’etiqueta de fàbrica hi diu ben clar que és una cera de color vermell. El seu mestre, les altres ceres, la resta de personatges fan un gran esforç per ajudar-la a fer les coses d’una determinada manera, però a ella sembla que res li surti bé… fins que un dia una nova amiga l’anima a pintar un oceà.
En aquesta història Michael Hall (text i il.lustracions) ens parla de la necessitat de ser fidel a un mateix, sense que importi el que diguin els altres
Traducció: Roser Rimbau
(Ed. Takatuka)
A partir de sis/set anys.
No sé qui va inspirar a quí, però em quedo amb “The Day The Crayons Quit” d’Oliver Jeffers, tot i que l’adaptació de la tipografia al Catalá sigui fatal.