Us parlem a aquest article de tres mots que juguen enginyosament amb el llatí:
El primer, que podeu veure a la imatge que encapçala l’article, és “Signus”. Recorda un mot llatí, ja que acaba en “-us”, però no existeix cap així en aquesta llengua (el més proper és “signum” = senyal), i de fet, a la mateixa foto podem veure que el nom d’aquesta companyia de reciclatge prové de les inicials de “Sistema Integrado de Gestión de Neumáticos Usados”.
Tots reconeixem l’origen llatí del sufix “-ator”; l’hem vist a “Gladiator”, però també a “dictator” o fins i tot “Terminator”. És un sufix que indica simplement l’agent d’una acció. El que passa és que, sobretot al cinema, l’hem sentit relacionat amb personatges molt forts. Per això, una pàgina dedicada a la recerca i comparació d’assegurances va tenir l’encert d’inventar aquest “Rastreator”, que certament té molta força.
I per acabar, us recordaré el nom del protagonista d’una sèrie infantil de televisió (“Lazy town”), que defensa la pràctica de l’esport i que és un gimnasta molt àgil i fort. Els guionistes van decidir anomenar-lo “Sportacus”, de manera que d’una tacada ens recorda també el famós gladiador defensor de la llibertat dels esclaus anomenat en llatí “Spartacus”.