DIARI D’UNA OMBRA:Juguem amb la llum i l’ombra.

Del taller de la Gemma a l’aula passem a posar en pràctica allò que hem experimentat al taller. Juguem amb els tres elements: Llum, Objecte i Ombra… Les ombres xineses ens obliguen a pensar on ha de ser el punt de llum, amb el retro projector ens adonem que hi han objectes opacs i transparents, amb les caixes fosques comprovem que passa amb la proximitat o llunyania de la llum sobre un objecte i amb les construccions capturem l’ombra sobre un paper i la dibuixem. Tot plegat ens fa ordenar i desordenar idees que tenim sobre aquests elements.

DIARI D’UNA OMBRA

Davant del nou projecte que ens hem proposat portar a terme durant aquest final de trimestre, decidim iniciar-ho recordant, amb el visionat d’un vídeo, que varen fer el curs passat amb les artistes que ens van visitar…Com es deien? Què feien? Què varen fer nosaltres?etc…
Després els hi varem explicar que ens visitaria una noia la setmana vinent, davant de l’expectativa creada, els hi vam demanar que volien saber: el nom o a que es dedicava…la majoria volia saber el nom…GEMMA.
El projecte estava en marxa. Divendres va venir la Gemma i es va presentar, ens va dir a que es dedicava..Era ARTISTA i volia saber si estàvem disposats a ajudar-la a fer alguna cosa tots plegats. Ja ens va avisar el primer dia, amb ella ni pintaríem amb pintura ni faríem fang, així doncs que faríem? Pintaríem amb llums i amb ombres.

Iniciem el nostre projecte artístic amb una conversa a la classe. Amb la pregunta…

QUE ÈS L’OMBRA?
Unai: És una cosa que amb la llum del sol es reflexa.
Odín: L’ombra surt de la persona i la segueix.
Luca: L’ombra és de color negre.
Asha: L’ombra sempre et segueix.
Odin: Però no té ni ulls ni boca.
Aleix: Corre si tu corres sinó es queda quieta.
Héctor: Si que té orelles.
Quim: Quan jugues a futbol l’ombra et segueix.
Blai: Ens podem amagar de l’ombra.

Sortim al pati amb els vermells i juguem amb l’ombra, intentem abraçar-la, tapar-la amb els nostres abrics, trepitjar-la, ens intentem amagar d’ella. Mirem la nostra ombra i la de diferents objectes del pati i sorgeix la següent pregunta: L’ombra de la farola o de la paperera es mou? La majoria diuen que no, que només es mou l’ombra de les persones.
Ens decidim a comprovar-ho, marquem amb un guix la silueta d’una paperera i tornem després del pati per veure que ha passat.
L’ombra s’ha mogut i opinem sobre que ha passat…

Daniel: Perquè és un mirall.
Aran: No és un mirall.
Gabriela: S’ha mogut perquè ha fet molt, molt, molt de vent.
Sofia: Perquè s’ha mogut el sol.
Aran: Perquè el planeta ha girat.
Mar: S’ha mogut perquè algú l’ha trepitjat i ha marxat.

Avui dia 25 el Rei Carnestoltes ha manat que vestim de forma estrambòtica…
Quin enrenou, tothom a obert el seu armari al matí i… pantalons de l’inrevés, calçotets al cap, sabates de colors diferents, mitjons a les mans, etc quines pintes de bon matí.