L’última pel·lícula de l’Astèrix (aquest cop en dibuixos) ens parla d’un astut pla del Cèsar per acabar definitivament amb la resistència dels gals: construir una residència de luxe per als romans al mateix costat de l’aldea invencible i així poder minar la seva moral. No cal que expliqui que la idea no acabarà de funcionar, però sí que em detindré a comentar l’ús del llatí al film.
Com es veu a la primera imatge, que conté una xifra llarguíssima (i impossible), la paròdia és la norma a les pel·lícules de l’Astèrix. És per això que els noms dels romans són també ridículs: l’arquitecte de la residència es diu “Anguloagudus”, o el nen que fa amistat amb els gals és “Zumusdemanzanus”.
D’altra banda, quan es veu a la pantalla la propaganda que anima els romans a traslladar-se fins a la Gàl·lia, sorprèn veure que el text està escrit en un llatí correcte. La transcripció de l’original ve a ser a grans trets: “RESIDÈNCIA DELS DÉUS. Que potser no voleu viure com un déu? Aleshores… la residència dels déus és per a vosaltres! A vosaltres, que ja no suporteu l’aire pudent i les presses d’una vida frenètica, us espera un aire pur i aromàtic a un espai enorme i esplèndid al camp. I això a menys de tres setmanes del centre de Roma i a una setmana del centre de París…”. S’afegeix amb xifres romanes que es pot comprar un pis amb un 15% de descompte!