Passejant pel casc antic de Salamanca podem veure de tant en tant aquesta mena de símbol pintat a algunes parets. N’hi ha d’antics, que a penes es poden llegir ja, però també n’hi ha alguns d’aquest segle. Es tracta dels “vítores”, és a dir, dels emblemes formats en ajuntar les sis lletres del mot llatí “Victor” (vencedor) de manera particular. El nom de la persona que hi apareix al costat és el de l’afortunat que ha superat amb èxit les preguntes del tribunal i s’ha doctorat a la Universitat de Salamanca.
El costum l’adoptaren diverses universitats ja des del segle XIV, però és a Salamanca on ha perdurat fins a l’actualitat.
Com a exemple de la permanència d’aquest costum fins als nostres dies, aquí teniu el “vítor” pintat amb l’estil i color habituals en record del doctorat honoris causa de Ricardo Lagos, president de Chile del 2000 al 2006. Ja que “Victor” és un mot llatí, se sol escriure tot el text en la mateixa llengua.
De fet, és costum des de ja fa unes dècades que la Universitat faci pintar a una paret uns “vítores” commemoratius de la visita d’alguna autoritat important. A la imatge anterior, el record de la visita dels aleshores prínceps (ara emperadors) del Japó. “La Universitat” (diu el text) “va rebre contenta els sereníssims prínceps de l’imperi japonès”. El nom de la princesa era “Michiko”, però el traductor va decidir feminitzar-ho i fer-lo acabar en “-a”. L’últim “vítor” fa referència al retorn del president de Panamà a la que fou la seva universitat.
Si entreu a aquesta adreça hi podeu accedir a una foto d’un “vítor” del 2012 amb la seva protagonista:
http://conchijimenez.blogspot.com.es/2012/11/vitor-en-la-usal.html
I en aquesta altra veieu com es restauren les pintades:
http://www.davidarranz.com/?p=317