Les naus de la Federació que apareixen a les pel·lícules i sèries de Star Trek estan acostumades a visitar planetes amb noms de clares arrels clàssiques. “Kronos”, “Nausicaa” o “Persephone” són alguns d’ells, però vull remarcar els que directament es citen en llatí, com “Oceanus”, “Pollux”, “Cerberus”, i sobretot els dos planetes bessons “Romulus” i “Remus”; de fet, els habitants del primer dominen i derroten els del segon, en una clara al·lusió al mite fundacional de Roma.
El que més m’ha sorprès, però, és que en ple segle XXIV encara s’ensenya el llatí a les acadèmies d’oficials. Com a mostra aquesta escena del sisè capítol de la cinquena temporada de la sèrie “Star Trek la nova generació”. En ella el capità Picard comprova el nivell de llatí d’un nou membre de l’equip d’oficials:
https://youtu.be/r4xf4rhYOrQ
La conversa és la següent: -“Quomodo tua latinitas est?” (Com va el teu llatí?) -“Praestat quam prius” (Va millor que abans) -“Oppido bonum” (Molt bé)
Curiosament, a la franquícia estel·lar rival (“Star wars”) que té lloc a una galàxia molt llunyana de nosaltres també es troba de tant en tant alguna reminiscència del llatí, com succeeix amb el nom del planeta “Coruscant” que recorda el verb “corusco” (“brillar”) o a la cita que es fa d’un pla anomenat “Pax Aurora” al film “Rogue One”. Bé, ja posats també podríem afegir aquest curiós costum del mestre Yoda de col·locar el verb al final de la frase…